Inici / Les Columnes / No confonguem el silenci amb la calma
L'independentisme ha demostrat altres cops que pot reactivar-se quan li convé / Fotogafia de Clàudia Rius
L'independentisme ha demostrat altres cops que pot reactivar-se quan li convé / Fotogafia de Clàudia Rius

No confonguem el silenci amb la calma

Arnau Lleonart

Dijous passat TV3 va dedicar la seva tertúlia política post-Polònia (el programa .CAT d’Ariadna Oltra) a la desinflada que presumptament hauria patit el procés sobiranista després del 9N. Si recapitulem, podem recordar que un cop va passar el dia D va començar el xoc entre CDC i ERC per decidir el format de les plebiscitàries. L’independentisme, que fins llavors havia avançat gràcies a l’impuls del carrer, es va veure segrestat per la política institucional. Finalment, gràcies a l’ajuda de les Catalines del Polònia (ANC, Òmnium i AMI), es va desencallar la disputa. Mas va cedir en el tema de la llista unitària, però a canvi va imposar que la data fos més enllà de l’estiu: el 27 de setembre.

La baralla pública simbolitzava la fi de la unitat sobiranista de què tant se n’havia presumit. De retruc, tots dos partits van veure perjudicada la seva imatge i el debat sobre les llistes es va traslladar a la societat. Consegüentment, l’enfrontament era una mina mediàtica i els mitjans de comunicació tenien, cada dia, la seva ració de procés. A partir del pacte, però, l’atenció mediàtica es va anar desviant. Al procés sobiranista, que havia monopolitzat el debat polític els darrers temps, li va aparèixer un competidor: Podemos. L’ascens meteòric del partit novell va provocar que, de cop i volta, totes les tertúlies passessin a parlar de Pablo Iglesias, Veneçuela, la beca d’Errejon i els comptes de Monedero.

Cal tenir en compte, però, que haver perdut l’atenció mediàtica no significa haver perdut l’hegemonia política. 1.800.000 paperetes de SíSí no desapareixen així com així. El que sí que s’ha de reconèixer és que aquest fet afectarà indubtablement la principal mancança de l’independentisme: arribar als indecisos. Tot i així, l’ANC no està disposada a perdre davant la reforma d’Espanya que ofereix Podemos. És per això que divendres 27 l’Assemblea presentarà el seu full de ruta fins al 27S, on destaca un gir social de l’organització per tal de bastir de contingut la independència. De fet, un dels primers passos en aquest sentit ha estat donar suport a la ILP Habitatge contra els desnonaments i la pobresa energètica. Si és capaç de complir el seu objectiu i convèncer els indecisos ho sabrem d’aquí a 7 mesos.

Arnau Lleonart
Encetant la vintena. Intento escriure sobre el que veig, el que em preocupa i el que m'agrada.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*