Inici / Política / Món / Presidencials nord-americanes (I): les primàries demòcrates
Peu de foto: Caricatura dels tres principals candidats demòcrates: Bernie Sanders, Hillary Clinton i Martin O'Malley Font: DonkeyHotey sota domini Creative Commons
Peu de foto: Caricatura dels tres principals candidats demòcrates: Bernie Sanders, Hillary Clinton i Martin O'Malley Font: DonkeyHotey sota domini Creative Commons

Presidencials nord-americanes (I): les primàries demòcrates

2016, l’any Hillary

Fins a l’estiu del 2015 semblava que el 2016 havia de ser l’any Hillary. Hilary Clinton havia estat rival d’Obama en les primàries demòcrates de 2008 i, més tard, col·locada com a secretària d’Estat pel president. La dona de l’ex-president Clinton era -i segurament continua sent- l’aposta més segura dels demòcrates.

Hillary s’hi posà amb temps i llençà el seu primer vídeo electoral a l’abril del 2015, situant en la seva agenda els temes més clàssics i menys polèmics dels programes demòcrates: els drets dels afro-americans i els hispans, els drets de les dones i del col·lectiu LGTB i algunes tímides mencions a polítiques econòmiques redistributives. El vídeo, amb un to alegre i distès, explota tots els tòpics nord-americans de nació, família i emprenedoria. «America needs a champion and I wanna be that champion», deia.

A més, Clinton haurà de superar tres obstacles per arribar a la casa blanca: els seus rivals a les primàries, els contrincants republicans i l’efecte que pugui causar en l’opinió pública tot l’assumpte dels seus correus electrònics. Hillary va fer servir un compte personal durant la seva etapa de Secretària d’Estat, la qual cosa ha provocat polèmica per dues raons, tal i com explica Univision. Una, és que la informació dels correus oficials ha d’estar, legalment, supervisada pel govern i ha de ser pública. L’altra és que si hagués enviat informació classificada des d’una adreça personal, menys segura que les governamentals, hauria posat en risc la seguretat del país.

Un socialista a la Casa Blanca: Sanders s’apropa a Clinton

El senador independent per Vermont, Bernie Sanders, se situà poc després de Clinton com el seu principal competidor en la carrera presidencial demòcrata. El veterà de setanta-quatre anys ha estat alcalde de Burlington i, actualment, és senador. És membre del Partit Progressista de Vermont, la tercera força de l’Estat per darrere de demòcrates i republicans, una veritable anomalia al que segurament és un dels ecosistemes polítics més purament bipartidistes del món.

Sanders eś la sorpresa per l’esquerra en aquestes primàries. El company Albert Pons en va fer aquest perfil al juny. Presenta un discurs molt ideològic, fortament centrat en el món del treball i les polítiques econòmiques, tot i que no descuida qüestions com les identitats sexuals o els drets dels afro-americans. En el seu vídeo de presentació, que es titula «Progress», comença amb un contudent «This campaing is going to send a message to the billionarie-class: You can’t have it all!».

Les enquestes han donat algunes sorpreses que han animat els partidaris de Sanders. Encara que poca gent el veu realment capaç d’acabar guanyant les primàries, ha tingut victòries parcials en sondejos a alguns estat com aquest d’Iowa al setembre o aquests altres de New Hampshire, també durant l’estiu. Tot i que ho té difícil per arribar a ser candidat, el seu discurs pot forçar Clinton a moure’s a l’esquerra o, fins i tot, anar creant un important corrent dins el partit demòcrata, com un Tea Party d’esquerres.

Sense oposició moderada: Biden es retira

Abans de dir tan sols si es presentaria o no a les primàries demòcrates, Joe Biden era considerat el segon aspirant amb més possibilitats de ser el candidat, per davant de Bernie Sanders. No obstant, gairebé tots els analistes coincidien en que si Biden, l’actual número 2 d’Obama, es presentava, podia dividr el vot a Clinton i afavorir a Sanders.

Finalment, Joe Biden decidí no presentar-se, però tampoc donà suport a Clinton. Tot i que reconegué la seva intenció de ser candidat, explicà que es retirava per falta de temps i finançament.

Dades i enquestes: així estan les coses

La retirada de Biden és segurament l’estocada definitiva a la candidatura de Sanders. Tampoc altres candidats com l’exalcalde de Baltimore, Martin O’Malley, han aconseguit fer ombra a Clinton. Ara mateix, tot sembla indicar que els rols estan més que repartits: Clinton serà la candidata demòcrata, Sanders serà el seu principal rival i l’intentarà avançar per l’esquerra i la resta de candidats, com O’Malley els serviran de comparsa, però sense cap opció real. Les enquestes disponibles, com aquesta de la CNN després del primer debat demòcrata televisat, vénen a confirmar aquest repartiment de papers.

Sense massa dades demoscòopiques nacionals i encara lluny de l’elecció definitiva que es durà a terme entre el febrer i el juny de 2016 a diferents estats, he recorregut a un mètode poc ortodox per intentar esbrinar què pot passar. La pàgina d’apostes esportives SkyBet permet apostar també en política. Amb l’assessorament del professor Daniel Ruíz Aguilera, he convertit les tarifes en les apostes en probabilitats. Com que vaig recollir dades a finals d’agost, ara podem comparar com han evolucionat fins ara mateix i treure algunes conclusions.

Peu de foto: Probabilitat de ser candidat demòcrata segons les tarifes en cases d'apostes Font: Elaboració pròpia amb dades d'SkyBet

Probabilitat de ser candidat demòcrata segons les tarifes en cases d’apostes Font: Elaboració pròpia amb dades d’SkyBet

Així doncs, si comparem la columna blava (agost) amb la taronja (ara), veiem que Clinton ha estat des del primer moment la candidata millor situada. Podem comprovar també com Biden era una seriosa amenaça per a ella abans de que se sabés tan sols si es presentava o no. A l’estiu tenia la segona millor tarifa sense ni tan sols haver entrat oficialment en la competició. Amb l’anunci de Biden de no presentar-se, Clinton i Sanders pugen i es confirma que aquestes primàries són cosa de dos, però l’ex-secretària d’Estat és la més afavorida. O’Malley, per la seva banda, té i ha tingut sempre poques possibilitats de ser candidat, mentre que la resta d’aspirants ni tan sols els he inclòs al gràfic perquè es pagaven tarifes totalment desproporcionades per la seva victòria.

Jaume Ribas Vilanova
Mallorquí i tuitaddicte. Estudiant de Periodisme a la UAB i de Ciències Polítiques a la UNED. Normalment escric sobre comunicació política, política institucional i política europea. Em fascinen especialment els merders interns dels partits i les enquestes electorals.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*