Inici / Actualitat / Ells o nosaltres. El despertar ciutadà
Imatge durant la presentació de Guanyem Sant Antoni- Font: Alfred Cano

Ells o nosaltres. El despertar ciutadà

Una crònica de Neus Suñer

Al bell mig de l’Avinguda Mistral, es veu més moviment de l’habitual. Darrere d’una taula i un micro de peu, es veuen samarretes reivindicatives. S’hi pot llegir “No a la guerra” o “SOS Educació”. Davant la taula, files de cadires, de diferents colors, de diferents locals. I pel voltant la gent parlant. Gent del barri, veïns. Veïns que van a fer política. Comença la presentació de Guanyem Sant Antoni.

Es presenten els ponents: Eulàlia Reguant, Jaume Asens i Ada Colau. I l’acte es dóna oficialment per començat. L’Eulàlia explica les experiències associatives a Sant Antoni, i com molts dels projectes pels quals duen anys lluitant, encara no s’han acabat. El seu parlament és relativament curt i li toca al Jaume.

Ell es fica més en matèria, i comença a parlar de l’experiència de Guanyem. Entre mitges, hi va mesclant i explicant fets de rabiosa actualitat que afecten al barri, a la ciutat, a Catalunya i a l’Estat. En definitiva, que afecten a tots i cadascun dels veïns i veïnes que estan asseguts. Mentrestant, arriba l’Ada, que fa tard.

“Perdoneu, però el meu fill ha començat ja l’escola i ja sabeu com va això dels virus”, apunta quan és el seu torn. El discurs de l’Asens, igual que el de Reguant, han estat impecables. El de Colau, també. Repàs relativament ràpid del que és Guanyem, de per què va néixer i del que vol aconseguir. Però el que més crida l’atenció és allò que no es diu, o que es diu entre línies. Cap dels tres porta cap samarreta amb missatge, però l’Ada Colau va vestida de verd. Cap dels tres parla d’esquerra o dreta, parlen de sentit comú. Tampoc parlen d’habitants, sinó de veïns i veïnes. I Jaume Asens introdueix “casta”.

El llenguatge ha canviat. I la forma de fer política també. Es fa la política al carrer, al barri. Es fa política amb la gent. “Es tracta d’ells o de nosaltres”, apunta Asens. Des de Guanyem, diuen, no estan proposant res idealista ni res inassolible. Estan fent propostes de mínims: rendiments de comptes per part dels polítics, publicitat dels projectes que afectin als veïns, preguntar al carrer. En definitiva, tenir voluntat política.

Es parla de “despertar ciutadà”, de l’empoderament de la gent dels barris de la ciutat. No només apropant la política, sinó també el feminisme. La primera frase que ha pronunciat Ada Colau ha estat reveladora. Igual que en la resta de discursos, Colau introdueix a la dona, no només la que treballa fora de casa, sinó també aquella que s’ha de quedar a casa cuidant dels fills o de persones dependents perquè ni la Generalitat ni l’Estat han fet polítiques prou actives per a la conciliació i igualtat real.

Confluència ha estat la paraula estrella de la presentació. “Confluència no és una ocurrència de l’Ada Colau, és el que passa cada dia a la feina, a les universitats, a les manifestacions”, assenyala Jaume Asens. I és el que està passant també als barris. Més enllà dels integrants de Guanyem. Surt el Pla Paral·lel. Una veïna explica com es va formar el grup i com, poc a poc, i amb la unió d’altres entitats han anat agafant força i han demostrat el descontent dels barris amb la remodelació de l’Avinguda Paral·lel.

Després de quasi dues hores de presentació i de debat amb el públic, ha quedat clar que sense preguntar, sense escoltar als qui realment formen la ciutat, no s’arriba enlloc. Entre els assistents, pocs joves i moltes persones de més de cinquanta anys. I una consigna molt repetida: perquè sí que es pot.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*