Home / Societat / Moviments Socials / Llei contra la LGTB fòbia, pas important del llarg camí
Celebració per l’aprovació de la llei. www.ara.cat (Pere Virgili).

Llei contra la LGTB fòbia, pas important del llarg camí

Un article d’Idoia Capuz

L’últim any ha estat un període fosc per aquelles persones que volien estimar  “diferent”

Casos com el del noi gai d’origen ugandès, el qual va ser cremat viu davant d’un ampli públic, van ser desoladors i ens van recordar que la lluita per la igualtat i pel respecte a la vida encara té un llarg camí per recórrer. Uganda es un país on hi ha una llei “anti gai” que persegueix amb cadenes perpètues a tots aquells que formen part del col·lectiu, incloent aquells que ”encobreixin els pecadors”. Els pastors catòlics enviats des d’EUA han fet una bona tasca canviant la mentalitat de tot un poble, educant-la en les ensenyances de l’odi i la discriminació.

Arizona també va estar a punt d’aprovar una llei de”llibertat religiosa”, per la qual els treballadors de negocis privats i públics podrien decidir no atendre a una persona del col·lectiu escudant-se en les seves creences religioses. Finalment va ser vetada per la governadora Jan Brewer, tot i la pressió de les organitzacions religioses com la Conferència Catòlica d’Arizona,  afirmant que seria contraproduent per l’economia de l’Estat.

Celebració per l’aprovació de la llei. www.ara.cat (Pere Virgili).

Celebració per l’aprovació de la llei. www.ara.cat (Pere Virgili).

A Cerdanyola del Vallès, al juny, mes en que segons el portaveu de l’Observatori Contra la Homofòbia (OCH)Eugeni Rodríguez va haver un rebrot d’ atacs, la justícia va multar amb 50.000 euros una escola que no va fer res per evitar l’assetjament que va rebre un noi homosexual. El noi descriu així la seva vivència; “em pegaven, em marginaven i m’humiliaven”.

I es que, segons dades de l’Agència Europa pels Drets Fonamentals només es denuncien el 10% dels casos d’ homofòbia, transfòbia o lesbofòbia.

 Però aquest passat 2 d’octubre els LGTB (lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals)  i tots aquells en contra de la discriminació han estat de celebració. Catalunya s’ha mostrat com un poble de principis aprovant una llei en contra de la LGTB fòbia. Segons les organitzacions “una llei pionera a l’estat espanyol i a Europa”, en que els discriminadors hauran de ser els que demostrin la seva innocència i no els discriminats els que hauran d’aportar proves demostrant que han estat agredits. És el que anomenem reversió de la càrrega.

Recentment es van aprovar lleis semblants a Galícia  i Andalusia, però suposaven una declaració d’intencions més que no pas autèntics atacs contra l’homofòbia, la transfòbia i la lesbofòbia.

La nova llei està contemplada en una diversitat de camps segons el cicle vital d’una persona; educació, treball, esport, cultura, oci, mitjans de comunicació, polítiques de família,  establiments penitenciaris, i salut. Les sancions aplicades per aquesta llei aniran dels 100 euros fins als 5.700 euros, segons el grau d’agressió. El Govern, a més, haurà de garantir la sensibilització i la formació del funcionariat i haurà de crear un òrgan coordinador de polítiques LGTB.

 Com reclamaven les organitzacions, la norma no està contemplada dins d’un altre llei de discriminació. És una llei per ella mateixa, que respon als requeriments d’un grup ampli i divers amb necessitats específiques.

Va ser aprovada al Parlament pràcticament per unanimitat; CDC, ERC, ICV-EUiA, C’s, PSC i la CUP van votar-hi favorablement. Només el PPC es va oposar a la totalitat de la llei,  descrivint-la com “innecessària” i com a mostra de “discriminació positiva”. Per altra banda, UDC discrepava pel que fa als articles sancionadors, l’apartat d’educació i la reversió de la càrrega.

Novament les institucions religioses han estat pressionant als partits més conservadors perquè s’oposessin a la llei. Els bisbes també mostraven sobretot la seva preocupació pel que fa a la reversió de la càrrega, afirmant que la “llibertat religiosa” perillaria. Aquest cop, però,  la jugada de la repressió no els ha sortit bé.

La lluita incansable de la Plataforma, en que s’engloben una diversitat d’agrupacions LGTB de Catalunya , ha fet possible aquesta important victòria per tots aquells que creuen en la igualtat i la llibertat sexual i de gènere. El projecte de la creació d’aquesta llei va començar ara fa 4 anys, quan va ser aprovada al Consell Nacional LGTB. Al maig de 2013 va ser enregistrada al Parlament i el 17 de juliol es va votar l’accés a tràmit amb l’esmena del PPC, la qual no ha pogut impedir-ne l’ aprovació gràcies a un ampli consens a la cambra i sobretot la convicció d’aquells que estan decidits a preveure i eradicar la discriminació LGTB.

Sens dubte aquest és un pas important cap a la conquesta d’un món més igualitari i just. De tota manera cal recalcar que aquesta llei no és la solució a tots els problemes, ja que la desconeixença social en termes de sexualitat, gènere i identitat és força elevada, en especial pel que fa a alguns grups.

Un dels canvis més importants en la llei catalana, en comparació amb les altres lleis que combaten la LGTB fòbia a l’estat espanyol, és la incorporació dels intersexes com a col·lectiu emparat. Confirma la seva contemplació en la llei el president de Gais Positius  i secretari general de la Coordinadora LGTB, Joaquim Roqueta. La llei en contra de l’ homofòbia a Galicia també pretenia introduir als intersexes, però aquest punt va ser abolit pel PP gallec. La situació d’aquestes persones pràcticament no es coneix més enllà dels col·lectius. De tota manera, no hem estat el primer país en incorporar-los en una llei.

L’ 1 de novembre de 2013 Alemanya va aprovar una llei per la qual els pares no tenen l’obligació d’enregistrar els sexe dels seus nadons com a dona o home, ho podran fer quan l’ infant sigui més gran. Es contempla, tot i que encara no consta per escrit en una llei, una espècie de tercer sexe indefinit. D’aquesta manera, es cerca acabar amb la pràctica de la cirurgia dels òrgans reproductius en els nounats, una pràctica més habitual del que pensem i que suposa una taca negre en la comunitat mèdica.

A Espanya i en general a tot el món, hi ha un gran desconeixement pel que fa als intersexes, nadons que neixen amb òrgans reproductius masculins i femenins. Els metges, tot i saber que el nadó està sa, decideixen intervenir assignant-li un sexe depenent de la mida dels seus òrgans reproductius.  Segons el terapeuta sexual i membre de Intersex Society of North America, Tiger Howard Devore “ a aquests nadons se’ls imposa un sexe, fet que en moltes ocasions els provoca traumes i desconfiança en les persones”. Devore explica “volem creure que el sexe és quelcom binari, que només hi ha homes i dones, i no és cert. Gràcies a les persones que he conegut i he entrevistat sé que aquesta concepció és errònia”.

Aquest i molts altres temes sobre sexualitat encara ens són molt desconeguts. Tot i així ens podem permetre ser optimistes. Actualment hi ha 77 països al món que estan lluitant per eradicar la LGTB fòbia i alguns ja inclouen la I, d’Intersexe. Catalunya i Argentina se situen com capdavanteres.

Com remarca la pròpia comunitat, l’educació de la societat, en especial des de les escoles, serà vital per seguir avançant en el camí cap a la igualtat. Amb la comprensió i l’acceptació social, aquestes persones es podran sentir veritablement integrades. De moment, però, celebrem aquesta victòria i estiguem agraïts a tots els activistes LGTBI que van fer possible el matrimoni homosexual, com tantes altres conquestes, i que ara han fet possible aquesta nova llei.

Per la memòria de Sònia, transsexual assassinada a Barcelona el 6 d’octubre de 1991 a mans del feixisme. Per la memòria de qualsevol que no hagi pogut estimar “diferent”.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*