Inici / Actualitat / L’extrema dreta europea uneix forces
Geert Wilders i Le Pen en el ball de la xenofòbia - presseurop.eu

L’extrema dreta europea uneix forces

Un article de Jordi Mèlich

L’extrema dreta no para de créixer a tot Europa. Cada vegada hi ha més persones (no necessàriament de dretes) que hi confien. No es tracta de moviments socials aïllats; ens trobem davant de sectors que solen estar representats per partits amb discursos xenòfobs, tractant la immigració com a problema principal de la societat.

“La crisi atia els populismes”. Aquesta frase l’hem sentida tots, encara que sigui amb altres paraules. La població, influenciada pel que transmeten tant els mitjans de comunicació com els polítics, ho assumeix. Però potser aquesta situació té un rerefons més complex. Seria un greu error desvincular la crisi amb el creixement de la dreta populista, però ho és també assenyalar-ho com a única causa.

Matthew Goodwin, professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Nottingham, senyala dos factors principals, molt relacionats entre ells. Creu que la incapacitat dels partits tradicionals per fer front als problemes actuals, sumada a la mala gestió de la immigració que ha derivat en un augment de la xenofòbia, ens han portat a la situació que estem vivint.

Els partits d’extrema dreta es basen en el menyspreu i rebuig als immigrants. Per exemple, Geert Wilders, líder del Partit per la Llibertat a Holanda, mostra un discurs islamofòbic i es manifesta a favor de l’enduriment de tot tipus de lleis migratòries. El líder hongarès, en canvi, centra el seu discurs en la comunitat gitana. Ens trobem davant d’organitzacions polítiques que aconsegueixen manipular la percepció que tenim de la situació actual per culpar els immigrants dels problemes que tenim en aquesta societat.

A Grècia, país on hi ha hagut un gran auge d’aquests moviments (aquest sí que ha estat especialment vinculat amb la crisi), Alba Daurada no para de guanyar adeptes. La xenofòbia, finalment, actua com a vàlvula d’escapament de la por i la frustració a les quals es troba sotmès el país. Els trets principals que defineixen organitzacions nacionalistes d’extrema dreta com aquesta són una marcada demagògia per part dels seus líders i el caràcter radical de molts dels seus seguidors, que no rebutgen la violència.

Però tant la líder del Front Nacional francès, Marine Le Pen, com l’holandès Wilders no en tenen prou amb el suport cada dia major que reben les seves propostes polítiques. Els dos polítics pretenen forjar una aliança de partits d’extrema dreta a Europa. Aquesta aliança els serviria per fer-se amb un grup fort al Parlament europeu, que celebra eleccions el proper mes de maig.

Aquest moviment cerca donar veu als partits d’ultradreta dins la Unió Europea. Le Pen i Wilders volen difuminar els valors europeistes i enfortir les fronteres nacionals. En cas d’arribar a formar el grup, també podrien oposar-se a qualsevol mesura que afavorís la integració dels immigrants als països de la UE. Però necessiten suport. Lluny d’explicar amb qui poden col•laborar, tots dos estenen la mà a altres agrupacions populistes de dretes. Es tracta d’un fet normal si tenim en compte que per inscriure’s com a grup al Parlament europeu són necessaris 25 diputats (actualment, el Front Nacional en té tres i el Partit de la Llibertat, cinc en total).

Els sondejos pronostiquen molt bons resultats per l’extrema dreta a tot Europa, sobretot per a la candidata francesa. Aconseguir una aliança entre diferents partits seria un gran triomf per Le Pen, que de ben segur portaria la veu cantant. Però la formació d’un grup al Parlament no garanteix res. Ja ha quedat clar en més d’una ocasió que la líder del Front Nacional i el fundador del Partit per la Llibertat holandès no estan del tot d’acord en les seves polítiques. En cas que es formés un grup, encara hi hauria més pluralitat d’opinions i, per tant, menys consens.

Les eleccions del mes de maig vinent serviran per esvair els dubtes i veure fins a quin punt ha progressat realment l’extrema dreta a Europa. Suïssa, Dinamarca, Finlàndia, Hongria, Àustria o Noruega ja fa anys que tenen fortes agrupacions d’aquest caràcter, però és una incògnita saber si poden créixer tant com a França, Grècia o Suècia, països on el radicalisme ultradretà ha progressat de manera efervescent en els últims temps.

Geert Wilders i Le Pen en el ball de la xenofòbia - presseurop.eu

Geert Wilders i Le Pen en el ball de la xenofòbia – presseurop.eu

Redacció

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*