Inici / Societat / Moviments Socials / Mitjans de comunicació i publicitat: invisibilitzadors de la dona

Mitjans de comunicació i publicitat: invisibilitzadors de la dona

Un article d’opinió de Cristina Muelas

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) va aprofitar el passat 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones per fer un recordatori als mitjans de comunicació sobre la importància de tractar acuradament les informacions que tinguin a veure amb la violència masclista. El fons de la qüestió, però, és més profund ja que la representació mediàtica de la dona, tal i com assegura Francisco Torregrosa Carmona a la revista del Centre d’Estudis sobre la Dona de la Universitat d’Alacant, “Feminisme/s”, està “sovint travessada per tòpics, simplificacions i inclús agressions més o menys vistoses”. Els dos instruments més potencials per comunicar -els mitjans de comunicació de massa i la publicitat-, en tant que són uns importants instruments per a la socialització i la transmissió de valors, configuren un element essencial per incrementar les desigualtats de gènere. Invisibilitzen la dona.

És cert que a Europa i, en general, a Occident, s’han aconseguit grans avenços en matèria d’igualtat; així ho evidencien les dades que apareixen a la publicació “Dones i Homes a Espanya” del 2013, en col·laboració amb l’Institut de la Dona i l’Institut Nacional d’Estadística, en què s’exposa, per exemple, que l’escletxa de gènere en quant a la taxa d’ocupació ha disminuït els darrers anys (del 21,2% el 2007, al 12% el 2011), o que per al curs 2010-11 d’estudis universitaris, un 53,8% eren dones mentre que un 46,2% eren homes. Però donat que vivim, i així ho confirma Sara Berbel, Doctora en Psicologia Social i experta en polítiques de gènere, “en una societat clarament patriarcal en un context capitalista que es basa en relacions de poder”, els mitjans de comunicació de massa i la publicitat no semblen avançar en la mateixa línia. L’informe del CAC del 2013 mostra que als noticiaris de televisió apareixen un 71% d’homes enfront a un escàs 29% de dones; i el mateix ocorre quan es tracta de debats i entrevistes (un 69,3% enfront un 30,7%) o programes sobre ficció (un 55,5% enfront un 44,5%).

lalocaenelatica.blogspot.com

No només això, sinó que els desequilibris es disparen quan es contempla la manera en què aquestes dones són representades. Per exemple, als programes informatius hi ha un 23,1% que no apareixen identificades mentre que la xifra es redueix a un 10,5% quan es tracta d’homes. Una altra clara representació sexista la veiem als espais publicitaris on, segons un estudi que proposa la UNESCO, l’estereotip femení resultant reclou a la dona a la llar, la simbolitza com a objecte sexual, és sempre figurada jove i atractiva, no apareix normalment com a persona competent o intel·ligent, s’explota descaradament el seu atractiu sexual… Queda palès, per tant, que no correspon a la realitat així com tampoc existeix realment la igualtat entre homes i dones, ja que és evident la superioritat de la masculinitat per sobre de la feminitat.

Els mitjans de comunicació i la publicitat són armes enormement potencials per difondre, exterioritzar i propagar la ideologia, les costums i els valors d’una societat determinada, de la mateixa manera que podrien ser un dels eixos fonamentals i necessaris per aconseguir la igualtat entre homes i dones. Per aquest motiu es requereix un canvi social imminent per poder avançar cap a la no discriminació de gènere.

Cristina Muelas Guiu
Periodista. En constant moviment. D'això es tracta, no?

Un comentari

  1. http://viajecomunica.wix.com/intrepides

    Aquí deixo un blog que vam fer per classe de Multimèdia, en que a l’apartat de Dones Viatgeres tractem aquest tema en profunditat gràcies a l’opinió de tres beteranes en el món del periodisme de viatges.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*