Inici / Societat / Mitjans de Comunicació / Premis de Comunicació No Sexista 2015: perspectiva de gènere als mitjans
Premis de Comunicació No Sexista/ Fotografia d'Idoia Capuz Sánchez
Premis de Comunicació No Sexista/ Fotografia d'Idoia Capuz Sánchez

Premis de Comunicació No Sexista 2015: perspectiva de gènere als mitjans

Una crònica de Mercè Terès

Es comença a fer fosc i les llums de Barcelona s’encenen mentre caminem fins a arribar al CaixaFòrum. Fora l’auditori treballadors i treballadores s’encarreguen de preparar l’espai. Dins la gent asseguda, expectant. Ja són 23 les edicions dels Premis de Comunicació no Sexista que organitza i atorga l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, en un intent de reconèixer la feina de moltes dones en l’àmbit de la comunicació. Una feina que està sent invisibilitzada per aquells que continuen perpetuant una mirada androcèntrica de la realitat. Aquest any, amb una innovació: el I Premi Margarita Rivière al rigor periodístic amb visió de gènere, en memòria de l’escriptora i periodista Margarita Rievère Martí (Barcelona, 1944-2015). A més, l’ASDP també celebra els 15 anys de la revista Dones, 5 dels quals s’emmarquen en una nova època com a Dones dossier.

Seiem, entre unes 250 assistents a l’acte. Les dues presentadores pugen a l’escenari. Donen començament a l’acte, i ho fan amb l’entrega d’aquest nou premi, el Premi Margarita Rievère, atorgat a Milagros Pérez Oliva pel seu “rigor, independència i visió de gènere”. Pérez Oliva, entre agraïments, destaca la figura de Rièvere, que descriu com una de les pioneres al món del periodisme a Catalunya i promet fer “tot el que pugui” per mantenir viu l’esperit d’una “dona forta i valenta que va exercir amb rigor i alegria la seva professió”. La premiada alerta de la situació de retrocés i convida a una reflexió: “Crec que no hi ha ara més dones als mitjans de comunicació que fa 20 anys”. Una denúncia a la poca presència de les dones en els llocs directius en la premsa que provoca la seva invisibilització, ja que el percentatge femení no arriba al 30% i les tertúlies continuen sent masculines.

Abans de passar a l’entrega de la resta de premis les presentadores anuncien un altre reconeixement per a la campanya realitzada per l’edició britànica de la revista Elle: More Woman. Un vídeo on podem observar la mínima presència de les dones en els llocs de presa de decisions quan en una fotografia s’eliminen, mitjançant photoshop, els homes presents.

Premis Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2015

El primer premi és en matèria digital per una iniciativa pionera de comunicació feminista. Montserrat Boix Piqué, creadora de Mujeres en Red i redactora de a el Periódico Feminista puja a recollir el guardó, advertint de la importància de treballar amb visió de gènere i des d’una perspectiva feminista: “Si no fos feminista, no podria ser bona periodista. Estic aquí per canviar les coses, i canviar les coses vol dir posicionar-se, i posicionar-se a favor dels drets de les dones és bàsic i fonamental”.

Guardonada:Montserrat Boix Piqué, creadora de Mujeres en Red i redactora de a el Periódico Feminista/ Fotografia d'Idoia Capuz Sánchez

Guardonada:Montserrat Boix Piqué, creadora de Mujeres en Red i redactora de a el Periódico Feminista/Fotografia d’Idoia Capuz Sánchez

Guardonada: Pepa Bueno, Pepa Bueno Márquez directora del programa Hoy por hoy de la Cadena SER/ Fotografia d'Idoia Capuz Sánchez

Guardonada: Pepa Bueno Márquez, directora del programa Hoy por hoy de la Cadena SER/ Fotografia d’Idoia Capuz Sánchez

En l’àmbit radiofònic és Pepa Bueno Márquez directora del programa Hoy por hoy de la Cadena SER qui rep el premi per “un periodisme rigorós fent visibles les dones i les seves actuacions”. El seu discurs és ple d’anècdotes que evidencien la presència del masclisme als espais de poder, a la professió periodística i a la societat en general; però, és al final quan a l’auditori resonen els aplaudiments, quan recull tot l’explicat amb una cita de la filòsofa espanyola Amelia Valcárcel. “Ella ens va ensenyar un dia que sense dramatisme, amb naturalitat, quan ens preguntin a les dones què més volem respondrem: Volem la meitat de tot”.

Seguidament és Ana Requena Aguilar, coordinadora de la secció Micromachismos de Eldiario.es, la premiada en l’àmbit d’un diari digital generalista, que no ha pogut assistir a l’acte perquè està esperant l’arribada d’una criatura. Recull el premi Sofía Pérez Mendoza, redactora habitual de eldiario.es i coordinadora temporal de Micromachismos.

En promoció a l’esport femení, en columnes d’opinió, trobem el primer guardonat masculí de la nit, és Juan López Mora del diari AS. Remarca els èxits invisibilitzats de l’esport femení i recorda que: “de les 17 medalles als Jocs Olímpics de Londres, 11 van ser femenines”. Estrella Montolío Duran és la següent a ser cridada a l’escenari, premiada per “investigació i formació en llenguatge i comunicació amb perspectiva de gènere”. “Hi ha una correspondència palesa que podem demostrar entre alguns dels patrons lingüístics femenins i els patrons lingüístics de subordinació”, explica. Montolío és catedràtica de Lingüística Hispànica de la Universitat de Barcelona i una de les seves línies d’investigació més importants és l’estudi de l’ús del llenguatge des d’una perspectiva de gènere i la repercussió en les diferències d’estil comunicatiu en els textos professionals.

La resta de premiats són Mònica Planas Callol del diari ARA, en matèria de premsa escrita generalista, Cristina Sen Lòpez per reportatges sobre temes socials amb inclusió d’homes i dones i Montse Armengou i Ricard Belis pel seu reportatge: Internats de la por,  i la seva tasca en la recuperació de la memòria històrica.

Premi Trajectòria 2015

Un dels més esperats del vespre. Núria Ribó Crusat, la guanyadora de l’edició d’aquest any, puja a l’escenari i tot i la seva llarga carrera professional en tots els tipus de mitjans i formats  possibles – destacant la seva feina a la ràdio catalana i les corresponsalies a TVE-  confessa estar nerviosa però, sobretot, molt emocionada. A més, Ribó aprofita per recordar que l’experiència no es paga i denúncia la situació de molts becaris o “aprenents”, així com la desigualtat salarial per sexe. “A causa de la diferència de salaris entre homes i dones resulta que aquest any estarem 58 dies sense cobrar”, explica. “Portem un any negre, quasi una cinquantena de dones han mort en mas de les seves parelles. No moren, les assassinen”, continua denunciant els casos de violència masclista, “d’això se’n diu terrorisme de gènere i ha de ser tractat pels governs i pels partits polítics, ja n’hi ha prou”. L’auditori explota amb un aplaudiment que posa els pèls de punta.

 Guardonada: Núria Ribó Crusat per la seva trajectòria/ Fotografia d'Idoia Capuz Sánchez

Guardonada: Núria Ribó Crusat per la seva trajectòria/ Fotografia d’Idoia Capuz Sánchez

Toc d’atenció per males pràctiques

Amonestat: Joaquin Luna, per algunes de les seves columnes d’Opinió a La Vanguardia/ Fotografia d'Idoia Capuz Sánchez

Amonestat: Joaquin Luna, per algunes de les seves columnes d’Opinió a La Vanguardia/ Fotografia d’Idoia Capuz Sánchez

Com cada any, l’ASDP dóna un toc d’atenció a periodistes o empreses perquè millorin la comunicació amb respecte i sense discriminació vers les dones. Aquest any l’amonestat ha estat Joaquín Luna Morales, per dues columnes d’opinió en què transmet “un discurs masclista i de poc respecte vers les dones”: “Anar de putes (i justificar-ho)” i ”Empoderar a la dona”. Luna Morales és “premiat”  amb dues publicacions: Eines per visibilitzar les aportacions de les dones i La llei d’igualtat, que rep una tant incómode.

També reben recomanacions El Periódico de Catalunya i el Diari de Girona per un excés de sensacionalisme en les notícies sobre dos casos de violència masclista.

Així, amb un petit comiat, s’acaba l’entrega de premis. La 23º edició del Premis de Comunicació No Sexista 2015, marcada per la denúncia a la reduïda presència de les dones als mitjans de comunicació, a la invisibilització de la seva feina, a la violència masclista i a l’opressió patriarcal. Desitjant que algun dia aquests premis desapareguin i deixin de tenir una raó de ser.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*