Inici / Les Columnes / L’escola, cada dia més església
La pregària s’introdueix a l’assignatura de religió // Font: imagui.com

L’escola, cada dia més església

Una columna de Laia Font

Aquests últims dies podem tornar a riure d’allò de ‘’cap confessió tindrà un caràcter estatal’’. La polèmica causada pels textos del BOE publicat el passat 24 de febrer, en relació a l’assignatura de religió de Primària i Secundària, per ser adaptada a la LOMCE, ha estat considerable. Que la religió té un gran pes en el transcurs de la història és un fet indubtable, i d’aquí que el seu coneixement, com qualsevol altre, no estigui mai de més. Però de l’ensenyament a l’adoctrinament hi ha un bon tros, igual que n’hi hauria d’haver de l’educació –pública– a la catequesi.

A partir del curs que ve, l’assignatura de religió passarà a ser avaluable, i tot i que seguirà sent opcional pels estudiants, els centres l’hauran d’impartir obligatòriament, menys a Batxillerat. El que crida més l’atenció, però, són els seus continguts, que han estat elaborats, una vegada més i d’acord amb els acords de l’Estat amb la Santa Seu del 1979, per la Comissió Episcopal d’Ensenyança i Catequesi, la mateixa que tria els professors.

Dins la Resolució 1849 hi trobem: a educació primària, s’avaluarà si l’alumne de primer curs –de sis anys– ‘’memoritza i reprodueix fórmules senzilles de petició i agraïment’’; i sia segon ‘’expressa oral i amb gestos, de manera senzilla, la gratitud a Déu per la seva amistat’’. És a dir, s’insereix la pregària a l’ensenyament. Del mateix curs, es considera com un criteri d’avaluació ‘’reconèixer la incapacitat de la persona per aconseguir per si mateixa la felicitat’’. En resum, es redueix a la figura de Déu l’única font de felicitat humana.

A secundària desapareixen les referències explícites a altres religions, així com el debat de temes com l’avortament o l’eutanàsia. Concretament, i segons la Resolució 1850, a Batxillerat s’avaluarà si l’alumne ‘’reconeix amb sorpresa i s’esforça per comprendre l’origen diví del cosmos i distingeix que no prové del caos o de l’atzar’’. El que vindria a ser introduir el creacionisme dins l’ensenyament, amb les contradiccions que comporta amb les matèries científiques.

Els alumnes que fan aquesta assignatura són cada vegada menys. Però els que la fan, s’endinsen en profunditat en el catolicisme des de petits, se’ls priva d’adquirir un coneixement general d’altres religions, i així no se’ls dóna possibilitat de fomentar les seves capacitats crítiques. A més, se’ls ensenya d’on ha de sortir la seva felicitat. Llavors quina diferència hi ha entre portar-los a l’escola i portar-los a l’església?

Laia Font

Un comentari

  1. !2 anys en una escola diferenciada de l’opus i en cap moment no he aprofundit en el catolicisme. Bé és cert que conec més sobre la religió cristiana que cap altra, però tampoc considero que sigui quelcom dolent. També et dic que el fet que donin religió a les escoles no es un únic factor per apropar-se al catolicisme, família principalment. Obviament, hi ha moltes coses que em van ensenyar amb les quals no estic d’acord, però a vegades una escola concertada té punts forts en l’aspecte acàdemic. Com pots veure soc capaç de pensar diferent al que em van ensenyar en una escola de l’opus dei i no sóc l’únic. en el hipotètic cas que tingui fills, també et dic que no el portaria a una escola de l’opus dei com al meva, però possiblement sí concertada.

    Per últim et diria que tots aquests ensenyaments religiosos te’ls pot prendre com a cultura que tens sobre una cosa que de forma directa o indirecta, com ara art, estil de vida o tradicions. En una religió hi ha molt més que simplement una ideologia que alguns segueixen.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*