Inici / Societat / Fenòmens actuals / Jo també em moro de calor al metro
Tecnologia punta - suppedeletras.wordpress.com
Tecnologia punta - suppedeletras.wordpress.com

Jo també em moro de calor al metro

Un article de Clàudia Rius

El metro. Terrible metro. Tots el fem servir i molts el trobem còmode, però de vegades alguna cosa falla: la gent, els sorolls, arrepenjar-nos a la porta del conductor i que hagi de sortir, la pudor corporal els mesos d’estiu (o no tan d’estiu), la temperatura… Uf, la temperatura. Per què fa tanta calor o tan fred al metro? Com pot ser que hi hagi tants avanços tecnològics i que nosaltres seguim havent de treure o posar-nos una o dues o tres capes de roba cada cop hi entrem? A partir d’avui ja podreu deixar d’enfadar-vos amb els tècnics d’aquest transport públic cada cop que una gota de suor us regalima front avall mentre viatgeu d’un lloc a un altre. Veureu que en petita mesura les explicacions que vénen a continuació també es poden aplicar a altres transports (va per tu, estimat ferrocarril).

Com es calcula l’aire condicionat i per què segueixo tenint calor

El metro compta amb un armariet on hi trobem el control central de climatització, que consta de tres posicions per regular la temperatura: alta, mitjana i baixa. Així de fàcil. O això sembla. La qüestió és com calcular a quina d’aquestes tres opcions ha d’estar l’aire. I aquí ve el problema. Avui en dia no tenim només un sol model de vehicle: n’hi ha de més nous i de més vells, i les formes de mesurar la temperatura ideal van perfeccionant-se a mesura que avancen els anys i el coneixement.
Les sèries de vehicles vells només fan càlculs de l’aire exterior que entra a les màquines per saber quina temperatura és la idònia, i a partir d’aquí els treballadors del transport trien entre si posar el regulador (si home, allò que us deia deia de l’armariet) a 25, 23 o 21 graus. En canvi, els nous models poden saber l’estat de l’aire dins dels túnels i estacions, o també quina és la temperatura que retorna a la màquina. És a dir, la màquina autosuficient pensa: tinc l’aire a mig gas i la temperatura de retorn és calenta, hauré de posar-lo més fort perquè aquesta gent no se’m desmaï. A part de tot això, TMB presumeix de que “en aquests trens més nous els equips apliquen un algoritme que té en compte la temperatura objectiu i la temperatura exterior, perquè no hi hagi massa contrast i la sensació sigui agradable”. Així que no, no us penseu que tot plegat és tan fàcil com apujar l’aire condicionat que alguns tenen a casa seva (tan de bo!).

D’on coi surt l’aire fred, que m’hi quedo

La necessària alenada d’aire fred surt del sostre i les màquines que la produeixen estan distribuïdes entre els diferents vagons. La maquinària a la qual em refereixo són condensadores i evaporadores, que deixen anar el fred a través de difusors. El que si tenim sort notem sobre el nostre cap són els difusors. Que l’aire condicionat surti d’allà no significa que sempre el notem amb la mateixa intensitat. Depèn, sobretot, del volum de gent que hi ha dins del transport i del moment del dia en què pugem al metro. A les hores punta, totes les portes s’obren constantment i mentre la calor de les andanes entra, la refrigeració se’n va. També depèn de la potència de les màquines i del sistema d’ajustos automàtics de la temperatura amb que compta cada comboi.

Salveu-me, a l’andana també m’ofego

Fa anys es va estudiar la possibilitat de posar aire condicionat a les estacions de metro, però es va descartar per un motiu de consum energètic. L’explicació tècnica que dóna el metro de Barcelona és aquesta (tranquil, per sort és un raonament apte fins i tot per aquells que no entenguessin ni un borrall a les classes de tecnologia): “El moviment constant de trens a través dels túnels provoca un efecte pistó, que trasllada les masses d’aire d’una banda a l’altra de les línies de metro”. I per tant, cada cop que per l’andana hi passés un metro, aquest portaria aire calent i la temperatura que s’hauria aconseguit gràcies a l’aire condicionat en els minuts en que no hi haguessin vehicles, desapareixeria. Caldria tornar a refrigerar l’ambient, i no és un plantejament viable perquè el consum energètic seria elevadíssim. Malgrat la xafogor que sentim quan entrem corrents a l’andana o quan entrem dins dels vagons, la tecnologia fa el que pot per fer-nos més fàcils els viatges en transport públic. Però tranquils, que sempre ens quedarà el ventall de tota la vida.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*