Inici / Cultura / Live true dance free: Hip Hop en essència
Cartell Live True Dance Free

Live true dance free: Hip Hop en essència

Una crònica d’Idoia Capuz Sánchez

Una cua d’unes 40 persones surt de l’Espai Jove de les Basses, Barcelona. A la porta un parell de noies recullen els diners de l’entrada. Normalment als ballarins que participen als esdeveniments i competicions no els hi agrada aquesta part. Avui, però, és diferent, tot serà molt diferent.

En entrar, una àmplia sala cercada per un centenar de persones, és fosca, excepte per un focus groc i potent que il·lumina l’espai reservat per ser una pista de ball i l’escenari. Nens i nenes de totes les edats estan ballant a ritme de funk. També alguns ballarins més experimentats s’hi uneixen, l’ speaker fa vibrar el públic que anima els ballarins picant de mans, és un joc.

El Live true dance free acaba de començar, es poden comptar infinitat de somriures i les rialles i el soroll de la festa quasi ensordeixen la música. I es que un sol motiu reuneix a tots els assistents, ballarins i espectadors, grans i petits. Es diu Marjory Smarth, precursora de l’estil de dansa urbana house i per a molts dels membres de la cultura hip hop un exemple de vida. La solidaritat ha cridat a més d’un centenar de persones a participar d’aquest esdeveniment, i d’altres semblants arreu del món, per mostrar el seu suport en esperit i amb una petita aportació monetària -el preu de l’entrada, 5 €- en benefici de la lluita contra el càncer que està lliurant la veterana ballarina. No es respira tristesa, si esperança. I les persones voluntàries que organitzen l’esdeveniment estan decidides a que sigui tot un èxit.

Una infinitat d’espectacles en homenatge a Marjory, i a tot el que representa, se succeeixen al llarg de l’acte on s’aprecia una gran diversitat d’estils: house, contemporani, locking, tap dance, entre tants altres tipus de danses urbanes i altres que no ho són. Hi ha moments colpidors, amb actuacions com la de Boogie, curtit ballarí de popping que mostra un fragment del seu show Creole, interpreta una dansa molt sentida acompanyada de ritmes haitians en homenatge a les seves pròpies arrels i a les de Marjory. També altres intervencions com la de Indiee Style que amb el seu rap anima a tot el públic a cantar, alçar les mans i ballar. Hi ha actuacions tant de grups d’infants, Varium Kids,  com d’adults, STOP ME d’ Isaac Suárez i acompanyants. Hi ha tot un repertori d’interpretacions centrades en l’estil de la veterana ballarina, “House Dance is just for love”. Actuacions de Women for Marjory, Humans of da red house, entre tants altres grups i shows. L’esdeveniment és amenitzat per la música dels DJs: Kisa, Kapi, Willy Fly i Red, que són els que posen el ritme als chyphers o cercles, un dels grans protagonistes de la jornada. Tothom balla amb tothom, compartir i aprendre.

Boggie interpetant un fragment de Creole/Fotografia de: Matias Blanco Indelicato

Boggie interpetant un fragment de Creole/Fotografia de: Matias Blanco Indelicato

Hi ha dos moments que donen tot el sentit al que vol significar el Live true dance free. Simplement són Hip Hop, que com diu un dels majors precursors de la cultura Afrika Bambaataa i creador de l’associació Zulu Nation -per promoure la cultura hip hop arreu del món- és “pau, amor, unitat i ganes de passar-ho bé”.

El primer és “Repta al teu Old School” , el moment en que un ballarí veterà, old school, en aquest cas: Bboy Artis, Mistika, Flex o Jor. G s’enfronten a un ballarí més novell. No és una competició, l’objectiu és connectar amb l’adversari o, millor dit, l’acompanyant en aquest trànsit. Un davant de l’altre improvisen amb una peça que han escollit prèviament, mostren el seu món interior. Seguidament comença la part més interessant en que els dos ballen plegats i intenten connectar entre ells amb una cançó que escull el DJ. Ho aconsegueixen, el públic sent la relació entre els dos ballarins, és un moment que tothom observa meravellat i al seu voltant es crea una energia especial, són un. Ambdós guanyen i el públic també, veure com dos generacions es fonen és una sensació indescriptible. Algunes de les connexions són especialment emocionants.

Mystica i una de les seves alumnes connectant/Fotografia de Matias Blanco Indelicato

Mystica i una de les seves alumnes connectant/Fotografia de Matias Blanco Indelicato

El segon és el “Moment de la dona”. Només les ballarines participen dels chyphers. Només elles surten al mig del cercle a ballar rodejades de les seves companyes, hi ha un caliu d’unitat i fortalesa, hi ha una brillantor als ulls i als fronts que reflecteix l’orgull de ser dona i sentir-se reconeguda en una cultura i en un món hegemònicament d’homes. Els companys les animen i finalment elles els conviden a sumar-se a la festa.

“Moment de la dona”/ Fotografia de Matías Blanco Indelicato

“Moment de la dona”/ Fotografia de Matías Blanco Indelicato

I tot això va ser gràcies i per ella, per una dona que va viure a través del ball i que va voler compartir el seu esperit amb tots els que la rodejaven, encara que només fos un instant. El seu viatge, però, ha acabat un 13 de febrer del 2015, dia que no oblidaran tots aquells que l’admiraven i l’estimaven, tots aquells que se senten part de la cultura hip hop.

Mystika, organitzadora de l’esdeveniment solidari de danses urbanes, veterana del house espanyol i humil alumna i amiga de Marjory fa la següent reflexió:

“Marjory era l’exemple personificat del que tots sabem que hem de fer i no fem: compartir en lloc de competir, enaltir les qualitats dels altres i riure dels propis defectes, et feia sentir part d’ella i part d’un tot.

Es diu que quan algú mor s’idealitza, a Marjory no cal idealitzar-la ella és gran, perquè el seu missatge és gran. La meva experiència en organitzar l’esdeveniment em va connectar molt més amb ella i en el que ella produeix en la gent, és una mestra que ensenya amb la seva presència i també en la seva absència. Avui tothom que la va conèixer o que connecta amb ella té un sentiment estrany: Com es pot sentir tant cap a una persona amb la qual es va compartir tan poc temps? I és que un contacte amb Marjory era per a tota la vida. Mai va tenir por de ser ella mateixa,  ni de recordar-nos que féssim el mateix. En paraules de Marjory “Hem vingut amb un regal a aquest món i el nostre compromís és compartir-lo, el ball és una forma de fer-ho”

Aquesta experiència m’ha recordat que cal cuidar i expressar l’amor en cada oportunitat que tinguem i que hem de expressar-nos i ser en el nostre màxim potencial per inspirar als altres a fer el mateix”.

Aquest cap de setmana del 20 al 22 de febrer un dels membres de la crew (grup) de Marjory, Dance Fusion, estarà a Barcelona fent una formació. Es va plantejar anul·lar-la ja que aquesta setmana hi huaurà diferents esdeveniments a Nova York en honor a la difunta ballarina, però Shannon Wichway Sha -el seu company de crew– assegura que el que hagués volgut Marjory és que passés el que passés el seu missatge se seguís transmeten arreu del món i per això tots els actes programats segueixen endavant. Mystica recomana que ningú que estimi el hip hop es perdi aquesta trobada, assegura que serà especial i que estarà plena “d’amor i saviesa”. I és que així va ser l’esdeveniment solidari de danses urbanes, un espai emocionant on els ballarins assistents van recordar perquè ballen i van entendre quina era la potencialitat del que sentien, del que podien transmetre. Calen més espais com aquesta trobada, perquè la gent comprengui que el hip hop -en primera instància- és compartir i no competir, que és amor i no violència i que ballar és un crit a la vida. I es que tots hauríem de fer un esforç per incorporar i estendre el missatge de pau de persones com Marjory: Live true and dance free.

Idoia Capuz Sánchez
Estudiant de periodisme a la UAB, redactora de lacolumna.cat i apasionada de l'activisme social, en especial del feminisme. Artista quan puc i em deixen.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*