Inici / Fotoperiodisme / Primer de maig: Sabadell
11201391_486499744841163_125769811_o

Primer de maig: Sabadell

Crònica de Laia Font i Fotografies de Laura Aranda

 Són les 11.30h del matí. Tot i que el cel no acaba de destapar-se fa sol i calor. Davant l’estació de Renfe Centre de Sabadell comença a arribar gent. N’hi ha de totes les edats, famílies senceres amb cotxets i gossos, però sobretot, joves. Molts carreguen banderes vermelles, liles o estelades. Hi ha membres de la Crida, la CGT i la PAH –amb samarretes verdes–, entre d’altres. En total, un miler de persones que participen en la manifestació convocada per Vallès Anticapitalista en un dia com avui, quan fa 125 de la primera manifestació obrera en 1 de maig a Catalunya, quan ens trobem en any electoral.

 11158973_486499838174487_1985213064_o

 11215494_486499804841157_769121796_o

La manifestació comença amb retard, a les 12.15h. Avança pel carrer Tres Creus encapçalada per una pancarta amb el lema ‘Contra tota explotació, cada dia és 1 de maig’ i comencen els crits: ‘’Qui sembra la misèria recull la ràbia’’ i ‘’Contra l’Europa del capital, guerra social’’. Passem per un establiment de l’ArtBo, el primer on s’enganxen adhesius.

 A la cantonada del carrer Alfons XIII, que ara es diu Carrer de la República, perquè hi ha un paper enganxat sobre el panell original, es fa una pintada a l’Administració de la Seguretat Social: ‘Prou precarietat, prou atur’. Al final del carrer, a tocar amb la Rambla, hi ha la primera botiga de Movistar de l’itinerari. Ara els crits són de suport a les seves treballadores en vaga indefinida: ‘’Movistar explota i precaritza’’. Tombem cap a la dreta, en direcció a l’Ajuntament.

11188112_486499758174495_679866817_o

 Sobre les 12.45h es fa la primera parada, a la plaça del Doctor Robert. Parla la presidenta del Comitè d’Empresa d’Ingesan –manteniment i neteja–, Maria Helena, i denúncia les males condicions laborals en què es troba el seu col·lectiu i reclama la municipalització dels serveis públics externalitzats. En acabar, girant, cap a la Plaça Sant Roc, i ens trobem a davant de l’Ajuntament, que no fa gaire encara era presidit pel senyor Bustos. Els crits agafen força: ‘’Esteu acabats, us queden quatre dies’’.

11204583_486499814841156_236997735_o

Retornem a la Rambla, on hi ha moltes terrasses plenes de gent. Se’ls anima a unir-se a la manifestació, es reparteixen pamflets informatius. ‘’Obrero si no luchas, nadie te escucha’’ i ‘’Sense la dona, no hi ha revolució’’. Comença el recorregut per les variades sucursals de bancs. Banco Popular, Bankia, BBVA, La Caixa, Catalunya Caixa, Banc Sabadell i Santander. A cada una el mateix procediment, adhesius a les façanes i crits de protesta. Alguns nens també participen en aquesta activitat, n’hi ha un que escriu amb guix en una farola: ‘’Ingustisia’’. Passem per la segona i la tercera botiga de Movistar, i després es fan pintades a UGT i CCOO, acusant-los de traïció, i a Zara i Bershka, en contra de l’explotació laboral i la pressió estètica.

11201402_486499751507829_1913273174_o

11201391_486499744841163_125769811_o

11204589_486499748174496_1627893021_o

En creuar la Gran Via la Rambla es converteix en l’Avinguda de Barberà. ‘’Gent sense cases, i cases sense gent, no s’entén’’ i ‘’Quan viure és un luxe, ocupar és un dret’’. Parem molta estona. Una dona aprofita per donar suport a les condemnades d’Aturem el Parlament, i recorda que el 18 de maig es demanarà la seva absolució en una concentració als Jutjats de Sabadell.

 Continuem avançant, i en arribar al carrer de Sant Sebastià, a la dreta, ens aturem. Un grup de joves es col·loca amb les pancartes davant un edifici vell, que té una porta de pàrquing. La porta s’obre, alguns entren dins i es torna a tancar. Se senten sorolls però amb les pancartes no es veu bé què hi passa al darrere. Llavors, a les 13.30h, és quan anuncien el final de la manifestació, i amb aquest l’ocupació de l’edifici, en mans de Bankia i desocupat durant 8 anys.

11194753_486499794841158_728214405_o

 

 11187929_486499808174490_1186850651_o

Així, es recupera un nou espai, però amb el manifest es reclamen totes les sobiranies que encara queden per recuperar. Les demandes van des de sanitat, passant per dependència i immigració: ‘’La Ley de extranjería mata gente cada día’’ i ‘’Cap persona és il·legal’’. Es felicita a la PAH per l’alliberament del seu quart edifici a Sabadell, que porta el nom de Guillem Agulló. ‘’Ni oblit ni perdó’’. Es reclama la necessitat de recuperar els espais comuns, que pertanyen a la majoria, a les classes populars. S’acaba amb un crit: ‘’Cada dia és Primer de Maig’’, i molts aplaudiments i xiulets. Després quatre nois vestits amb xandalls foscos i les caputxes posades surten al balcó i pengen una gran pancarta de la campanya Recuperem l’espai comú. L’edifici ocupat es dirà l’Obrera, en honor a l’espai històric homònim, símbol de la lluita obrera de la ciutat, enderrocat el 1992.

11204669_486499811507823_516848687_o

 Cap a les 14h la gent es va espargint. Però molts encara es queden, xerrant en grups. S’obre la circulació per una banda del carrer, però per l’altra hi ha tres furgons antidisturbis i tres cotxes de policia, aparcats en filera. Surten policies dels vehicles i xerren entre ells. La gent, repartida pel carrer, es mou de lloc per formar una pinya davant de l’edifici. Els furgons arrenquen i avancen lent, no se sap que passarà. Paren davant l’edifici, davant de la gent, però tal com han vingut, se’n van. Tothom aplaudeix i crida amb satisfacció. Però dos carrers més enllà els vehicles fan mitja volta i tornen a parar, en la distància. Un noi puja en un banc i fa un crit: ‘’Aguantem, que ningú marxi encara’’. Però al final els furgons acaben marxant. La policia se’n va, però la gent es queda. Hi ha un dinar popular i a les 16h s’ha convocat una assemblea per decidir com es gestionarà el nou espai social.

Laia Font

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*