Inici / Actualitat / Marea rosa per la desobediència
"Per les llibertats avancem. Que cap tribunal ens faci callar"/ Fotografia de Jaume Sendra
"Per les llibertats avancem. Que cap tribunal ens faci callar"/ Fotografia de Jaume Sendra

Marea rosa per la desobediència

Una crònica de Jaume Sendra 

La diferència entre Plaça Catalunya i Plaça Universitat a les cinc de la tarda és abismal. Al primer indret regnen els globus grocs procedents de les transitades tendes d’Amnistia Internacional a les afores de la tenda ‘Apple’. Cinc tímides tendes de indignats veuen els turistes fent fotos ‘selfie’ davant de la font d’aigua a ritme deL ‘Vals del Obrero’, del grup Ska-p. A Plaça Universitat, en canvi, les estelades roges i les banderes revolucionàries inunden l’ambient.
És summament fàcil trobar-se amb personalitats de la Candidatura d’Unitat Popular –principals convocadors de la mobilització– com Quim Arrufat i el seu cigarret o l’Anna Gabriel conversant animadament amb Benet Salellas i Gabriela Serra al front d’una gran pancarta violeta que roman a terra entre la gran multitud reunida.
‘’Per les llibertats avancem, que cap tribunal ens faci callar’’ és el lema del gran cartell que acabaran sostenen les cares més conegudes de l’esquerra catalana –també com Joan Tardà, Alfred Bosch o Eulàlia Reguant-.

Eulàlia Reguant, Joan Tardà, Alfred Bosch, entre d'altres polítics participan de la mobilització/ Fotografia de Jaume Sendra

Eulàlia Reguant (CUP), Joan Tardà i Alfred Bosch (ERC), entre d’altres polítics també participan de la mobilització/ Fotografia de Jaume Sendra

Entre els manifestants hi ha cupaires de les diverses assemblees comarcals de Catalunya que s’han desplaçat en grup a Barcelona amb autobús. Hi ha joves adscrits als sindicats estudiantils com el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) que s’uneixen en una mateixa plaça sense fer gaire soroll. Molts van vestits amb samarretes roses amb el lema de la marxa: ‘’Sense por, desobeïm per la independència’’. Les edats dels assistents varien molt, com les banderes, que van des d’estelades fins banderes LGTB amb el logotip antifeixista –passant per les banderes vermelles comunistes i les negres del 1714-

Els manifestants reivindiquen la desobeïr el Tribunal Constitucional per a poder assolir la independència/ Fotografia de Jaume Sendra

Els manifestants reivindiquen desobeïr el Tribunal Constitucional per a poder assolir la independència/ Fotografia de Jaume Sendra

La massa de gent –1.900 segons la Guàrdia Urbana i 10.000 segons la CUP– comença a caminar a ritme de crits com: ‘’Sense desobediència no hi ha independència’’ o els tradicionals crits pro-independència.
La gran pancarta principal encapçala la marxa per Via Laietana, a la rereguarda, milers de persones escridassen la bandera espanyola de la Prefectura Nacional de Policia. ‘’Fora la bandera espanyola i les forces d’ocupació’’.
L’Anna Gabriel es retira del front de la pancarta per fumar-se una cigarreta i fer-se fotos amb alguns manifestants. La parlamentària considera que no és el paper de la CUP opinar sobre el ja probable pacte entre IU i Podemos a Madrid.

La parlamentària Anna Gabriel/ Fotografia de Jaume Sendra

La parlamentària Anna Gabriel alçant un cartell en que desafia “l’ofensiva de l’Estat espanyol”/ Fotografia de Jaume Sendra

L’Alfred Bosch, portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats, comenta com es planteja el partit el seu paper en unes futures eleccions en el marc de la (hipotètica) república catalana: ‘’Nosaltres entenem que han de ser unes eleccions a dins de la república catalana, doncs cada partit es presentarà per separat de la manera que li convingui. Nosaltres som Esquerra Republicana de Catalunya i ens presentarem com a tals’’.
Finalment, davant de la mirada curiosa dels turistes que no dubten en fotografiar l’escena, la mobilització arriba a Plaça Sant Jaume, on s’ha construït per sorpresa un escenari davant de l’Ajuntament. Pels altaveus situats als extrems del mateix, sona ‘Sense por’, del grup valencià Aspencat i Green Valley. Els primers en arribar comencen a ballar Reggae i poc a poc els moviments s’expandeixen per la massa, com una lenta onada de ritmes i sensacions ocultes.

A la manifestació participa gent de totes les edats/ Fotografia de Jaume Sendra

A la manifestació participa gent de totes les edats/ Fotografia de Jaume Sendra

Joan Tardà amb la seva peculiar oratòria explica els periodistes una reflexió sobre els motius de la reivindicació: ‘’ Sense por, sense cap mena de por, de fet, si creuen que ens atemoriran, és que no coneixen la voluntat democràtica del poble de Catalunya i la fermesa i rotunditat amb que lluitem pels nostres ideals de llibertat’’.
Una veu –procedent d’una noia amagada amb un micròfon a sota del escenari- anuncia pels altaveus que les declaracions començaran en cinc minuts. A sobre del escenari, al costat de 4 micròfons, un ram de roses en homenatge a Ferran Blasi, militant de Rescat i mort recentment als 31 anys a causa d’un atac de cor.
Pugen tots els polítics, tots amb un petit rètol amb les lletres que criden a la desobediència civil. Tots els manifestants també la tenen, l’aixequen pels fotògrafs que es troben al balcó del Ajuntament de Barcelona amb la ja coneguda pancarta de ‘‘Welcome Refugees’’.
L’alcalde de Vilassar de Dalt, Xavier Gudàs, llegeix un manifest en contra de les actuacions judicials espanyoles respecte la consulta del 9 de Novembre. ‘’Que cap tribunal ens faci callar […] l’estat espanyol vol atemorir la societat catalana començant pels seus representants democràtics’’. Seguidament, la protagonista dels aplaudiments i xiulades serà la Montse Venturós, alcaldessa cupaire de Berga, protagonista mediatitzada per la seva lluita contra la justícia per negar-se a retirar l’estelada del Ajuntament. L’alcaldessa llegirà el poema Llibertat, de Joan Margarit, en un silenci sepulcral abans que la música inundi novament la plaça i la gent, poc a poc, es dispersi pels carrerons.

Font: Free World

Raquel M. Martinez
Estudiant de periodisme a la UAB, redactora a La Columna. Amb interferències entre la faceta de poeta i la de periodista. Entenc aquesta professió com un compromís amb la societat.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*