Inici / Actualitat / Passeig de Gràcia: luxe, vergonya i exclusió
El Passeig de Gràcia després de les obres de remodelació, amb el carril lateral integrat a la plataforma única de vorera i carretera.
El Passeig de Gràcia després de les obres de remodelació, amb el carril lateral integrat a la plataforma única de vorera i carretera.

Passeig de Gràcia: luxe, vergonya i exclusió

Un article de Raquel M. Martínez 

La remodelació del Passeig de Gràcia ha aixecat la polèmica gràcies a la seva manca d’accessibilitat. El nou disseny exclou del seu gaudi a les persones amb diversitats funcionals visuals i representa un perill tant per a elles com per a la gent gran o els infants.

Visita al Passeig de Gràcia: una excursió de risc per aquells que usen bastó

El Passeig de Gràcia és ple de sorolls. Són més de les 7 de la tarda i el trànsit, els turistes i milers de barcelonins es mouen amunt i avall per aquest eix central de Barcelona. Per aquí mateix caminen l’Alba Mestre, en Joan Bestard, en Joan Miquel Roig i l’Anna Costa. Tots quatre tenen diversitat funcional visual i són membres de l’Assemblea per la Diversitat (AxD), una de les associacions contrària a la remodelació que s’ha fet en aquest carrer.

Per explicar perquè, prefereixen mostrar directament el perill que comporta per a ells aquest carrer. L’Alba i el Joan, que utilitzen un bastó per guiar-se i detectar els accidents de la via, em mostren els problemes que tenen en diverses situacions. El primer que ha dit l’Alba ha sigut que “caminar tranquil·lament per Passeig de Gràcia ara mateix és impossible”.

El principal és el carril lateral que s’integra en mig de la plataforma única (tros de calçada i

Una franja de botonera al final d’un encaminament, impossible de detectar amb el bastó o els peus, ja que és més baixa que l’encaminament i les rajoles. Font pròpia.

Una franja de botonera al final d’un encaminament, impossible de detectar amb el bastó o els peus, ja que és més baixa que l’encaminament i les rajoles. Font pròpia.

vorera totalment pla). D’una banda, no està delimitat, per tant de cap manera detecten amb el bastó o amb els peus que s’estan ficant dins un espai per on poden circular cotxes. D’altre banda, els encaminaments acaben en uns botons massa baixos com per ser notats, i a més desapareixen per deixar pas a la carretera i tornen a aparèixer a l’altre banda de la mateixa. D’aquesta manera, tampoc se sap si el que indiquen és un pas de zebra (que estarà passat aquest carril lateral que hauran de creuar sense cap referència, i on es poden ficar sense ni tan sols saber-ho), si hi ha una parada d’autobús o una entrada al metro.

Les sortides del metro també comporten perill: van a parar directament al costat del carril de serveis (el que va pel lateral) i en alguns casos com el que es mostra la imatge no tenen cap senyal que ho indiqui a algú que no pot veure-ho.

El perill és clar. És a més molt absurd que per creuar pels passos de zebra amples, equipats amb semàfors intel·ligents que poden activar perquè emetin senyals acústiques mentre estigui verd, hagin de jugar-se-la abans creuant aquest carril, sense ni saber molts cops que són a sobre del mateix.

La boca del metro, situada entre dos espais de circulació de vehicles, sense cap senyal de perill. L’encaminament que hi surt de nou queda interromput pel carril lateral. Font propia

La boca del metro, situada entre dos espais de circulació de vehicles, sense cap senyal de perill. L’encaminament que hi surt de nou queda interromput pel carril lateral. Font propia

Les associacions d’afectats proposen mesures i demanen solucions

Aquest fet ha unit diverses entitats a nivell de Barcelona, Catalunya i estatal. En total 9 de diferents s’han mostrat en contra d’aquesta reforma i a hores d’ara continuen demanant a l’Ajuntament que implementi una sèrie de millores per fer el passatge més segur. Es tracta de l’Associació d’Usuaris de Gossos Pigall de Catalunya, l’Associació discapacitat Visual Catalunya B1, B2, B3, l’Assemblea per la Diversitat (Axd), l’Alternativa Social ONCE, l’Associació Catalana pro Persones amb Sordceguesa (APSOCECAT), l’Associació per la Sensibilització envers la Discapacitat Nou Barris (ASENDINB), Cecs.cat i l’ACIC (Associació Catalana per la Integració del Cec).

Un encaminament cap a una parada d’ autobús, interromput pel carril de servei. Font propia. Es pot apreuar que no hi ha cap marca ni senyal detectable amb el bastó entre la resta de la vorera i el carril lateral. Font propia

Un encaminament cap a una parada d’ autobús, interromput pel carril de servei. Es pot apreciar que no hi ha cap marca ni senyal detectable amb el bastó entre la resta de la vorera i el carril lateral. Font propia

Algunes de les mesures que van suggerir per millorar el Passeig de Gràcia, com l’ instal·lació d’encaminaments o semàfors que puguin activar-se per emetre senyals acústiques que indiquen quan poden creuar, ja són presents a la via pública. Però aquest espai encara no és prou segur, per això han fet una sèrie de propostes a l’Ajuntament per millorar aquest aspecte. D’una banda, demanen una franja de botonera prou alta per separar la vorera de la carretera. També que es pinti la calçada de manera que les persones amb baixa visibilitat puguin distingir clarament l’espai destinat als vianants del destinat als cotxes. A més a més, encara seria necessària l’existència d’un pas de zebra o un mecanisme que garanteixi la seguretat de tothom a l’hora de creuar la calçada.

A partir d’aquest cas concret, a part de demanar solucions per a l’emblemàtic passatge del centre de la ciutat, les diferents entitats aprofiten per demanar a l’Ajuntament compromís polític perquè no s’aprovi cap altre projecte que no presenti garanties d’accessibilitat.

Un encaminament interromput per carretera que duu a un semàfor equipat per activar-se i emetre senyals acústiques que indiquen quan es pot creuar. Jugar-se la vida per creuar amb seguretat. Font propia.

Un encaminament interromput per carretera que duu a un semàfor equipat per activar-se i emetre senyals acústiques que indiquen quan es pot creuar. Jugar-se la vida per creuar amb seguretat. Font propia.

Les converses amb l’Ajuntament

Així, aquestes associacions han mantingut una sèrie de converses amb l’àrea de l’Ajuntament responsable, en concret la regidoria de Benestar i Família i la gerència d’hàbitat urbà. Prèviament l’ ACIC va sol·licitar informació del projecte i de les mesures d’accessibilitat a la Taula d’entitats de Persones amb Discapacitat de l’Eixample, amb qui es van reunir al febrer. Va ser llavors quan va prendre consciència que el projecte no contemplava suficients mesures d’accessibilitat i sobretot es va fer patent el problema que suposaria el carril lateral.

A partir d’aquí, ACIC i la resta d’associacions comencen a expressar la seva preocupació a diferents membres del consistori. Primer a finals de febrer en una reunió amb el regidor Eduard Freixedas. Tot seguit, al mes de març, amb un escrit enviat a tots els responsables de l’Ajuntament de Barcelona, pel qual no van rebre cap resposta. Silenci.

El 21 de juliol l’Ajuntament va convidar diverses entitats de persones amb diversitat funcional visual a fer una visita de camp a la cantonada de Passeig de Gràcia amb Rosselló. Si ve les entitats afectades observen millores, com encaminaments des de la façana, el problema del carril de serveis segueix allà.

Això va ser tot. Fins que a mitjans de novembre ACIC va treure el següent vídeo, que  va tenir molt de ressò:

Després d’això es va celebrar una nova reunió al mes de novembre amb la presència d’ACIC, Assemblea per la Diversitat, l’ONCE i diversos membres de l’Ajuntament: la regidora de benestar social i família Irma Rognoni, el gerent d’hàbitat urbà Antoni Vives (que paral·lelament era present també en un altre acte…), i un gerent i un tècnica de l’àrea d’ I+D.

La reunió, però, no va ser fructífera per aconseguir millores, però sí que va servir per indignar encara més els afectats per aquesta problemàtica. L’Anna Costa senyala: “Et deien les coses a la cara”. I és que en resposta a la demanda de botonera més alta, es van esgrimir arguments en contra tals com que és antiestètica, a part que no agrada a les cadires de rodes. Aquest mateix argument relatiu a qüestions estètiques tornarà a sorgir quan es demani pintar una part de la calçada d’un color fàcilment distingible per les persones amb baixa visibilitat.

L’Alba Mestres afirma: “La sensació que tenim els afectats és de gran decepció. Fem reivindicacions legítimes, davant les quals l’Ajuntament es mostra totalment passiu.” Ara mateix hi ha més de 74km de carrers amb plataforma única. Les entitats de persones amb diversitats funcionals visuals no estan en contra d’aquest tipus de model, però sí que demanen que s’apliqui amb garanties d’ accessibilitat universal, cosa perfectament possible, com es mostra al vídeo amb el cas de Terrassa.

El carril lateral, amb un espai d’estacionament que “trenca” la vorera. No pot diferenciar-se per color ni per tacte amb el bastó o els peus. Font pròpia.

El carril lateral, amb un espai d’estacionament que “trenca” la vorera. No pot diferenciar-se per color ni per tacte amb el bastó o els peus. Font pròpia.

Solucions a molt llarg termini

El 30 d’octubre del 2014 es va aprovar al Parlament de Catalunya la Llei d’ Accessibilitat. Per a desenvolupar-la, un grup de treball de la Generalitat està treballat en la redacció del Codi d’Accessibilitat de Catalunya, on estaran contemplades totes les qüestions urbanístiques referents a les necessitats de ciutadans amb tot tipus de diversitats funcionals. També aclarirà l’alçada mínima dels botons de terra, ja que ara mateix les normatives catalana i espanyola i es contradiuen.

Pel moment s’ha fet un primer esborrany, sobre el que entitats com ACIC o ONCE van fer una sèries de puntualitzacions. Com aquestes encara no han estat incloses, ara s’està elaborant un nou document amb les esmenes. Hi ha conflicte en regular els models de plataforma única, ja que el primer esborrany contemplava que no era necessària la senyalització amb botonera per separar la carretera i la vorera si es tractava d’un carrer estret o d’una zona on els cotxes no poguessin superar els 10 o 20km per hora. José Ángel Carrey, d’ACIC, explica que això no els hi dóna confiança, encara que els vianants tinguin preferència: “A mi com persona cega no em dóna cap seguretat saber que tinc preferència. Encara que els cotxes que circulessin complissin la norma, trobo que continuaria sent perillós”.

L’aprovació d’aquest document, que tindrà validesa legal, va ser una de les coses que l’actual govern es va comprometre a fer abans d’acabar la legislatura. Però la legislatura acaba al juliol i les entitats no veuen clar que pugui estar llest per llavors. A més, com explica en José Ángel “és un procés llarg. Si arribéssim i s’aprovés, l’Ajuntament hauria d’acordar un projecte de modificació d’obres, aprovar el projecte, fer la contractació, posar diners i realitzar les obres… Tot plegat serien dos anys fàcilment, sent optimista. Podria ser menys temps si realment posessin molt interès. L’Ajuntament, si volgués, podria fer-ho ja, però de moment la seva postura és esperar a que surti la regulació de la Generalitat.”

Així doncs, a no ser que l’Ajuntament de Barcelona canviï de parer i decideixi complir realment amb les seves promeses de fer de Barcelona una ciutat intel·ligent –però per a tothom -, sembla que el problema va per llarg. I fins que no es solucioni una part de la població catalana no podrà gaudir del Passeig de Gràcia. Es veuran exclosos pel fet de tenir una disfunció visual, de no veure-hi prou o gens. L’Anna ho veu clar: “Si estan fent la ciutat pel turisme, haurem de marxar d’aquí”.

Raquel M. Martinez
Estudiant de periodisme a la UAB, redactora a La Columna. Amb interferències entre la faceta de poeta i la de periodista. Entenc aquesta professió com un compromís amb la societat.

2 comentaris

  1. He montat una optica a passeig de gracia i no estic disposat que aquest carrer sigui lleig per culpa de gent que ni tan sols comprara els productes que ofareixo. A sobre que intentem adaptarnos a les seves necessitats amb senyals sonores i en ho tornen amb declaracions com “A mi com persona cega no em dóna cap seguretat saber que tinc preferència”. Si ni tagrada quedat a casa mirant la tele… o escoltant la radio. NO CEGS A PASSEIG DE GRACIA!

  2. Doncs jo la veig molt bé aquesta iniciativa. Suposo que a diferència d’ells no? Je je je….. Bé, és un plaer poder gaudir de periodisme d’actualitat amb una qualitat com aquesta. Si es pot firmar a algun lloc perquè els cegs puguin anar tranquils per Passeig de Gràcia, jo firmo. I si no, també firmo. Que per alguna cosa vaig aprendre a firmar, je je…… Molt fan de lacolumna.cat nois!

    Leído desde mi NVDA ———- Emoticonos gratis aquí ———–> 🙂 🙁 😉 <3

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*