Inici / Actualitat / Qui t’estima periodista? Pedres i porres poc objectives

Qui t’estima periodista? Pedres i porres poc objectives

Una columna de Gabriel Barba 

Sants és un barri barri. La gent que hi viu se’l sent molt seu. L’entramat de carrers i placetes que el conformen el converteixen en un autèntic laberint per les manifestants que ahir corrien fugint de la policia, i per aquesta és un embolic a l’hora de moure els seus furgons. Entre les barricades i els carrers sense sortida, segur que més d’un Mosso va descarregar la seva frustració automobilística contra algun manifestant.

Però ahir no ens van pegar. Amb un braçalet taronja al braç i una acreditació al coll on posava “periodista” pots permetre’t el luxe d’esperar que vinguin el mossos amb les porres a la mà i saber que, segurament, no rebràs. És estrany estar envoltant de manifestants com tu i ser l’únic que no ha de córrer per salvar la pell. D’altra banda, hi ha persones que et criden, per estar envoltat de policia i dempeus, sense manilles a les mans, simplement amb una càmera.

Si et manifestes, reps per part dels cossos de seguretat, i si graves, sembles un venut.

A quarts de 9, al carrer de Sants la ràbia de les manifestants es va dirigir cap al grup de fotògrafs que retrataven el que estava succeint. Poca estona abans, una furgoneta de TV3 cremava. Segurament la cobertura que han fet la majoria de mitjans convencionals ve impregnada d’un baf governamental que no deixa profunditzar darrera d’una imatge d’un encaputxat cremant containers o tirant pedres. Però no siguem hipòcrites, ja que quan volem fer-nos ressò els hi demanem a aquests mitjans de més tirada que vinguin per poder mostrar-nos al món. Què creiem que explicarà un periodista el fotògraf del qual ha rebut una pedrada?

Per desgràcia el poder pot atacar la redacció de “La Directa” o trencar els vidres de la llibreria “La Ciutat dels Somnis” del costat i seguir com si res, sense haver de donar explicacions sobre el perquè dels actes feixistes, però les minories necessitem els seus mitjans, dins dels quals hi treballen grans professionals després de tot.

I enmig dels gran mitjans, els petits també porten el braçalet taronja. El cas de l’Esther Quintana no hagués tirat endavant si un company de la tele.cat no hagués gravat imatges dels furgons i si 15mbcn.tv no li hagués fet una entrevista. I hem après com actuen els Mossos d’Esquadra perquè un company de La Directa va fer un reportatge a partir d’una tesi doctoral. I vam saber dels abusos a la manifestació de “Jaque al Rey” a Madrid a partir de l’agressió d’un fotògraf d’ eldiario.es.

Parem-nos a pensar dos cops a qui li estem tirant la pedra abans de fer-ho, perquè si no tampoc sabrem per què van desallotjar Can Vies.

La furgoneta de TV3 va canalitzar part de la ràbia contra uns mitjans massa influenciats pel Govern. Àlex Puig

La furgoneta de TV3 va canalitzar part de la ràbia contra uns mitjans massa influenciats pel Govern. Àlex Puig


Gabriel Barba
Entre la comunicació i l'educació social, què ens queda si no la paraula. Interessat en les injustícies: com més depriment més m'hi enganxo. I sempre intentant mirar fora de Barcelona.

3 comentaris

  1. No hi estic d’acord.
    Al fi hi al cap el sistema som les persones, i tots treballem en alguna cosa. Ningú de nosaltres en té la culpa i aixo ho sabem, pero, en el cas que ens ocupa. Quan fa anys i anys que veus com s’expliquen les noticies relacionades amb totes les lluites socials, quan les imatges de cada dia amb manifestants perseguint als politics mai sòn mostrades, tot i que els crits inebitablement se’ls escapen pels microfons, et començes a donar conta que si, que els treballadors son treballadors com tothom, pero si no mostrem el nostre rebuig a aquesta manera de fer les coses, no canviarem. Les pedres i la violencia contra el periodista, MAI A LA VIDA, pero cremar la furgona, o a aquestes alçades de la “democràcia” sabotejar la noticia que s’esta donant, es totalment licit.

    Violencia entre treballadors mai, pero si, simbolisme contra el sistema encobert

  2. “Quan la vaga/manifestació esdevé signe, posa a subasta el seu significat”
    El moviment s’hauria de valdre per ell mateix per aconseguir el que vol, quan hi entra el periodista en joc “envía un missatge” al poder, i llavors espera, i en esperar esdevé derrotat.
    Que Esther Quintana va perdre un ull a causa d’una pilota de goma o que es produeixen abusos policials ben sovint no és cap veritat que ens esperi fora de la caverna de Plató…
    Altrament, sempre és preferible cremar la unitat móvil de TV3 que no pas ferir un periodista.

  3. Bona feina, pero encara es denota que no dèu fer massa que ens movem per aquests móns dels moviments socials. Si més no, en el dia a dia i més enllà del 15merismo.
    Cremar una furgona de tv3 es una conseqüència que pateix la veu del poder, i com a mitjà “alternatiu” ( si es que ho preteneu ), no haurieu ni de comentar el tema de tv3 perque finalment esteu reproduint discursos de mitjans generalistes.
    POBRETS GRANS PROFESSIONALS DE TV3 QUE VAN AGUANTAR A L’ESCORIA DEL CUNIT I LA RAOLA ANYS I PANYS MANIPULANT LES NOSTRES ÀVIES CADA MATÍ.

    Avui a tornar-hi!

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*