Inici / Les Columnes / Recorda, el führer està contra el tabac
Una de les imatges de les campanyes antitabac que va promoure el règim nazi.  Font: alertadigital.com
Una de les imatges de les campanyes antitabac que va promoure el règim nazi. Font: alertadigital.com

Recorda, el führer està contra el tabac

Una columna de Jordi Abella

La passada setmana, avorrit després d’esperar mitja hora a accedir a la consulta del metge i preveient que encara me’n faltava mitja més, vaig agafar un fulletó que em va cridar l’atenció. En el tríptic en qüestió hi lluïen unes lletres vermelles i negres ben grans que contenien el missatge El tabac ben lluny. A l’arribar a casa i desprès de buscar informació em va estranyar veure que aquesta campanya la va impulsar la Generalitat ja fa catorze anys, però fins aleshores la meva desconeixença sobre ella era total.

 La propaganda antitabac en qüestió va adreçada, tret característic a la  majoria d’elles,  en gran part, al sector femení a qui es vol conscienciar dels efectes negatius que té aquesta droga sobretot durant el període de gestació. Des de fa, aproximadament, mig segle coneixem tots els efectes perjudicials del tabac. Tot i així, el nombre de fumadors augmenta amb el pas del temps, però gràcies a les campanyes publicitàries, també la consciencia del perjudici que pot causar a la nostra salut.

 Va ser aleshores quan vaig recordar la frase No consumeixes cigarretes, elles et consumeixen a tu¸ eslògan que va protagonitzar la primera campanya antitabac que va tenir èxit a Europa. De fet és la que més persones ha aconseguit convèncer. Tot i així, el que més sorprèn és que va desenvolupar-se durant els anys 30 i 40 del segle passat i concretament a l’antiga Alemanya nazi. Durant aquesta època van realitzar-se les primeres proves que van determinar els efectes negatius d’aquesta droga que avui en dia coneixem com el càncer de mama o les possibles malformacions dels fetus de les dones embarassades fumadores.

 Val a dir que el promotor d’aquesta campanya va passar de fumar entre vint i quaranta cigarretes al dia durant la seva joventut a considerar al fumador un perill social. Tot i que també podríem afegir que aquesta persona es considerava com un escriptor, amb un sol llibre escrit a la seva vida,  Alemany i de raça ària, havent nascut a Àustria i sent moreno amb els cabells foscos, o anticapitalista, però durant el seu mandat les grans empreses privades van tenir un gran tracte de favor.

 Com tot el que es va proposar aquest dictador, va aplicar tots els mitjans disponibles per aconseguir dur a terme el seu objectiu, però curiosament les mesures antitabac no disten molt de les actuals, al contrari. Es prohibí fumar a llocs públics, des de restaurants a hospitals, campus universitaris, institucions governamentals i, fins i tot, als refugis antiaeris, tot i que va habilitar sales per als fumadors en ells.

 A més de les prohibicions públiques, el líder, va aplicar amb el tabac les mateixes accions que havia utilitzat per a les campanyes de propaganda política i les antisemites que el van portar al cim del país. Primerament va llençar un enorme moviment publicitari per tota Alemanya. També va aplicar una política del terror amb una sèrie de mesures restrictives encarades a censurar i asfixiar la vida pública, un altre tret característic durant el seu mandat. Així, es va prohibir vendre tabac a les dones menors de 25 anys, la publicitat del tabac es va limitar a la producció de cartells blancs i negres en els que no hi tenien cabuda frases ni fotografies suggerents i va llençar missatges amenaçadors a la societat.

 L’any 2012 es va calcular que prop de 967 milions de persones fumaven diàriament a tot el món. És paradigmàtic veure que cada cop hi ha més mesures i campanyes per acabar amb el consum d’aquesta droga i que des dels anys 80 el nombre de consumidors hagi augmentat a pràcticament 240 milions. Per moltes estrafolàries fotografies dels efectes perjudicials que té el tabac, estudis sobre la seva prejudicialitat o per més que a cada paquet s’avisi que fumar mata, la societat , enganxada, el seguirà consumint. La societat és lliure de triar allò que vol, o no, per a la seva vida i és trist, però la mesura més eficaç ha estat la de privar-li la llibertat a aquesta. Fins i tot si erets ministre del govern del führer o ocupaves un alt rang a l’exèrcit alemany més et valia deixar de fumar o fer-ho d’amagat per mantenir el teu càrrec o, en certs casos, la teva vida.

Aquesta columna va ser publicada el 25 d’octubre de 2014.

Jordi Abella Vilarò

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*