Inici / Les Columnes / Ni puta gràcia
Font: elcorreo.com
Font: elcorreo.com

Ni puta gràcia

Una columna de David Castelló

L’humor és ancestral. M’atreviria a sentenciar que forma part de la naturalesa humana. O, si més no, n’hauria de formar. Podem, o hauríem de poder, riure de tot. Sempre amb la premissa que estem bromejant i que no repetim el nostre esquema mental. Però, en la voràgine del món occidental, hem aconseguit, per enèsima vegada, auto flagel·lar-nos. Un cop més, caminant cap enrere, hem capitulat davant la cèlebre frase de l’influent filòsof anglès Thomas Hobbes. “L’home és un llop per l’home”, assegurava el pensador de tradició empírica. No es referia a l’humor, doncs el context era oposadament diferent, però les societats modernes hem aconseguit extrapolar la realitat que ell pretenia descriure a diversos àmbits. L’humor és un d’aquests camps, especialment quan fem referència als acudits del mal anomenat ‘humor negre’. El setge s’estreny quan reduïm aquesta categoria als acudits masclistes, una tipologia molt de moda i una pràctica estesa, fonamentalment, entre la joventut.

Hi ha temes que mereixen debat, contundència, intel·ligència, eficàcia, immediatesa i radicalitat. La qüestió de gènere n’és un d’ells. Poc espai reservat a les bromes. Menys encara quan el camí a recórrer segueix sent molt llarg i amb múltiples bifurcacions. La violència de gènere és sistèmica i no mostra indicis de reduir-se. La situació és crítica i les xifres són alarmants: la violència masclista ha matat més dones, únicament durant els dotze anys que podem comptar amb registres oficials, que ETA durant tota la seva història. Però clar, l’assassinat és el pic en la piràmide fictícia sobre la qüestió del gènere. Baixant esglaons –n’hi ha uns quants– també acabarien apareixent les actituds masclistes menys denunciades, que no per aquesta lògica estan menys esteses. Dins d’aquest últim esglaó s’encabirien comportaments com l’assetjament amb floretes gratuïtes pel carrer o els acudits sexistes. I aquestes actituds, escassament rebutjades pel conjunt de la societat, i amb una violència bastant menys explícita a ulls de la concepció generalitzada de les societats occidentals, són les que ajuden a legitimar el discurs patriarcal.

Els acudits sexistes acostumen a relativitzar la capacitat intel·lectual de les dones, a reduir el seu espai de mobilitat a les habitacions de la casa i el seu exercici diari a tasques de neteja, cuina i a la servitud als homes. Aquesta pràctica, aparentment innocent, reprodueix els rols de dominació de la dona i reforça el sistema patriarcal. Cal entendre que aquestes “bromes” no es presenten en una realitat paral·lela ni en un univers abstracte, sinó que cal analitzar-les dins del nostre univers simbòlic. I aquí és quan xoquem amb la bèstia, i l’alimentem. L’humor és una eina més del sistema patriarcal per, mitjançant la relativització del problema, seguir perpetuant-se. Però, la modernització de les seves formes d’expressió no taparà ni els assetjaments, ni la violència, ni les morts. No responguem amb rialles a un problema històric, sistèmic i urgent que demana ajuda a crits.

David Castelló García
Estudiant de periodisme a la UAB. La utopia a l’horitzó i els versos al carrer. Fills de l’oblit, la paraula i les persones. Interessat en història contemporània, moviments socials i cultura.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*