Inici / L'Àgora / En Jonas i la Julie existeixen [Jocs Florals 2015]
st_jordi_rosaillibre_mc

En Jonas i la Julie existeixen [Jocs Florals 2015]

Un text narratiu de ficció d’El vigilant en el camp de sègol

Saps què Susana? Això s’ha acabat! La rosa a les vies, i 10 llàgrimes tristes d’en Joan al sortir que s’estampen a l’asfalt de Bilbao-Pallars després d’un crit de 100 decibels ressonant pel vestíbul de la parada Poblenou. Ell surt a peu direcció metro Glòries. Ella trasbalsada agafa el següent i va a la facultat. Porta un bolso comprat als manteros que li pesa una barbaritat. Amaga llibres per estudiar. Clava els ulls a la finestra esquerra i veu les parades passar.L’Ibra jeu amb 20 compatriotes subsaharians a l’andana de Barceloneta, i pensa en la patrulla 90 de la Urbana.Tots amb el futur tan perdut com la mirada, esperen 30 segons el proper. La Susana els mira però no els veu. Tampoc veu a la Mirela, rumanesa, que viu al seu bloc -núm. 80 al Psg. Taulat- ocupant el pis d’un banc. Li demana diners en parar a Urquinaona.

Pujen en Jonas, i la Julie amb una rosa en mà. Parella belga, jove i feliç, que han vingut a visitar Barcelona. Van passar ahir per la recepció del hostel on la Susana treballa. La Susana els mira i els maleeix.

Agafa el mòbil i mira el rellotge, són i 40 ja. Al seu voltant un 70% de la gent també enganxats a la pantalla. Menys el Miquel, professor que frega els 50 anys i repassa per la classe d’Història del dret i la Compilació Catalana, que és del 60 diria. La Susana està acabant dret a la UB i li queden 60 crèdits; va decidir estudiar malgrat ser, d’entre 50 alumnes, la més gran de classe. Passeig de Gràcia: fent el trasbord a la verda no amaga la tristesa. De sobte veu aquell rocker barbut i amb barret que reprodueix un tema sagrat dels 70’s: “And in my hour of darkness, she is standing right in front of me, speaking words of wisdom, let it be”, de fons l’escolta mentre recorre 40 metres de passadís. En Joan també va cap a Palau Reial perquè treballa al Tanatori de les Corts, avui algú s’ha suicidat. Sense adonar-se que una de les 80 persones que hi ha és la Susana, puja al vagó després dels 30 esglaons a Sants de vermella a verda. Palau Reial: toca sortir del regne del metro. La Susana enfila a 90 per hora a la sortida banda muntanya de la Diagonal. En Joan surt per banda mar. No es creuen mentre pugen, però al sortir instintivament els dos miren a l’altra banda de la sorollosa Diagonal. Els inunden 20 dubtes existencials sobre la relació.

I de sobte: 100 decibels es condensen en 10 llàgrimes. I la 90 de la urbana persegueix l’Ibra i els 20 compatriotes subsaharians. Al 80 del Psg. Taulat formen un mur humà en 30 segons: prop d’un 70% de la gent és optimista en aturar el desnonament de la Mirela: són i 40 ja i els Mossos no han arribat. En Miquel llegeix textos jurídics del 60 al metro i s’adona que s’apropa a l’abisme dels 50 anys. Té 50 alumnes que trafiquen amb els últims 60 crèdits del Grau. A 40 metres sota la Casa Batlló, sona un himne dels 70s i algú tarareja dissimulant. Els 30 esglaons més importants de la vida es pujen escalant, sempre sota els ulls de 80 persones mirant. Tens 20 dubtes existencials a 90 per hora en el teu cap. 100 decibels es condensen en 10 llàgrimes i tot torna a començar. Qui té números és veritat? Dos balls de xifres pujen i baixen a la inversa durant tot el relat? Qui és el protagonista d’una història sense final? a Sant Jordi l’ha matat el drac i a Poblenou en Joan s’ha tirat a les vies de la realitat, tan ràpid com la Susana -sense rosa- creava una història que té molts números de només estar al seu cap.

En Jonas i la Julie existeixen. La Susana els mira i els maleeix. Saps què Susana? Això s’ha acabat.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*