Inici / Cultura / Ramón Aragall i Pol Cruells: “Es difícil cridar l’atenció de la gent, però allà estem”
Foto: Paula Pérez
Foto: Paula Pérez

Ramón Aragall i Pol Cruells: “Es difícil cridar l’atenció de la gent, però allà estem”

Una entrevista de Paula Pérez

M’esperaven a Fontana aquests dos amics. I dic aquesta paraula perquè són el bateria i el baixista de gira del grup Els Amics de les Arts. Es diuen Ramon Aragall i Pol Cruells, respectivament. Hem anat a fer una birra per que m’expliquessin com estan anant les seves carreres en solitari. En Pol ja porta quatre àlbums a l’esquena, sent aquest Astronauta de terrat (Microscopi, 2015), però en el cas del Ramon és el primer, Perfil (Discmedi, 2015). Baixo la mirada del Josep Anselm Clavé i Camps, el fundador del moviment coral a Catalunya i Espanya. Hem començat la conversa parlant sobre el concert que tindrà lloc demà a la Sala Barts amb el Caïm Riba.

Teniu trajectòries musicals molt llargues, per exemple al grup d’Els Amics de les Arts. Us heu conegut així?

Pol: Sí, ens vam conèixer allà. De fet en Ramon ja tocava amb Els Amics i jo vaig entrar a fer la substitució al baixista durant l’estiu. I ara ja fa cinc anys que estic amb ells.

Ramon: A part de tocar junts, ens vam fer colegues. Ara seguim tocant junts en altres projectes, i ens veiem setmanalment.

De tant veure-us, heu decidit unir-vos en concert.

Ramón: Va ser una proposta de The Project, l’agència que està muntant el Guitar BCN. Ja havíem fet un bolo al desembre de presentació del disc al festival dels Amics, el Pol i jo, i van proposar repetir la fórmula. I genial.

Pol, voldria que m’expliquessis una mica què significa el concepte de world music.

Són músiques del món. Qualsevol gènere que, sigui amb la veu o amb la posada en escena, utilitzi elements de la música tradicional folk, ja entra en el concepte. Per exemple, si fas pop, però combines bossa nova o salsa, estàs fent world music. Jo he començat a dir que ja no faig folk, sinó que ara faig world music, perquè estic arribant una mica més enllà del folk pròpiament dit. Són ritmes de qualsevol lloc del món.

Era la teva intenció allunyarte del folk o va sorgir espontàniament?

Va sorgir espontàniament. L’estètica és folk, però no faig massa coses del folk tradicional. A més, sona una mica més actual, encara que tots són estils tradicionals, aquest disc concretament és probablement el més pop que he fet.

I a Astrounauta de terrat hi és el Caïm Riba?

Hi és bastant, sobretot al so del disc. L’arreglament l’hem fet els quatre músics que hi som, i un cop hem tingut el disc acabat, el Caïm i jo hem fet un treball de postproducció. Li vam donar una estètica i una sonoritat més moderna, més actual. Volia que tingués aquest toc que li dóna el Caïm. De fet, el 27 tocarà amb nosaltres per exposar aquests elements que encara no s’han pogut veure en directe. Tens una primícia Paula! (Comentaris variats)

Ramón, no t’adormis, que ara et toca a tu. Com estàs portant ser el cap de la banda?

Hi ha molta més feina, burocràticament parlant, d’encarregar-te tu de tot i fer coses perquè els músics estiguin contents: Recerca de bolos, management… i que la gent escolti el disc. Alhora, la gent no té temps per gaudir. Es difícil cridar l’atenció del públic, però allà estem. I el que és el tema musical, estic molt realitzat perquè ja tenia ganes de dir la meva i fer cançons com jo les sentia.

Foto: Paula Pérez

Foto: Paula Pérez

Com et va influenciar la relació amb el teu pare?

El fet de venir de família de músics, no només pel meu pare, ha estat una ajuda. Per a mi és el millor cantant que hi ha. Però no hi ha comparació amb el que fem cadascú. Jo no faig òpera.

Català, castellà, indie, electrònica… Dit així em recordes a Joan Colomo.

Jo segons l’època o els projectes en què estic, parlo en una llengua o en una altra. També depèn de la persona que m’inspiri la lletra. Llavors, a partir d’allà, em surt més escriure amb l’idioma amb el que parlo amb aquesta persona. L’única excepció és el meu pare, amb qui parlo en castellà, però m’ha sortit la cançó en català.

Ara tots dos alhora: Quines són les vostres influències?

Pol: Jo sóc dels que pensen que quan ets més jove totes les influències et queden més marcades. I tot el que escoltes després et serveix però ho raones més. Neil Young és una clara influència meva. I ja més d’adolescent escoltava The Police contínuament.

Ramón: Em pasa molt amb The Police també. Peter Gabriel també ha estat molt present. Radiohead i Nine Inch Nails són clares referències en aquest disc. I a un nivell extramusical, sóc ultrafan de Muhammad Ali, com a esportista, com a persona, com a tot, és un noi molt avançat a la seva època.

Pol: Sempre hi ha un familiar que t’influeix també. Jo tenia un tiet “cultureta” que em va introduir en el cinema, en la literatura…

Ramón: En el meu cas en el meu germà. “Això no ho escoltis que és merda, escolta aquest disc”, em deia. Et saltes molt passos i t’ajuda molt.

Pol: Això si que mola. Potser no li fas cas però no pots no tenir-ho en compte.

I ara projectes de futur: En solitari, junts, en parella, en grup…

Ramón: Els dos estem una mica a la mateixa situació, el seu disc ha sortit el desembre, el meu a l’octubre. I llavors estem en plena gira: fer bolos fins l’estiu de l’any que ve. Hi ha feinetes també, estic entretingut. Tornarem amb Els Amics. Amb Outer Space hi ha alguna coseta. Son l’alegria d’aquest any. Se planea algo Outer Space i Pol Cruells, solo digo. (Uh).

Pol: Escrivint, ja estem tots dos escrivint per les nostres parts. L’energia que et dóna la gira pots invertir-la també en crear noves cançons.

Ara, tinc 15 preguntes breus, digueu-me tres números i us llegiré l’enunciat a mode de petit qüestionari. (I triada de números).

Major defecte

Ramón: La inseguretat.

Pol: La vanitat.

Ramon: Vanitat tu? Si ets el home més humil del planeta. (Ens riem).

Nom de dona que sona millor

Ramón: Daniela.

Pol: Què trampós. Gemma. És la meva dona, si no ho dic em mata. (Ens riem una altre vegada).

Color més odiat

Ramón: Taronja

Pol: Rosa.

Ramón: Mira la meva samarreta.

Paula Pérez
Tengo dos amantes, la escritura y el cine. A veces se juntan y pasan cosas.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*