Inici / Actualitat / Nebraska: Històries d’una Amèrica Profunda

Nebraska: Històries d’una Amèrica Profunda

Una crítica de Pol Mas de Xaxàs

El sisè llargmetratge d’Alexander Payne (director de Election i Los Descendientes) representa un relat atemporal quotidià: l’obstinació i rebel·lia de l’ancià malalt amb actitud adolescent que es resisteix a acceptar-se. Com la seva família es debat si seguir el joc dels seus deliris o tancar-lo en una residència. Bruce Dern va obtenir el premi a millor actor al passat festival de Cannes per la interpretació d’aquest vell entranyable anomenat Woody Grant que vol arribar a Nebraska per canviar un bitllet premiat de loteria fals. El fet que al final obtingui o no el premi és indiferent, és un pretext, un simple macguffin per emprendre un viatge amb el seu fill, un viatge al passat, a la seva ciutat natal, a la seva família oblidada per adonar-se que el temps passa igual per a tothom i que tot s’ho endú i capgira. Ara és el fill que cuida del pare, qui li segueix els jocs i ajuda a trobar les coses. És el conductor narratiu que obre la porta a una identificació poderosa amb l’espectador, és el fill modèlic que tots aspirem a ser.

Font: thewrap.com

Payne mai ha realitzat grans històries ni ha fet servir grans floritures tècniques. Amb una acurada fotografia paisatgística minimalista en blanc i negre aconsegueix captar i trobar l’encant de la gris rutina envellida del protagonista, mostra la màgia de la quotidianitat i els petits moments. Demostra que tota història pot ser bona i que tota situació per molt desoladora que sembli es pot prendre sempre amb humor. Diuen que els ignorants són els més feliços i si hi ha un personatge que no es desmoralitza en tota la pel·lícula aquell és Woody Grant, el boig amb enteniment.

Font: joblo.com

Pol Mas de Xaxàs

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*