Home / Actualitat / M’aclame a tu, Ovidi
Ovidi, La Columna et llença un homenatge als quatre vents

M’aclame a tu, Ovidi

Amic Ovidi, quan tu ens vas deixar jo no feia ni dos mesos que havia arribat. Dir-te amic és una llicència que em prenc, està clar, però poca gent ha aconseguit mai emocionar-me com ho fas tu. Quan escolto la teva veu en la intimitat dels meus auriculars no puc evitar pensar en la ignorància dels catalanets regionalistes. Em repugna la superioritat moral d’aquells que menyspreen el sud i alhora semblen ignorar la marginalitat on ha estat vivint l’independentisme tants anys. Per ells el País Valencià és Rita Barberà, John Cobra i Gandia Shore. Per a mi és molt més. Per a mi és aquella València rebel que tan sovint ha utilitzat la cultura per cridar. Abans de tu, Ovidi, Vicent Andrés i Estellés ja va desafiar el franquisme amb la paraula. Barricades de mots. Després vingueren Feliu Ventura, Obrint Pas i Aspencat.

Mai no vares oblidar els teus humils orígens i així ho plasmares tants cops a les teves lletres. Amb la corbella a una mà i el martell a l’altra, vas ser i segueixes sent font d’inspiració per les feres ferotges. La teva samarreta, però, va ser a voltes massa vermella per alguns, i t’intentaren silenciar. Però això tu ja ho saps, va com va. L’últim esperpèntic exemple va tenir lloc fa dues setmanes a les Corts Valencianes, quan el PP va votar en contra de declarar el 2015 Any Ovidi Montllor. Però no pateixis, ens hem afartat de les molles i aviat prendrem el pa sencer. Com ja vas avisar, tot explota pel cap o per la pota. I si no explota sol ja serem nosaltres els que encendrem la metxa. Que comenci la festa.

Encetant la vintena. Intento escriure sobre el que veig, el que em preocupa i el que m'agrada.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*