Inici / Cultura / Magic Jonhson: Un abans i un després en la lluita contra el sida

Magic Jonhson: Un abans i un després en la lluita contra el sida

Un article de Jordi Abella i Jordi Mèlich

La figura de Magic Johnson no passa desapercebuda per a pràcticament cap persona al món, sigui aficionat al bàsquet o no. Veure aquell base de més de 2 metres (2,06 per ser exactes) donant passades impossibles amb la samarreta groga i púrpura dels Lakers davant del cèlebre públic del Forum Club és una imatge que qualsevol que hagi vist alguna vegada recorda.  

Earvin Effay Johnson Jr va revolucionar la posició de base, però sobretot va revolucionar el bàsquet conegut fins aquell moment. Des de Jerry West, imatge de l’actual logotip de l’NBA, mai ningú havia aconseguit canviar la manera d’entendre i jugar a aquest esport, però Magic sempre havia confiat en fer-ho. Tal com ell explica en les entrevistes, sabia que triomfaria des que tenia 20 anys.

L’NBA vivia temps difícils, des que l’any 1974, el mencionat Jerry West es va retirar, la lliga nord-americana de bàsquet no tenia cap jugador suficient carismàtic i talentós com per ser el símbol de la mateixa.

L’any 1979 un carismàtic noi de vint anys provinent de Michigan, que tenia una relació estable i ni fumava ni bebia, va guanyar el campionat de la NCAA (la lliga universitària d’EUA) després de promitjar 17 punts, gairebé 8 rebots i 7,4 assistències per partit durant tot l’any.

25 de juny de 1979. Magic arriba a la lliga i comença el “Show Time”.

Los Angeles Lakers s’havien fet amb la primera elecció del draft de 1979 arran d’un traspàs amb els Jazz, instal·lats en aquell moment a Nova Orleans, i no van dubtar en escollir el que seria un dels símbols més grans de la història del bàsquet mundial.

Magic arribava a un equip en plena reconstrucció, Jerry Buss (el propietari dels Lakers des del 79 fins la seva mort, el febrer de 2013) acabava de comprar la franquícia, que també comptava amb un nou entrenador, Jack McKinney, destituït al cap de poc temps per culpa dels malentesos que va tenir amb el propi Magic. El jove de Michigan estava encantat d’arribar ala ciutat de Los Angeles, però sobretot desitjava jugar en un equip històric com els Lakers juntament al seu ídol de joventut, Karim Abdul-Jabbar.

En la primera temporada de Magic Johnson a l’NBA, els Lakers van desenvolupar un joc totalment nou i espectacular, que trencava amb el bàsquet vist fins aleshores a l’NBA. Aquella temporada els Lakers del Show Time guanyarien el campionat imposant-se en la final als 76ers del doctor Erving, Bobby Jones i Maurice Cheeks. Abdul-Jabbar seria escollit com a MVP del campionat i en la seva temporada de rookie, Magic seria escollit únicament com a millor jugador de la final. El premi de millor rookie de l’any quedaria reservat al seu amic Larry Bird. Aquest seria el primer pas d’una sana rivalitat esportiva que mantindrien el jugador de l’equip obrer de Boston, els Celtics, contra el base de l’equip que representava el glamour i la classe alta d’EEUU, els Lakers. Va ser gràcies a ells i als seus enfrontaments, que l’NBA va tornar a comptar amb la gran audiència que no havia tingut en molts anys.

Els anys 80, un abans i un després a la vida de Magic.

El nivell basquetbolístic de Earvin Johnson i la seva fama creixien partit rere partit. A més, l’any 1981, Pat Riley s’incorporaria com a entrenador de l’equip Angelí i en poc temps es convertiria en una de les persones més importants per Magic. Durant els nou anys que Riley va dirigir els Lakers, van arribar set cops a les finals de l’NBA, guanyant-la en quatre ocasions.

“La vida a Los Angeles era divertida per a Earvin, tothom el coneixia i l’admirava, a més, ser atractiu i alt no li venia malament, era l’home de moda i jugava al Forum Club que era gairebé com l’Estudi 54 “. Amb aquestes paraules, l’actor de cinema Chris Rock, defineix la vida de Magic Johnson en el documental “Magic Johnson da la cara”. Els anys 80 van ser per Earvin els anys on es va donar a conèixer. Ell, juntament amb els Lakers del Show Time van fer del Forum Club el local de moda de Los Angeles, tots els famosos anaven a veure els partits i fins tot alguns es quedaven fora, tal com l’humorista Arsenio Hall descriu: “Allò era una bogeria, però la gent, diguès el que diguès, anava al Forum a veure’l a ell (Magic)”.

El mateix Magic declara en el seu documental que ni fumava ni bebia perquè haguès afectat el seu rendiment professional, però la ciutat de Los Angeles tenia altres temptacions que ell no podia resistir. A més, el propietari dels Lakers, Jerry Buss, antigament model de la revista “Playboy”, tampoc l’ajudava amb el seu problema amb les dones. El mateix Magic explicava que després d’un partit, el lloc més important on anar era el palc del Forum Club on hi havia moltes noies amigues de Buss que treballaven per “Playboy”.

Aquell era el moment més dolç d’Earvin Johnson, el seu equip guanyava i donava espectacle, ell en plena joventut era el rostre més conegut de la ciutat angelina i de tot l’estat de Califòrnia i havia guanyat cinc anells de l’NBA, sent tres vegades el jugador més important de la lliga i dotze cops All Star. Semblava que res l’aturaria. Com diu Chris Rock, “eren anys bojos per a tothom”, inclús per a Magic.

magic-johnson

7 de novembre de 1991, la data que va commocionar al món.

L’any 1985 Magic havia intentat encarrilar la seva vida personal. Havia demanat matrimoni a la que havia estat la seva novia des de l’institut, Cookie Johnson. La cerimònia s’estava preparant, però finalment Magic va decidir anul·lar-la al no veure’s capacitat per establir un vincle tan important. La parella es va separar i Magic va continuar fent “de la seva vida una festa” tal i com va declarar.

Finalment, a l’octubre del 1991, va contactar amb Cookie amb motiu d’un desplaçament que l’enfrontava als Bad Boys de Detroit, ciutat on vivia la seva antiga novia. Earvin li va demanar que anés a veure’l jugar aquella nit, però ella s’hi va negar. Tot i així, aquest incident va fer que reprenguessin el contacte i la seva relació tornés a encarrilar-se. El quinze de setembre, poc més de dos mesos després de perdre la final contra els Bulls de Michael Jordan, Earvin i Cookie es casarien. Magic creia que era el moment idíl·lic per assentar una família i centrar-se en ella, ja que això també l’ajudaria a portar millor la pressió i la fatiga.

La relació anava bé, i amb motiu d’un desplaçament dels Lakers a París per disputar un partit de pretemporada, el base de Michigan va aprofitar per viatjar amb la seva dona a la capital francesa, fet que va enfortir la relació, però també va esgotar de forma sorprenent a Magic, que va arribar a demanar predre’s uns partits de pretemporada per recuperar-se. Finalment, el 25 d’octubre, dia en què Magic disputava un partit contra els Jazz de Utah, va rebre una trucada del seu doctor que l’ordenava tornar cap a Los Angeles. Magic, sorprès, va tornar i es va reunir amb el metge de l’equip. El doctor de l’equip i del propi base, Michael Mellman, havia rebut els resultats d’unes proves per a l’assegurança de vida del jugador, i els volia comentar amb Magic.

Magic johnson tenia l’VIH. Les proves eren segures. El sorprès base de Michigan va estar durant dues hores al despatx del seu doctor i finalment va decidir trucar a Cookie. Earvin li va demanar que esperés a casa, que havien de parlar. Mentre ella temia una ruptura, va arribar una notícia pitjor, Magic li va anunciar que era portador de la malaltia que, en aquell moment, es creia que només tenien els homosexuals.

“Havia jugat contra els grans del bàsquet; Michael Jordan, Larry Bird… Merda, vaig pensar, possiblement això és el pitjor contra el que m’he enfrontat a la meva vida”. Així explica Magic Johnson el que pensava de camí a casa, quan anava a donar-li la notícia a la seva recent esposa, que sabia que estava embarassada des de feia dos dies.

Per sort, ni Cookie ni el nadó estaven contagiats, fet va suposar un gran alleugeriment per a Earvin que no havia fet pagar la seva dona i fill pels seus errors. Tot i així, Magic va continuar ausent en els partits, i l’únic que ho sabia era el seu entrenador, que va comunicar a l’equip que tenia grip. La infecció havia avançat moltíssim, i tot i que no tenia el SIDA, podia desenvolupar-lo aviat, però amb els medicament adequats podia aturar-se.

Era un moment dur, però havien d’afrontar-ho, Magic havia d’anunciar-ho al món, ell havia d’ajudar a les persones que ho patien, volia ser una icona per canviar l’imatge que la gent té d’aquesta malaltia. “La gent ha de saber que qualsevol pot agafar el SIDA”. Així que Magic va donar la noticia als seus pares i al seu fillastre i va programar una roda de premsa.

El primer que va fer Magic va ser demanar al mànager general dels Lakers que truquès a Larry Bird, Arsenio Hall, Michael Jordan i a Pat Riley. Tot estava preparat per la notícia.

El set de setembre de 1991 es va programar una anticipada roda de premsa i Magic va demanar primer reunir-se amb el seu equip. El entrenador d’aquell moment, Mike Dunleavy, va demanar que ningú encengues la ràdio, que es dirigissin directament al Forum. Magic va donar la notícia als seus companys “amb els que sempre havia lluitat”. Va parlar de les batalles que havia lliurat amb ells i va concloure dient que quan Déu el va fer enmalaltir, havia escollit a la persona ideal.

La roda de premsa va venir acte seguit. Tot l’equip va pujar a una tarima, i Magic ho va anunciar: “Permeteu-me abans de res donar-vos les bones tardes… Ja que he contragut l’VIH. He de deixar Los Angeles Lakers avui mateix. Per començar vull aclarar que no tinc l’enfermetat del SIDA. Sé que molts de vosaltres ho volieu saber. Només tinc l’VIH. Només volia dir que trobaré molt a faltar el bàsquet i que ara em dedicaré a informar sobre l’VIH. Vull que la gent, sobretot els més joves, siguin conscients que han de tenir relacions sexuals segures i que a vegades som molt ingenus, no ens adonem que el pot contraure qualsevol…”

Tot i aparentar tranquil·litat, tenia molta por. A més, Magic va començar a notar que la gent que el rodejava no es comportava com de costum per por a que els contagiés. Elizabeth Glaser el va ajudar molt. Ella tenia SIDA, i havia perdut un fill per culpa de la malaltia. El va animar a convertir-se en la imatge de la malaltia.

Retorn al bàsquet

Magic seguia volent entrenar i competir, però no podia. Els seus companys no volien entrenar amb ell, i no se li permetia realitzar activitats físiques que impliquessin molt esforç per si li fallava el sistema immunitari. Però Pat Riley, que en aquell moment entrenava als New York Knicks, va decidir entrenar-lo. Això va reconfortar molt al jugador, ja que el seu antic company de vestidor li va transmetre molta energia, i li demostrava no tenir por. Magic ha afirmat posteriorment que aquell dia, Riley li va canviar la vida.

L’All Star s’acostava, i Magic Johnson seguia disponible en les votacions. Tothom sabia que seria escollit com a representant de la conferència Oest. Hi havia jugadors que no volien que jugués, i el comissionat de la NBA va haver de prendre una decisió. Després de contractar un dels experts amb més renom del país, van decidir que podia jugar, ja que no hi havia cap tipus de perill.

El partit de les estrelles va arribar i Magic va brillar especialment. Després de completar un magnífic partit amb 29 punts, 9 assistències i 5 rebots, es va sentir molt reconfortat. Tant el públic com els companys i rivals li va donar molt suport.

Poc després de veure néixer el fill que s’hauria pogut veure afectat pel VIH, Magic Johnson va viatjar a Barcelona per disputar els Jocs Olímpics de l’any 1992. Els Estats Units havien format un equip d’altíssim nivell, conegut com a Dream Team. Tot i no disputar un gran torneig, Johnson, capità del combinat nacional, va guiar els seus companys cap a la medalla d’or.

Magic es sentia bé i animat, i va decidir tornar a les pistes. Després que ho anunciés el 19 de setembre de 1992, la NBA va decidir redactar un innovador protocol de control contra infeccions. Però després d’una feliç tornada a les pistes, alguns jugadors van tornar a parlar sobre la seva por a jugar contra una persona portadora del virus. Karl Malone va ser el més agosarat, declarant públicament que no podia jugar sense por al contacte amb el 32 dels Lakers.

Magic Johnson no va tardar massa temps en decidir deixar el basquet, i es va centrar en conscienciar la població dels perills del SIDA i com prevenir la malaltia.

El 1996 va aparèixer un nou tractament, anomenat TARGA, que ajudava moltes persones a conviure amb la malaltia sense haver de patir els efectes secundaris que altres medicaments provocaven. Johnson es sentia molt bé i va decidir tornar a les pistes. Després de disputar 32 partits a un molt bon nivell (tenint en compte que jugava amb 36 anys) va decidir marxar per no tornar.

Un cop allunyat de les pistes de joc, Magic Johnson ha esdevingut un notable empresari, ha triomfat en el món dels negocis. Ha tirat endavant la Magic Johnson Foundation i ha seguit lluitant de forma pública contra la malaltia que li va canviar la vida

Jordi Mèlich Colom
Barcelona. Periodista en formació.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*