Inici / Les Columnes / Ciutat refugi sense mantes
Font: e-noticies.es
Font: e-noticies.es

Ciutat refugi sense mantes

Una columna d’Idoia Capuz Sánchez

Un dissabte més hi ha Mercat Rebel a Canaletes. Organitzacions en defensa dels drets dels migrants, representants polítics i gent a títol individual acompanyen un grup de manters que obren els seus farcells i exposen tot de productes al carrer; sota el sol, després de passar la setmana reclosos amb la calor i la foscor del metro, amagats de les porres d’aquells que vesteixen de negre. El dissabte dia 13 Lamine Sarr, portaveu del Sindicat de Venedors Ambulants, pren la paraula: “Ens sentim enganyats per aquest equip de govern que anunciava mesures socials, però hem vist que només buscava temps per preparar la repressió. Li ha faltat honestedat i valentia”.

La persecució als manters ha augmentat exponencialment des de mitjans de l’estiu passat; quan va tenir lloc la mort de Mor Sylla–manter de Salou- fugint de la policia, entre balcó i balcó.

Els mass media tradicionals, com la Vanguardia, han ajudat a legitimar el discurs dels comerciants i lobbies empresarials, com Amics de la Rambla i la Patronal Barcelona Comerç, que s’oposen frontalment a la venta ambulant per (en principi) anar en contra dels seus beneficis. Còmplices de l’estigmatització i persecució d’aquest grup. A la ciutat comtal, amb un Ajuntament liderat per Barcelona en Comú -senyora Ada Colau i companyia- la persecució al manters està en un moment d’insostenibilitat total.

Per altra banda, pel que fa a problemàtiques migratòries, l’alcaldessa i el seu equip estan treballant per a crear una xarxa efectiva de ciutats refugi, preparant tot un pla d’acolliment i inserció pels refugiats que –si Europa s’ho permet- arribaran. També és l’equip de govern que en el programa electoral de Barcelona en Comú prometia tancar el CIE de Zona Franca i, sobretot, aconseguir una ciutat lliure de violència racista i xenòfoba, tant a al conjunt de la comunitat com a les institucions.

El mateix, però, que permet la violència i la repressió dels Mossos d’Esquadra i de la Unitat Policial de Seguretat (UPS)  de la Guardia Urbana –cos que l’alcaldessa va prometre dissoldre– contra els treballadors manters, contra els migrants. Sembla que Colau i el seu equip no afronten les diferents problemàtiques de les persones migrants –especialment de classe treballadora o en situació de risc- ni amb el mateix grau d’urgència ni amb la mateixa sensibilitat.

L’advocat Andrés Garcia Berrio, del centra Irídia, fa uns mesos es mostrava especialment crític amb el consistori: “Ningú es planteja que l’Ajuntament està aplicant el nou codi penal del PP i l’ordenança cívica que suposadament havia de derogar”.

L’Ajuntament de la ciutat no està essent capaç de donar solucions a aquest col·lectiu abocat, inevitablement, a la pobresa. Representants de l’equip de govern van expressar en una roda de premsa que la solució passava per la utilització dels cossos policials, però també per les ajudes socials. De moment, però, sembla que s’han quedat amb la persecució.

Les organitzacions en defensa dels drets i llibertats dels migrants –com; Tras la Manta, l’Espai de l’Immigrant i el recent Sindicat Popular de Venedors Ambulants- asseguren que, tot i haver estat convidats a una taula de ciutat per debatre la problemàtica, senten que no han estat presos seriosament i que les seves propostes no han estat escoltades: pagar taxes per a vendre productes no falsificats i posar les mantes a diferents ubicacions de la ciutat els caps de setmana, entre d’altres. Inclús alguns manters demanen només unes poques hores en que poder vendre, però la foscor continua i no s’intueix ni un raig de llum.

Jordi Coronas (portaveu d’ERC) , president d’aquesta taula de debat i -segons els portaveus manters- possible beneficiat d’aquest conflicte, assegura que la persecució és contra la xarxa de negoci falsificat de la ciutat i que enten perfectament la situació de debilitat en que es troba la migració. A aquest argument els manters contesten “no som màfies” i que els seus productes els compren a una gran central de distribució d’empresaris xinesos a Badalona, que després emmagatzemen a les seves llars –que amb moltes dificultats poden mantenir-. Per això troben un sense sentit i un atac l’escorcoll de pisos i el requisament de material.

L’equip de govern –des de l’Àrea de Drets Socials, liderada per la tinent d’alcalde Laia Ortiz- també va prometre un pla ocupacional d’urgència per als 400 manters que el consistori té censats a la ciutat, en especial pel 70% que no tenen la seva situació regularitzada. Els manters però, asseguren que cada cop que visiten el serveis socials de la ciutat la resposta és negativa, i la situació vaga per la insostenibilitat, el que els migrants afectats i les organitzacions descriuen com a “farsa”.

Mentrestant, continuen les persecucions, les denúncies falses, les cames trencades, els cops de porra i l’ estigmatització. Veurem quina és, finalment, la resposta de la ciutat refugi amb aquells que fugen de la guerra, els nous migrants.

Idoia Capuz Sánchez
Estudiant de periodisme a la UAB, redactora de lacolumna.cat i apasionada de l'activisme social, en especial del feminisme. Artista quan puc i em deixen.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*