Inici / Societat / Moviments Socials / Quan la repressió colpeja el feminisme
Logo de la campanya “Donem la Volta als 10.500/ Fotografia de: Assemblea de Dones de Gràcia
Logo de la campanya “Donem la Volta als 10.500/ Fotografia de: Assemblea de Dones de Gràcia

Quan la repressió colpeja el feminisme

Una article d’opinió de Jordi Peralta i Idoia Capuz

 Vila de Gràcia, agost del 2013. En plena Festa Major, l’Assemblea de Dones de Gràcia inicia una campanya en què reivindica el dret al propi cos i la defensa davant les agressions sexistes que ben sovint tenen lloc en ambients lúdico-festius, un exemple més de la lluita contra l’heteropatriarcat a peu de carrer que duu a terme aquesta organització feminista. Molts dels carrers del barri, guarnits per a l’ocasió, s’adhereixen de manera entusiasta a la campanya tot penjant-ne els cartells i lluint les cintes liles pròpies de la reivindicació. No és un tema menor que hagi de ser menystingut o bé relegat a un segon terme: les agressions sexistes són una realitat preocupant i cada cop més generalitzada als espais de festa. Davant la passivitat de les institucions públiques –i en concret del Districte de Gràcia– respecte a aquesta problemàtica, l’Assemblea de Dones de Gràcia pren partit de manera decidida, s’autoorganitza i decideix moure fitxa per denunciar el masclisme i conscienciar una població sovint massa despreocupada quan tenen lloc mostres de sexisme.

És sabut, però, que el poder no rep de manera gaire amable el fet que certs sectors de la societat puguin empoderar-se. I així, mentre col·loquen alguns dels cartells, set membres de l’Assemblea són retingudes i identificades per dos agents de la Guàrdia Urbana. Les conseqüències d’aquella acció arriben mesos més tard: les activistes de l’Assemblea reben diverses multes que, conjuntament, arriben a la xifra de 10.500 euros. El preu que té ser feminista a Gràcia, com molt bé denuncien les activistes al comunicat que van publicar a la seva pàgina web. Atès que, en línia del que ens assenyala la Llei Mordassa, les multes són una de les millors eines que hi ha per mantenir la dissidència política lligada de mans i peus, l’Assemblea de Dones de Gràcia ha iniciat una campanya per reclamar l’anul·lació dels set expedients sancionadors; i de retruc, és clar, per denunciar la persecució que l’Ajuntament i Convergència i Unió estan portant contra elles i contra la causa feminista, emprant el hàixtag #10500voltes a la xarxa social Twitter. Les membres de l’Assemblea, en una mostra de dignitat, van rebutjar la commutació de la multa per treball comunitari. Malgrat la demagògia emprada per Maite Fandos, que les va acusar d’incoherents a l’Independent de Gràcia per no voler accedir a fer les tasques per a la comunitat, la feina del col·lectiu és ben valorada pels veïns. La seva integritat, si més no, ja ha quedat demostrada davant dels qui fan ús del xantatge de caire econòmic per tal de silenciar-les.

Aquesta, però, és només una mostra més de la repressió que ha patit, pateix i, malauradament, seguirà  patint el moviment feminista, amb totes les organitzacions i persones que l’integren, sota el règim heteropatriarcal. Una gota al bell mig d’un oceà d’atacs, persecucions i estigmatitzacions.

I és que, de manera sistèmica, tenen lloc casos de repressió contra els moviments socials, és a dir, contra la gent que decideix fer política des del carrer –des dels seus barris-. En el darrer any, amb les xifres esfereïdores dels feminicidis (unes 100 dones assassinades segons les associacions feminstes i 45 segons dades oficials), la voluntat de seguir visibilitzant i eradicant la diversitat de formes que adopta la violència masclista en el nostre dia a dia i, en especial,  el rebuig que va generar la reforma de la llei de l’avortament del ex-ministre Gallardón i la continuïtat en la lluita per decidir sobre el propi cos, ha tingut lloc una forta mobilització per part del moviment feminista i, per tant, diversitat de casos de repressió de tipus policial, judicial i política contra el mateix moviment i els grups que el conformen.

L’any passat, el 8 de febrer, un grup de 1.500 sabadellencs es va manifestar pel carrers de la ciutat en contra de la reforma de la llei de l’avortament del PP, convocats per Vallès per l’Avortament Lliure i Gratuït. La manifestació va transcórrer sense incidents; tot i així, sobtava la important presència policial. Un dispositiu provinent de 6 furgons policials de les Àrees Regionals de Recursos Operatiu (ARRO) van encerclar un grup d’entre 20 i 30 manifestants, identificades, escorcollades i retingudes durant una hora. Les manifestants també van sol·licitar a la policia que s’identifiqués, doncs no portaven el número visible, i segons uns testimonis s’hi van negar de manera desafiant. Seguidament van ser encausades 4 membres del Vallès per l’Avortament, essent acusades per diverses faltes de desobediència, deslluïment i dues denúncies per manifestació no comunicada correctament. Finalment les quatre van ser absoltes.

Altres casos són els de les feministes encausades de Banyoles i Palma, que el dia 9 de febrer, seguint una campanya de l’associació juvenil Arran en contra de la llei de l’avortament, van irrompre en esglésies de les seves respectives zones geogràfiques amb càntics i protestant contra la llei de l’avortament per denunciar la complicitat entre l’Església i el Govern del PP. En el cas de les 5 encausades de Banyoles, el jutge va emmarcar l’acció en el dret a la llibertat d’expressió i va arxivar el cas. La fiscalia, però, el va recórrer. Pel que fa a les feministes de Mallorca van ser detingudes 7 joves, les quals van passar diverses hores al calabós, foren posades en llibertat amb càrrecs i se’ls va imputar dos delictes: contra la llibertat de culte i per ocupació d’un temple religiós. Aquests es castiguen amb entre sis mesos i sis anys de presó l’un, i amb entre sis mesos i un any de presó o entre dotze i vint-i-quatre mesos de multa l’altre. A banda de les detencions, la policia espanyola va identificar 100 companyes que es manifestaven davant de la comissaria i els jutjats per donar suport a les encausades. Finalment es van obrir 8 expedients administratius de 300,1€ cada un.

Un dels casos més recents és el de les feministes de Cavall de Forques de Vilassar multades a l’abril de l’any passat per tallar la línea N-II per denunciar 4 feminicidis, pràctica que ja havien portat a terme per visibilitzar altres casos. També es coneguda la repressió que pateix el col·lectiu de Prostitutes Indignades tant en les seves concentracions com amb la nova llei de civisme, que preveu endurir la persecució de la pràctica de la prostitució i, per tant, augmentar la possibilitat de rebre una multa.

En els manifests que es van llegir a la manifestació del 8 de març a Barcelona, com a part de la jornada de lluita del dia de la dona treballadora, Dones de Gràcia va denunciar la repressió policial que patia tant el moviment feminista com els moviments socials en general. Van deixar palès, però, que aquesta repressió no les faria enrere, ans el contrari. Com va ser el cas de les 11 de Bilbao  , encausades i perseguides per practicar i defensar l’avortament lliure i gratuït, l’opressió des de les institucions servirà a les membres del moviment feminista per unir-se més, ser més solidaries i sumar forces. Paradoxalment, el flagell de la repressió legitimarà la seva lluita i ajudarà a situar als carrers i també a les taules decisòries certs debats a voltes ignorats per l’opinió pública. Ni mil multes podran silenciar-les.

 

Iris Rodríguez
Galega emigrada. Estudio periodismo en la UAB y Ciencias Políticas en la UNED. Intento escribir sobre cultura política, movimientos sociales y especialmente sobre feminismos.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*