Inici / Política / Catalunya / “No pot ser que les institucions vagin per una banda i la societat per una altra”
Jordi Castellana (27), candidat de les JERC a les eleccions municipals de Barcelona / Fotografia: Sara Sánchez

“No pot ser que les institucions vagin per una banda i la societat per una altra”

Una entrevista de Alberto Prieto

Economista, estudiant de Màster i militant amb més de 10 anys d’experiència a les JERC, Jordi Castellana, nascut a Barcelona l’any 1988, és el cap de llista del les joventuts republicanes per a les eleccions municipals de Barcelona, i sisè de la candidatura d’ERC. Com a objectiu, fer de Barcelona una capital política i retornar el minvat estat del benestar, amb el jovent i la societat civil com a part de la nova avantguarda política.

Les eleccions municipals, segons qualsevol analista polític, significaran a l’Estat espanyol, i especialment a Catalunya, més del que han pogut significar en, potser, dècades. La crisi econòmica ha esdevingut, i molt més per a un Estat de la perifèria europea, una crisi orgànica. Les noves formes de fer política, les propostes rupturistes, “el canvi”, estan de moda, i la política comença a deixar de ser cosa de despatxos.
Un exemple d’aquest procés el trobem en Jordi Castellana (27), economista, estudiant de Màster, militant de base de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) i candidat de l’organització juvenil a les eleccions Municipals de Barcelona; dins la llista d’ERC, encapçalada per Alfred Bosch, en sisè lloc.

La mateixa seu nacional d’ERC, on desenvolupa la seva feina, ja deixa entreveure quina és la sevaproposta política, tant com la de l’agrupació. Un edifici sobri, modern i polivalent, fet a mida d’una Esquerra que és esquerra però també és institucions, és classe política – un terme molt poc del gust de Castellana, que creu en aquells que fan política des de fora de les formacions oficials -. “És molt fàcil ser l’esquerra del no, però s’han de fer propostes”. El mateix candidat es reafirma en la positivitat de la política d’Esquerra, en el seu pes de treball institucional i polític, encara que recorda que la participació de la societat civil i les bases socials no és desconeguda per al seu partit. “Esquerra es un partit assembleari, les coses surten des de la base”, afirma. En aquest sentit, defensa, tant en el seu partit com en totes les institucions polítiques, aquesta regeneraciódemocràtica, demanant que s’obrin les portes a la societat civil, renegant d’un model polític en que “per una banda vagin les institucions i per altra la societat”.

És precisament la màxima expressió d’aquesta divisió que ell mateix planteja, la corrupció, l’únic tema que fa que aquest barceloní natiu aparentment calmat perdi l’endreç. Eleva el to per a referir-se a aquells polítics que saquegen les arques públiques i utilitzen el seu càrrec per a enriquir-se, titllant de “vergonya” el sistema d’encobriment i brutícia política que ha ocupat les institucions. Torna així a la importància de l’apoderament de les bases populars, que eviti la concentració de poder polític que crea aquesta classe política.

Relaciona molt de prop aquesta concentració política amb un paradigma econòmic segons el qual “s’ha separat completament l’economia financera de l’economia real”, amb unes xifres macroeconòmiques que, per molt que siguin positives, “no reverteixen en les condicions de vida dels ciutadans”. Castellana reivindica el paper de l’estat, el seu poder com a representant del poble – i, per tant, com a teòric defensor de la qualitat de vida del mateix – , que veu minvat en el panorama econòmic dominant. Aquest plantejament el porta a rebutjar meridianament propostes com la del Barcelona World – una proposta que, segons ell, obre la porta encara més a l’especulació – o el TTIP. Com a economista, considera que aquest tractat internacional seria molt perjudicial per a Catalunya. “El TTIP seria boníssim per a les multinacionals a Catalunya, especialment per a les nord-americanes – afirma – però molt perjudicial per al teixit empresarial català, principalment format per PIMES”. A més, tornant al tema del paper públic en l’economia, considera que aquest tipus de polítiques ataquen directament al fonament polític democràtic, a la democràcia en sí, “no amb cops d’estat – diu – sinó d’una forma més sibil·lina, amb tractats i pactes econòmics”.

El mateix Castellana reconeix que aquesta concepció de l’economia no és la més comuna entre els seus col·legues. Com a estudiant d’econòmiques, afirma que la seva carrera és massa dogmàtica. Diu dels seus estudis que haurien de dir-se “economia liberal”, ja que, segons ell, són els plantejaments d’aquest corrent els que dominen la formació, amb poc espai per a plantejaments econòmics alternatius. “Hi ha economistes d’esquerres, també”, puntualitza, i recorda el cas del jove candidat a les eleccions generals de IU, Alberto Garzón, llicenciat en econòmiques per l’Universitat de Màlaga i militant del PCE. “En ciències socials – diu – no es poden assumir absoluts. Molt és ideologia. Que algú em demostri, per exemple, que el sector privat és a priori més eficient que el sector públic”. Defensa també els models d’economia participativa i col·lectiva, les cooperatives, molt presents en el teixit empresarial barceloní. En aquest devanir de la seva ideologia reconeix la importància de la seva militància a les JERC, que es remunta a fa més d’una dècada, al 2003.

L’educació esquerrana que aquesta militància va significar ha estat més important, segons ell, que la que li pogués haver deixat la seva carrera. De fet, reflexionant al voltant d’aquest fet, Castellana conclou que la formació liberal no va fer més que “refermar creences i opinions que tenia prèviament”, desenvolupant així un marc de crítica teòric al capitalisme. En aquesta línia, reconeix la importància de la construcció ideològica que es porta a terme en els moviments juvenils, en els que, tot i reconèixer un treball històric, veu un creixement, tant en afiliació com en activitat, que pot ajudar a la democratització de les institucions i el paradigma social. Així, troba imprescindible la presència en llistes electorals de la societat civil (Juanjo Puigcorbé o el jutge Santiago Vidal en son exemples a la seva candidatura) i del jovent a les eleccions a totes les administracions, i de polítics com l’Alfred Bosch, propers als moviments populars – Recorda la seva implicació als referèndums sobre independència de 2011 a Barcelona – que facin que administracions i ciutadania, en paraules de Castellana, “vagin cap al mateix lloc”.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*