Inici / Les Columnes / Un art que desapareix
Wert afirma que no hi ha marxa enrere en la nova modificació de la llei educativa. Font: La Vanguardia
Wert afirma que no hi ha marxa enrere en la nova modificació de la llei educativa. Font: La Vanguardia

Un art que desapareix

Columna de Jordi Carné Sempere

Ja fa uns mesos que el govern va anunciar que la música, catalogada com una “assignatura que distreu” pel ministre Wert, desapareixerà de les assignatures obligatòries de l’ensenyament primari en detriment d’un augment d’hores de llengua i matemàtiques. Des que es va prendre aquesta decisió, totes les reivindicacions i manifestacions en contra la nova llei han sigut en va; la supressió de la música cada vegada està més a prop i poc es podrà fer per evitar-ho.

Quan a l’escola s’ensenya a cantar, els nens aprenen a fer un bon ús de la respiració, a projectar la seva veu de manera adequada, produint qualitat vocal per sí mateixos; milloren la vocalització i l’articulació dels fonemes i les paraules; aprenen, també, a escoltar, a afinar l’oïda. Però sobretot, es posen en contacte amb la literatura i l’art, coneixent cultures ètniques diferents i apropant-se a autors diversos. I moltes coses més que, segons el meu parer, no cal anomenar per ser òbvies.

Però el més important de la música és tot el que es pot arribar a transmetre amb aquesta. A vegades, i fent una adaptació dolenta de la dita popular, una nota val més que mil paraules. “La música pot donar nom a allò innombrable i comunicar allò desconegut”, deia el compositor americà Leonard Bemstein. La música és una manera d’expressar la realitat, de viure-la, de sentir-la. Tot el que s’aprèn fent solfeig –sigui de caire cultural, social o històric– no es pot comparar amb dues hores més de sintaxi o divisions matemàtiques (tot i que no poso en dubte, ni molt menys, la seva funcionalitat).

És inqüestionable que la música en tots els temps i civilitzacions ha sigut reconeguda com un immens i màgic poder per suscitar directament les més variades i profundes emocions. Perquè com diu Magdalena Martínez, flautista espanyola, “la música és l’art més directe; entra per l’oïda i va directament al cor”. Agradi més o menys, la música es troba a l’arbitri d’aquells qui ostenten el poder de promocionar-la o retallar-la. I que sigui el llenguatge de les emocions és, segurament, el motiu pel qual govern espanyol vol suprimir la música de l’ensenyament primari.

Wert afirma que no hi ha marxa enrere en la nova modificació de la llei educativa. Font: La Vanguardia

Wert afirma que no hi ha marxa enrere en la nova modificació de la llei educativa. Font: La Vanguardia

Redacció

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*