Inici / Slider / L’art visual de la sorpresa. Això és Breaking Bad
Una trama impossible, uns actors fantàstics; una sèrie que no et pots perdre pas.
Una trama impossible, uns actors fantàstics; una sèrie que no et pots perdre pas.

L’art visual de la sorpresa. Això és Breaking Bad

Ets capaç de combinar acció, una bona trama, bons actors i una imatge que et deixa impressionat? No, suposo que no, perquè en el cas que ho siguis és que formes part de l’equip que hi ha darrere de la sèrie Breaking Bad.

Aquesta sèrie es va estrenar el 20 de gener de l’any 2008, creada i produïda per Vince Gilligan i protagonitzada per dos grans actors: Bryan Cranston i Aaron Paul. Ha rebut sis dels disset Emmy als que ha sigut nominada la sèrie durant diverses edicions.

Des del primer capítol, les situacions poc comuns que apareixen juntament amb la manera peculiar en què estan explicades, capten l’atenció immediata i la curiositat de l’espectador, la qual es va alimentant al llarg dels capítols següents de manera gairebé inevitable.

Una trama impossible, uns actors fantàstics; una sèrie que no et pots perdre pas.

Una trama impossible, uns actors fantàstics; una sèrie que no et pots perdre pas.

L’argument sembla simple: un home de mitjana edat i un noi jove decideixen unir-se per cuinar metamfetamina. Ells seran els protagonistes que encarnaran les aventures que van apareixent. Però, a part de la història i l’argument hi ha molt més. Cal destacar el constant humor que apareix de la mà del personatge protagonitzat per Aaron Paul, Jesse Pinkman, i a les diverses situacions que van transformant-se i donant voltes, arribant a situacions inversemblants i realment molt divertides.

Els fets s’expliquen molts cops sense seguir un ordre cronològic, sinó més aviat fent-te saltar d’una situació a una altra, on prenen importància uns colors o objectes concrets, aparentment banals, però que acaben convertint-se en símbols de situacions que més tard entendrà l’espectador. Cal anomenar el grandíssim treball del director de fotografia Reynaldo Villalobos, sense el qual la sèrie probablement es quedaria en una ombra del que hagués pogut ser. És clau el paper d’aquest director en aquesta sèrie. Els paisatges, els plans poc comuns (posar la càmera en llocs poc esperats com per exemple a la sorra quan algú està cavant), i els colors que caracteritzen a cada un dels personatges, són unes de les coses que fan la sèrie única i molt interessant visualment.

És també molt destacable la manera com retraten i caracteritzen als personatges, cadascun amb singularitats concretes. És necessari mencionar el canvi dels dos personatges principals, que pateixen ambdós una transformació gairebé xocant a través de les coses que van vivint.

Cal dir, però, que el toc humorístic que Breaking Bad cobra a les primeres temporades va perdent-se a mida que la sèrie avança i que els personatges van canviant, i tot i que mai es perd l’humor i la ridiculització en certes escenes que fan la sèrie més amena. A partir de la tercera temporada la sèrie pot resultar més pesada per aquest motiu.

En conclusió, és una sèrie plena de sorpreses i totalment recomanable, sobretot per a amants de la fotografia i la imatge.

Una crítica realitzada per: Maria Contreras i corregida per Carla J. Suzanne.

2 comentaris

  1. Coincideixo amb tu. Molt bon anàlisi. També és brillant la capacitat que té la sèrie de fer-te sentir empatia i afecte pel dolent, per aquell qui és capaç de destruir el que calgui i qui calgui per sortir-se’n amb la seva. 😉

    • TÉ RAÓ!, de com empatitzes cada vegada amb un personatge: potser al principi “vols” més a un, i després en “vols” més a un altre. De com els bons no són dolents i que els dolents, també són bons…la millor sèrie que he vist fins el moment, sens dubte.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*