Inici / Cultura / Rock a L’Hospitalet
Fotografía de Víctor Parreño
Fotografía de Víctor Parreño

Rock a L’Hospitalet

Samil és una platja de Vigo, ciutat natal de Siniestro Total. Però la nit del 25 d’abril estaven a més de 1.000 km d’aquest lloc on la pluja és art, tal com diu la seva cançó Miña Terra Galega. Estaven a L’Hospitalet de Llobregat, amb motiu de les Festes de Primavera. Per això a la seva cançó Rock en Samil, de l’àlbum Bailaré sobre tu tumba, caldria canviar-li una mica el nom. Encara que el missatge es manté: “hoy me voy a divertir”. Però no estaven sols, sinó que aquest doble concert va acollir també als murcians M Clan.

El lloc que va rebre a aquests dos grups claus de la música espanyola de finals del segle passat va ser el recinte de la Farga. Dos grups, per cert, que lliguen tant Como el aceite y el yang, cançó inclosa en el seu penúltim disc Country & Western, que diu així: “no nos podemos mezclar, somos Silvestre y Piolín”. Deixo al lector pensar qui és Piolín, mentre penso que Siniestro Total té tantes cançons que es podria mantenir una conversa sencera solament citant-les. Però tot això és un altre tema.

La Farga, dèiem. Potser un lloc massa gran per les persones que hi havia. Però també és veritat que el plat fort d’aquest conjunt de concerts no era ni el rock, ni l’actuació de Rosario de la nit anterior, sinó que adolescents acompanyades de les seves mares i les seves amigues adolescents van muntar un campament fora del centre comercial fent cua per veure als cosins petits d’Andy i Lucas. Es diuen Gemeliers (gemelos + beliebers). Cal reconèixer que el missatge és directe. La resta de concerts era a les nou de la nit, però en aquest cas es va fer una excepció i va ser a les set de la tarda perquè els organitzadors respecten molt l’hora límit d’anar-se’n al llit de les nenes assistents a l’espectacle.

No més de deu persones saltaven vessant cervesa mentre cridaven brams que la seva ment confonia amb les lletres de la banda gallega. Encara que pocs, ells segueixen fent realitat allò de punk’s not dead. Siniestro Total, després de tocar alguns dels seus grans èxits com ¿Quiénes somos? ¿De dónde venimos? ¿Adónde vamos?, España se droga o Cuánta puta y yo qué viejo, es van acomiadar donant pas a M Clan.

– Ara sí, joder, ara sí.

Les primeres files es preparaven. Va arribar el moment que la gran majoria del públic assistent estava esperant. Amb molt ímpetu va entrar Carlos Tarque i de la mateixa manera va ser rebut. Els crits i les birres van deixar de tenir cabuda perquè els selfies van començar a volar. Es nota que el grup està canviant la seva estratègia, ja que van sonar molt alegres i enèrgics i no de la manera poètica i “pausada” a la qual tenen acostumats als oïdors de Cadena Dial. Amb Llamando a la Tierra el públic va arribar a un èxtasi col·lectiu. Les parelles s’abraçaven, els amics se somreien i algú més solitari gravava l’espectacle en vídeo. Però tots compartien el mateix: aquesta enorme satisfacció de cantar la lletra que havien escoltat un nombre infinit de vegades, però aquest cop si, a pocs metres del grup que l’ha creat (o quasi).

150425_M-Clan_┬®VPV_104

Fotografía de Víctor Parreño

150425_M-Clan_┬®VPV_140

Fotografía de Víctor Parreño

150425_Siniestro Total_┬®VPV_020

Fotografía de Víctor Parreño

150425_Siniestro Total_┬®VPV_070

Fotografía de Víctor Parreño

150425_Siniestro Total_┬®VPV_095

Fotografía de Víctor Parreño

150425_Siniestro Total_┬®VPV_144

Fotografía de Víctor Parreño

Paula Pérez
Tengo dos amantes, la escritura y el cine. A veces se juntan y pasan cosas.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*