Inici / Societat / Moviments Socials / L’Autònoma respon a la indiferència del Rectorat
Representant de la CAF parlant amb els mitjans/ Fotografia d'Andreu Tarrés Ruzicska
Representant de la CAF parlant amb els mitjans/ Fotografia d'Andreu Tarrés Ruzicska

L’Autònoma respon a la indiferència del Rectorat

Una crònica d’Idoia Capuz Sánchez 

Les membres de la Coordinadora d’Assemblees de Facultat (CAF) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) van decidir portar a terme una vaga de tres dies com a element de pressió per la indiferència rebuda per part del Rectorat després del referèndum, en que un 96% de l’estudiantat que va participar (8.689 estudiants) del procés democràtic va votar “sí a la paralització del decret 3+2”.

Des de la candidatura de la CAF al Claustre de la Universitat, Crida per la UAB, es va presentar una moció amb un informe dels resultats del referèndum perquè es donés suport des del Rectorat a la consulta realitzada i perquè s’obrís un procés participatiu de debat entorn l’aplicació del 3+2. La moció va ser aprovada pel Claustre, però és un òrgan merament consultiu. El rector, Ferran Sancho, no va fer cap comentari al respecte de la intervenció de les estudiants de la Crida per la UAB. Abans només s’havia pronunciat pel que fa al decret mitjançant un correu, assegurant que no començaria a aplicar el model 3+2 fins principis del curs 2017-2018. Per altra banda les estudiants de la UAB que estan a les Juntes de les facultats estan negociant amb els seus deganats perquè es posicionin contra el decret 3+2, de moment només s’ha aprovat per junta a la Facultat de Dret.

Hi ha altres universitats on si s’ha escoltat l’estudiantat, com per exemple la Universitat de Girona (UdG), on des de el rectorat es va donar suport a la iniciativa del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) per a dur a terme la consulta per a conèixer la voluntat dels estudiants pel que fa al decret. Altres universitats on s’han dut a terme processos democràtics similars han estat la Universitat Pompeu Fabra (UPF) on han pactat amb el Rector que, de moment, no s’engegaran més plans pilots de graus que segueixin el model 3+2. També es van fer consultes a la Universitat de Barcelona (UB), La Universitat de Rovira i Virgili, la Universitat de les Illes Balears i la de València, entre d’altres.

Convocatòria a la Vaga del 1,2 i 3 de Març

La primera acció per a convocar a la vaga del 1,2 i 3 de març va ser el dia 25 de febrer, quan una seixantena d’estudiants, a cara descoberta, van tallar l’AP-7 i la B-30 al quilòmetre 149 durant 30 minuts a dos quarts de nou del matí. Les dues vies es van tallar en els dos sentits de la marxa i van provocar retencions de vuit quilòmetres en sentit sud i de sis quilòmetres en sentit nord. L’acció també s’emmarcava com un acta de solidaritat amb les vaguistes de TMB. El SEPC de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) també va portar a terme talls a la Ronda Litoral i a la Gran Via de Barcelona.

Membres de la CAF tallant l'AP-7 i la C-58/ Fotografia de Celia Castellano

Membres de la CAF tallant l’AP-7 i la C-58/ Fotografia de Celia Castellano

1 de Març: Xerrades i primers piquets

El dia 29, les primeres 110 estudiants es van quedar a dormir a la Facultat de Lletres, com és habitual, per a preparar el primer dia de Vaga. Al dia següent va començar la Vaga Estudiantil de 72h a la UAB. El alumnes que arribaven a la universitat es van trobar amb  piquets a les facultats des de primera hora del matí, tenint lloc moments tensos i d’enfrontaments en algunes ocasions.

Des de la CAF es van organitzar xerrades amb antics membres de les assemblees i professorat, sobre com havia estat el Moviment Estudiantil a la UAB i com s’havien encarat les lluites contra el Pla Bolonya i la pujada de taxes del 66%, l’Ocupació del Rectorat durant un mes i la posterior repressió -el cas de les 27 i més– entre d’altres temes. Van ser xerrades amb una profunda càrrega  d’autocrítica per part dels ponents, convidant als assistents a no repetir els errors del passat. També es van extreure diverses idees interessants amb que el Moviment Estudiantil haurà de treballar: la necessitat de traçar línies estratègiques a llarg termini per a realitzar les accions amb una important contingut polític al darrera i amb objectius concrets, no per inèrcia o per repetició de models. També la necessitat de socialitzar el discurs fora de la Universitat, en especial als instituts però també a la resta d’agents de la societat. Un altre element que es va considerar va ser la incorporació, real, del feminisme com un element més de la lluita estudiantil.

Xerrada organitzada per l'Assemblea de Comunicació/ Fotografia d'Idoia Capuz Sánchez

Xerrada organitzada per l’Assemblea de Comunicació/ Fotografia d’Idoia Capuz Sánchez

2 de Març: Augment de la combativitat i apel·lació directa al Rector

Per la nit es van quedar a dormir 170 persones. Seguint l’estratègia de l’augment de la combativitat, el segon dia es van bloquejar les entrades a la Universitat i a les facultats amb mobiliari. Es van tallar les 4 rotondes d’accés a la Universitat, les tres que comuniquen amb l’AP-7 i la C-58 fins les 18.00 de la tarda. Les facultats de Lletres i Ciències Polítiques i Sociologia van estar buides els tres dies, la resta de manera més desigual tot i que les facultats de Psicologia, Ciències de la Comunicació i Dret també van estat pràcticament buides.

Un grup d’uns 20 estudiants va saltar a les vies de FGC a dos quarts de vuit, rere una pancarta on es llegia “Quan estudiar és un luxe, lluitar és un deure”. Van aconseguir parar la circulació de les línies S2 i S55 durant una hora aproximadament.

Estudiants de la UAB a la Marxa de Torxes/ Fotografia de Clara Jorquera

Començen els piquets de matinada/ Fotografia de Clara Jorquera

 

Piquet dels ferrocarrils/ Fotografia d'Andreu

Piquet dels ferrocarrils/ Fotografia d’Andreu Tarrés Ruzicska

 

Estudiants desplaçant mobiliari urbà per a fer els piquets/ Fotografia d'Andreu

Estudiants desplaçant mobiliari urbà per a fer els piquets/ Fotografia d’Andreu Tarrés Ruzicska

 

Al mig dia va tenir lloc una roda de premsa en que estudiants i professorat van expressar el seu rebuig al 3+2 i el fet que el Rector no té cap preocupació per l’accés de les estudiants a la formació universitaria. El professor de la UAB Ermengol Gassiot i delegat del Comitè d’Empresa del Personal Docent i Investigador (PDI), ha explicat que “115 professors de les universitats públiques catalanes hem començat a subscriure un manifest que demana aturar-nos i asseure’ns”. Gassiot assegura que “és imprescindible obrir un procés de discussió que impliqui el conjunt de les comunitats universitàries per parlar de la conveniència de la reforma de plans d’estudi que avui és objecte de mobilitzacions per part de les estudiants”.

Mercè Terès i Ermengol Gassiot a la Roda de Premsa davant del Rectorat/ Fotografia de Clara Jorquera

Mercè Terès i Ermengol Gassiot a la Roda de Premsa davant del Rectorat/ Fotografia de Clara Jorquera

Per a tancar la roda de premsa Mercè Terès, portaveu de la CAF, va informar que el Rector i l’Equip de Govern s’havien pronunciat pel que feia la mobilització de les estudiants de la UAB contra el 3+2 i les seves reivindicacions, a través d’aquest correu per a tota la comunitat educativa: “Uns 150 encaputxats s’han desplaçat amenaçant i coaccionant per impedir qualsevol tipus d’activitat pròpia de la institució. Com a rector us prego que no caigueu en les provocacions de violència i mantingueu la calma. L’equip de govern condemna rotundament el totalitarisme d’aquestes persones que atempten contra la llibertat dels membres de tota la comunitat”.

Tot just després, amb els ànims encesos pel comunicat, les estudiants van fer un sorollós Cercavila per la Universitat on es podia escoltar “Ferran Sancho dimissió, Ferran Sancho dictador” i altres consignes contra el 3+2 i la privatització generalitzada de la universitat.

Per acabar la jornada les estudiants van portar a terme una marxa de torxes a les vuit del vespre i van acabar cremant un gran tres més dos a la pl. Cívica de la Universitat.

 

Les estudiants van cremar el 3+2/ Fotografia de Clara Jorquera

Les estudiants van cremar el 3+2/ Fotografia de Clara Jorquera

 

3 de Març: Topada amb els antidisturbis i manifestació

A l’última nit de l’esgotadora Vaga de 72 hores es van unir, per primer cop, les membres de l’Assemblea de Medicina, Infermeria i Fisioteràpia, majoritàriament de primer i segon, arribant a ser més de 250 persones dormint i preparant l’última jornada de lluita. El tercer dia va ser el més curt a la UAB, de nou piquets a les entrades de la Universitat i a les facultats i tall del FGC a primera hora del matí.

Estudiants dels piquets parlant amb persones que intenten accedir a la Universitat/ Fotografia d'Andreu

Estudiants dels piquets parlant amb persones que intenten accedir a la Universitat/ Fotografia d’Andreu Tarrés Ruzicska

 

Barricada cremada pels piquets/ Fotografia d'Andreu

Barricada cremada pels piquets/ Fotografia d’Andreu Tarrés Ruzicska

 

Mossos apagant les barricades/ Fotografia d'Andreu

Mossos apagant les barricades/ Fotografia d’Andreu Tarrés Ruzicska

A les 11.15 quan es dirigien totes als ferrocarrils cap a la manifestació a pl. Universitat es van topar amb una vintenta d’agents antidisturbis als quals van escridassar “fora mossos de la Universitat!”, “no són funcionaris, són mercenaris!”. No va haver, però, confrontació directa.  Finalment els treballadors de FGC van obrir les portes d’accés a les estudiants que van arribar a la manifestació sense problemes.

Les estudiants es posen en front dels mossos amb les urnes/ Fotografia de Clara Jorquera

Les estudiants es posen en front dels mossos amb les urnes/ Fotografia de Clara Jorquera

 

Les membres de la CAF, Autònoma Rebel, van baixar totes juntes des de Provença fins a Plaça Universitat a crit d’ “avui no cal patir, l’Autònoma és aquí”, i unint-se a la resta de les seves companyes per iniciar una manifestació sense incidents, amb l’esperit ferm i convençut, per acabar amb un gran final les 72 hores de lluita contra la privatització de la universitat, contra el 3+2. Unes jornades d’unitat i recolzament mutu, de moltes emocions on es començaren a respirar vents d’esperança del revifament del Moviment Estudiantil, amb la convicció que juntes són més fortes.

Idoia Capuz Sánchez
Estudiant de periodisme a la UAB, redactora de lacolumna.cat i apasionada de l'activisme social, en especial del feminisme. Artista quan puc i em deixen.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*