Inici / Societat / Moviments Socials / Refugiats sense refugi, vergonya d’Europa
"Abajo los muros de Barcelona"/ Fotografia d'Anna Pujol
"Abajo los muros de Barcelona"/ Fotografia d'Anna Pujol

Refugiats sense refugi, vergonya d’Europa

Una crònica d’Helena Rodríguez Gómez

Matí de dissabte gris i plujós, 27 de febrer, La Marxa Europea pels Drets de les Persones Refugiades, a Barcelona, comença a les 12 del matí, enmig de núvols, paraigües i sentiments d’injustícia i solidaritat, davant la seu de la Comissió Europea al Passeig de Gràcia.

La intenció? Denunciar la passivitat i insensibilitat de les institucions europees davant el drama dels refugiats, convertit ja en un clàssic del telenotícies. El suposat bressol de l’humanisme ignora dia rere dia les xifres de la Organització Internacional de les Migracions, com si fossin borinots tediosos.  Segons aquesta Organització, només en el que portem de 2016 al menys 413 persones han mort al Mediterrani. Costa molt de creure i encara més de pair, però durant els dotze mesos del 2015, fins a 4.000 persones van perdre la vida al bassal que separa Turquia d’Europa, mentre que als carrers de Barcelona quatre gotes de pluja podrien semblar prou impediment com per sortir a manifestar-se.

NIKON 14 169

Manifestants mostren la seva solidaritat amb els refugiats amb pancartes/ Fotografia d’Anna Pujol

Per sort, no tothom ho creu així, i aquest dissabte just al costat de la inconfundible silueta ondulada de la Casa Milà – La Pedrera s’han aplegat més de dos milers de persones. Barcelonins, catalans i gent vinguda d’arreu protestant davant una bandera blava plena d’estrelles que ja no brillen ni serveixen de guia. Les estrelles d’una bandera europea tacada per la vulneració del dret d’asil, recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans i a la Convenció de Ginebra sobre l’Estatut dels Refugiats de 1951.

Aquest cap de setmana, els turistes que deambulaven davant els luxosos aparadors del Passeig de Gràcia s’han trobat amb gent que duia armilles salvavides -algunes vertaderes i d’altres fetes a casa amb paper d’alumini- com a símbol de protesta. Gent que ha sortit al carrer el mateix dia a 120 ciutats europees diferents amb els mateixos objectius: exigir l’establiment d’unes vies migratòries segures i legals per a les persones que busquen protecció internacional, demanar que es mantinguin les fronteres obertes a l’Espai Shengen i que es garanteixi una acollida digna en tots els països de la Unió Europea.

“Vies segures, vides segures”

Un gegant bot salvavides negre, transportat en processó com si fos una imatge de Setmana Santa, encapçalava la concentració mentre baixava per Passeig de Gràcia i tombava al Carrer Mallorca, fins arribar a la Delegació del Govern espanyol. Allà, el bot salvavides de la organització Proactiva Open Arms, traslladat des de l’Illa de Lesbos, s’ha plantat just davant de les dues lleteres de mossos que flanquejaven la porta.

NIKON 14 336

Un bot salvavides encapçala la Marxa, sembla una processó/ Fotografia d’Anna Pujol

La marxa ha estat convocada per diversitat de plataformes: Stop Mare Mortum, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, el col·lectiu Barcelona Refugi, la Xarxa Asil.cat, Unitat Contra el Feixisme, l’abans citada Proactiva Open Arms, el Comitè de Solidaritat amb el Poble Sirià, la Intersindical Alternativa de Catalunya i Musulmans Conta la Islamofòbia, entre d’altres. La resposta per part de les agrupacions locals i veïnals solidàries ha estat notable, i entre les assistents a la convocatòria hi hem pogut comptar les veïnes i veïns de Gràcia “Barri Obert”, un centenar de persones de Santa Coloma de Gramenet, la plataforma en suport a les persones refugiades de l’Ajuntament del Prat de Llobregat, els incansables Iaioflautes i un munt de particulars i independents.

Entre els xiulets, els crits de “No més morts al mediterrani” i els cartells amb fotografies de rescats al Mar Egeu, hi hem trobat l’Alfonso López Borgoñoz, expresident de la secció espanyola d’Amnistia Internacional. López ha volgut destacar que durant aquest pròxim mes de març es realitzaran tot un seguit d’accions en favor d’un dels col·lectius especialment vulnerables dintre dels refugiats, les dones i les nenes. Afirma que recentment han documentat nombrosos actes de violència,  tant a campaments com durant la marxa, i per això mereixen rebre un tractament especial.

NIKON 14 250

Una nena reclama més humanitat per part de la UE, sota la pluja/ Fotografia d’Anna Pujol

La defensa de la lliure circulació de les persones, ja fossin refugiades o immigrades, ha estat un dels arguments predominants: “Hi ha un dret universal que és el de la llibertat de moviment, i avui dia sembla que només sigui unidireccional, de Nord a Sud i en ferri, i que en canvi el de Sud a Nord a bord d’una pastera no compti com a dret”, declarava una de les assistents a la marxa, vinguda de la Seu d’Urgell.

En la mateixa línia, Manuela Ortega, exrefugiada política de l’època franquista, ha afirmat enèrgicament que “si el capital pot circular de forma lliure, les persones més encara.” Sobre la seva experiència a l’exili, Manuela compara la precària situació en què va haver de viure a França amb les condicions en què els immigrants sense permís de residència han de viure: “Jo sé el que se sent perquè també vaig haver de creuar la frontera de manera clandestina. Una vegada havent arribat a París, com no tenia papers, no aconseguia treball, i com no tenia treball, no em concedien el permís de residència. Ficada en aquest cercle viciós, hem vaig veure obligada a robar menjar de supermercats. No hem d’oblidar que tots som migrants, tots som refugiats”.

“If you export armament, don’t complain about importing refugees.”

Una altra de les denúncies presents a la protesta ha estat la del negoci de la indústria armamentística que molts estats europeus –inclòs l’espanyol– duen a terme amb aquests països en conflicte. Sembla que, en contrast amb les dificultats de mobilitat que tenen les persones, les armes no tenen pas cap problema a l’hora de creuar controls fronterers. Així ho han recordat diverses veritat escrites amb permanent a pancartes de cartró: “Guerras = intereses de la industria armamentística”.

Altres assistents a la manifestació han destacat que aquest drama no és només europeu. “És un problema que s’està donant a països arreu del món, causat per l’espoli imperialista que Occident ha estat duent a terme durant dècades” – afirmava una simpatitzant del col·lectiu en defensa dels immigrants manters Tras La Manta i el Sindicat Popular de Venedors Ambulants.

NIKON 14 530

Els manifestants també mostren el seu rebuig a les armes i la guerra/ Fotografia d’Anna Pujol

D’aquest sindicat en forma part en Lamina, un immigrant sense papers vingut de Guinea l’any 2007 que no ha rebut cap mena d’ajuda des de la seva arribada. Ha vingut a reivindicar els drets de les persones refugiades que fugen de Síria, però alhora també els seus. Lamina reconeix que té por que deportin els sense papers que ja estan aquí amb l’excusa d’incloure els nouvinguts: “Nosotros también somos personas refugiadas y hemos llegado primero. Llevo años intentando conseguir los papeles de residencia, y para sobrevivir tengo que trabajar de mantero, porque a nosotros nadie nos hace caso. Hay dos clases de refugiados.”

“No més fronteres des d’Europa”

Quan la Manuela, en Lamina, l’Alfonso i el bot salvavides en què 50 persones es van jugar la vida per creuar l’Egeu han arribat finalment a la porta de la Delegació del Govern, els organitzadors de la Marxa han muntat l’equip de so  i han llegit un manifest. Davant les orgulloses banderes han denunciat, a més de totes les vergonyes europees citades anteriorment, les condicions infrahumanes en què viuen les persones refugiades als campaments de Calais, Dunkerque o a la frontera sud espanyola entre d’altres i la militarització del mediterrani per part de la OTAN i FRONTEX. També recordaven als murs indiferents de l’edifici institucional que només 459 persones de les  160.000 persones que la Unió Europea va prometre acollir han estat reubicades i que el racisme avança silenciosament a països com Dinamarca,  on s’aproven lleis discriminatòries que estigmatitzen a les persones refugiades i fomenten la xenofòbia.

NIKON 14 839

Bot salvavides davant de la Delegació del Govern/ Fotografia d’Anna Pujol

Amb la veu amplificada pel micròfon per veure si des de la Delegació algú els escoltava, els portaveus han afirmat que “els governs europeus tenen la responsabilitat i la capacitat de respondre.” “No volem més excuses: els governs no ens representen quan actuen de manera negligent i xenòfoba, permetent la mort de milers de persones. Les vies segures hi són, exigim que s’obrin JA.”

NIKON 14 688

Es podia llegir “Vies Segures” des dels edificis més alts/ Fotografia d’Anna Pujol

Al mateix temps que es llegia el manifest, unes 200 persones alçant folis color taronja (salvavides) han escrit al xamflà de Mallorca amb Roger de Llúria el missatge “VIES SEGURES”.

“On són els 10.000 infants?”

Si es feia una ullada als cartells i pancartes, es podia comprovar que els assistents a la concentració tenien -i tenen-  gravada a la consciència una xifra més: 10.000 nens desapareguts. Segons l’Europol, aquest és el nombre de nens refugiats i immigrants no acompanyats que han desaparegut dins les nostres fronteres sense deixar rastre, i el recompte podria augmentar. El miler de ciutadans palplantat davant el bot salvavides assentia amb el cap mentre els altaveus denunciaven que és obligació de la UE i dels estats membres, a través de nombrosos instruments internacionals i tots els marcs jurídics interns, assegurar que cap infant no queda en situació de desemparament. El manifest llegit recordava que segons les Nacions Unides, els menors representen més d’un terç de les persones refugiades.

NIKON 14 781

La propera manifestació contra el racisme serà el dia 19 de març/ Fotografia d’Anna Pujol

“Al setembre de 2015, les imatges del cos d’Ailan Kurdi, de 3 anys, van commocionar la ciutadania. Des de llavors més de 300 criatures s’han ofegat en silenci.”

“Entre el Nord i el Sud, i el Sud i el Nord, filferro i un mur…”

La banda sonora de la marxa l’han posat les actuacions musicals dels cantautors Roige i Oriol Barri que, acompanyats del so de les cordes de la guitarra, han traduït al llenguatge de la música els clams i els sentiments expressats en la manifestació.

Frontera, cançó escrita per en Roige i cantada en àrab junt en Iasin, començava així:

“Caigué la nit a la frontera,                                                

Primer fragment de la cançó original "Frontera"/ Font: roigemusic.com

Primer fragment de la cançó “Frontera”/ Font: roigemusic.com

vertigen i por dins la pastera,

carn de contraban,

caravana de la sal.

La vergonya del món,

i les barques de Caront”

Oriol Barri agafava el relleu al seu company cantant “Mateix planeta”.

Hem vingut de molt lluny

i som estrangers en el mateix planeta.                                                                                                  

Roige i Oriol Barri/ Fotografia d'Anna Pujol

Roige i Oriol Barri/ Fotografia d’Anna Pujol

He rebut la postal on la mare parlava de l’herba;

ha tornat a sortir allà on van desmuntar la trinxera.

Quan les guitarres finalment han callat també ho han fet les persones allà aplegades, i entre tots s’ha aconseguit un minut de silenci paradoxal, que cridava moltes coses. Silenci gairebé tan profund com l’institucional.

Finalment, la concentració davant la delegació del Govern s’ha acabat amb la convocatòria a la propera manifestació contra el racisme i la xenofòbia del pròxim 19 de març. “No és la primera vegada que sortim al carrer ni serà la última. Exigim vies segures però també exigim responsabilitats als governs”.

 

NIKON 14 896

Moltes families amb nenes i nens petits van participar de la Marxa/ Fotografia d’Anna Pujol

 

NIKON 14 754

Manifestants reclamant ajuda per als refugiats davant la Delegació del Govern/ Fotografia d’Anna Pujol

 

NIKON 14 577

Les nenes i els nens també donen la benvinguda als refugiats/ Fotografia d’Anna Pujol

 

Els manifestants reclamen #ViesSegures/Fotografia d'Anna Pujol

Els manifestants reclamen #ViesSegures/Fotografia d’Anna Pujol

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*