Inici / Política / Estat / Què és una “societat offshore” ?
La filtració del bufet d’advocats Mossack Fonseca ha posat al descobert una realitat que implica a elits de tot el món. / Foto: Getty
La filtració del bufet d’advocats Mossack Fonseca ha posat al descobert una realitat que implica a elits de tot el món. / Foto: Getty

Què és una “societat offshore” ?

Un article de Arnau Lleonart

Una investigació durant un any del Consorci Internacional de Periodistes va desembocar en el cas conegut com a Papers de Panamà, la filtració periodística més gran de la història. Més d’onze milions de documents van destapar les fortunes a l’estranger de centenars de governants i grans empresaris de tot el món. De fons, la constatació que aquesta no és una pràctica aïllada, sinó un problema sistèmic d’abast planetari.

La filtració va revelar que membres de les elits de tot el món utilitzen societats offshore per ocultar les seves fortunes en paradisos fiscals. La pregunta és: què és una societat offshore? El professor de la Barcelona Management School Jordi Perramon en fa una definició neutra: “és una societat que està ubicada en un país on no desenvolupa la seva activitat econòmica. A partir d’aquí, el règim fiscal del país ja és una altra cosa.”

Ser propietari d’una societat offshore no implica una il·legalitat si es declara a hisenda, però certament el fet de tenir una societat amb estalvis a un país com les Illes Caiman en pocs casos està motivat per causes alienes a la fiscalitat. Una societatoffshore que respecti la legalitat no aporta gaire avantatges, però als extrems de la legalitat o fins i tot en la il·legalitat la situació varia substancialment. “Els paradisos fiscals, a més de tenir baixa tributació, son opacs en quant a la informació sobre les societats o persones que operen amb ells.” explica el catedràtic en economia financera i comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra Oriol Amat.

Així doncs, el quid de la qüestió es troba en el tipus de fiscalitat de l’estat on s’ubica la offshore. “Normalment estan ubicades en països amb règims fiscals molt favorables i on hi ha molta protecció sobre les dades bancàries.” – continua Perramon. Els paradisos fiscals que acullen aquest tipus de societats garanteixen “una tributació a zero o gairebé a zero sempre i quan no desenvolupin l’activitat econòmica al mateix estat on s’ubiquen”, però si per contra aquesta societat “té la majoria de les transaccions fora però fa alguna activitat en aquell estat llavors la fiscalitat és cada vegada més desfavorable” relata l’economista de la Barcelona Management School.

El cas dels Papers de Panamà ha estat possible gràcies a la filtració de documents provinents del bufet d’advocats Mossack Fonseca, que s’encarregava de fer els tràmits necessaris per l’obertura d’aquest tipus de societats. “L’obertura i el manteniment d’una offshore ronda els 10.000 dòlars, no és difícil fer-ho. El que sí que és difícil és treure els diners d’una banda i posar-los allà.” diu Perramon. Per traslladar uns diners generats a una regió concreta sovint es mouen primer un país proper que tinguin convenis fiscals amb paradisos fiscals, com per exemple Irlanda o Holanda.  En aquest pas és necessari tenir una societat a aquests països que tingui accions de l’empresa on s’han generat els diners.

A través del cobrament de dividends aquestes societats d’estrangeres aconsegueixen traslladar diners als seus respectius països. Posteriorment, les societats transfereixen el capital de manera legal a altres països amb fiscalitats favorables que tinguin convenis amb el seu país sota factures en concepte de serveis de consultoria, royalties o senzillament com a dividends. De totes maneres, Perramon matisa: “els diners no s’acaben quedant allà, el que es fa habitualment és que aquestes societats obren un compte corrent a Suïssa, per exemple, de manera que es tenen més a l’abast”.

La diferència entre el cas dels papers de Panamà i tants altres casos d’evasió d’impostos és, segons Oriol Amat, “la gran quantitat de persones implicades i la rellevància política de molts d’ells.” En canvi, per Jordi Perramon “la diferència està en l’elaboració, és quelcom sistemàtic que s’ha fet durant molt de temps i que gairebé tothom que té molts diners, com ha estat tan fàcil, ha optat per aquest camí.”

Arnau Lleonart
Encetant la vintena. Intento escriure sobre el que veig, el que em preocupa i el que m'agrada.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*