Inici / Cultura / Llibres i Barcelona a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm
Rafel Nadal signant el seu llibre. Font: Andrea Vargas Torrentó
Rafel Nadal signant el seu llibre. Font: Andrea Vargas Torrentó

Llibres i Barcelona a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm

Una crònica d’Andrea Vargas

Dissabte 12 de desembre. El TR3SC, amb Estrella Damm i Abacus com a col·laboradors, ens ofereix a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm la segona edició del Mercat de Nadal del Llibre. La cua es fa ràpida. Un cop entrem a l’esquerra hi ha una paradeta de l’Abacus. A la dreta, un concert del Taller de Músics. Si continuem recte trobem un arbre de Nadal i unes lletres lluminoses desitjant-nos “Bon Nadal” i així arribem a l’entrada a la Fàbrica. Al seu costat hi ha una paradeta on et bescanvien un ticket blau, que et donen en entrar, per una bossa amb un brou de Nadal i uns caramels. Al costat hi ha un fotocall promocionant el TR3SC, on hi ha unes lletres grans de porexpan il·luminades que la gent agafa per fer-se fotografies.

Un cop ja dins la Fàbrica, el primer que veiem és la Sala de Brassatge, on hi ha tres llargues taules destinades a les signatures de llibres. Sílvia Soler, Xavier Bosch, Fernando Savater, Alessandro Barbucci, Isabel-Clara Simó, Rafel Nadal, Màrius Serra, Tian Riba… són, entre d’altres, els autors que hi podem trobar.

Baixem per les escales i ens trobem a la Sala de Cocció de la Fàbrica. Hi assistim al combat dialèctic “Mirar-se Barcelona a través de la literatura”. Estem en una sala on antigament es coïa. Segons la segona accepció de la segona entrada del DIEC2, coure significa sotmetre a l’acció de foc (alguna cosa) perquè adquireixin determinades propietats. Doncs bé, aquesta definició encaixa totalment amb la idea que aquesta ‘cita’ de les 18’40h vol transmetre, ja que el fet de compartir l’espai amb més de 40 persones, assegudes i dempeus, en un ambient que inspira confiança vindria a ser la calor que desprèn el foc en coure. I és això el que fa que el combat dialèctic es converteixi en conversa.

D’esquerra a dreta: Anna Guitart, Teresa Roig, Joan Carreras i Jordi Nopca. Font: Andrea Vargas Torrentó

D’esquerra a dreta: Anna Guitart, Teresa Roig, Joan Carreras i Jordi Nopca. Font: Andrea Vargas Torrentó

Anna Guitart és la moderadora i dóna la benvinguda als autors convidats, Teresa Roig, Joan Carreras i Jordi Nopca. Des de l’escenari a la paret de la dreta es veuen una sèrie de fotografies, totes elles en blanc i negre. Hi surten The Monsters – Marula (Barcelona), Aspencat – El Clap (Mataró), Caïm Riba i amics – Music Hall (Barcelona), Fred Wesley – Marula (Barcelona), Ferran Palau – Sidecar (Barcelona), entre d’altres.

La moderadora cita els tres llibres, La Merceria de Teresa Roig, L’Àguila Negra de Joan Carreras i Puja a casa de Jordi Nopca. I comenta que tots tres tenen en comú la ciutat de Barcelona.

A la pregunta de l’Anna Guitart sobre “com us plantegeu Barcelona?”, la Teresa Roig respon que Barcelona és l’extensió de la merceria. El que fa és utilitzar la lupa històrica per explicar l’origen de la família en la qual es basa la novel·la, de la merceria i de tota la ciutat.

El Joan explica que, com a ciutadà de la ciutat comtal que és, a tots els barcelonins “ens encanta parlar de Barcelona”. “Estic enamorat de Barcelona i el barri de Gràcia és el millor barri”, fent broma i dient “els graciencs som poc humils en aquest sentit”. El que més valora és l’ànima de la gent, “la Barcelona de les persones”. La seva obra està ambientada en els anys 50, malgrat que fer un viatge al passat li angoixa.

En Jordi reflexa una Barcelona “dels límits”, com diu ell. Perquè ell relata històries molt actuals de Barcelona tocada per la crisi, que superen les fronteres de la ciutat. Exemplifica citant barris com Nou Barris, Sants…

En Jordi considera que abordar històricament la ciutat significa no només reconèixer-la i que els altres la coneguin, sinó que s’ha de passar per escenaris que als lectors els siguin familiars; tal i com ho fa Eduardo Mendoza citant la Pedrera. I, dirigint-se a la Teresa, afirma que “anar-te’n un segle enrere és un repte brutal”.

Tot i ser un repte, la Teresa viatja en el temps i en l’espai. Comenta que s’ha de documentar molt; més per saber que per explicar. Els altres dos convidats hi estan totalment d’acord: el Joan expressa que “et documentes sempre” i en Jordi, una mica tímid, ens explica que ell espia i escolta les converses de la gent; que, segons la Teresa, es documenta i connecta amb alguna història.

Juli Vallmitjana, Mercè Rodoreda i Quim Monzó són els noms dels autors de referència que el Jordi, la Teresa i en Joan esmenten, respectivament. El Joan considera que “s’ha d’escriure amb prudència; és a dir, tenint en compte que Monzó ha escrit. Doncs el mateix passa quan s’escriu sobre Barcelona”.

Hi haurà moltes ciutats especials de les quals es podran relatar històries, però cap tindrà l’essència barcelonina, que és el que fa que nosaltres estiguem enamorats de la ciutat en què vivim, la ciutat comtal. D’aquesta manera, ens sentim totalment identificats amb aquesta agradable conversa que, a més de tenir un to informal en el llenguatge oral, transmet senzillesa en els autors; fins al punt de voler profunditzar en les seves obres.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*