Inici / Esports / Rússia-Ucraïna (i altres conflictes europeus), a través del futbol
L'afició del Metalist de Kharkiv anima durant un partit. Foto: Flickr

Rússia-Ucraïna (i altres conflictes europeus), a través del futbol

Un article de Tomás Martínez

El conflicte territorial entre Rússia i Ucraïna també té els seus efectes en el món del futbol. No només perquè la federació russa hagi intentat introduir els clubs de Crimea dins les seves competicions nacionals, sinó perquè també la UEFA ha pres mesures per eludir conflictes entre tots dos països. Com? Evitant que es creuin els representants russos i ucraïnesos a la segona competició continental, la UEFA Europa League. A més, un altre efecte secundari del conflicte és que tots els partits europeus disputats aquesta temporada a Ucraïna s’han jugat a Kíev i Lviv.

No és la primera vegada, ni molt menys, que la UEFA busca evitar conflictes geopolítics provocant que equips de dos països (o dues seleccions) s’evitin. No obstant això, és més habitual trobar precedents a nivell de seleccions. Per exemple, fins fa poc, els equips nacionals de Geòrgia i Rússia no podien caure en el mateix grup de la fase de classificació per una fase final d’una Eurocopa o un Mundial per culpa del conflicte territorial que van protagonitzar tots dos països l’estiu de 2008 a Ossètia del Sud, territori que busca convertir-se en un estat independent. De moment, però, només l’han reconegut molt pocs països. Així doncs, es tracta d’un capítol que tampoc sembla del tot tancat.

Aquesta mesura es va aplicar recentment (fase de classificació Eurocopa 2016, però també en casos anteriors) amb Azerbaidjan i Armènia. Les relacions entre aquests dos països han estat complicades des de fa dècades, però van empitjorar després del conflicte a la regió del Nagorno Karabaj, conseqüència d’una disputa territorial posterior a la dissolució de la URSS. La regió, poblada majoritàriament per armenis però part del territori d’Azerbaidjan, va votar a favor d’incorporar-se a Armènia, però tot plegat va desembocar en un conflicte armat que oficialment es va donar per finalitzat l’any 1994. La situació no està normalitzada, ni molt menys, i això també ha afectat el futbol a nivell de clubs. Malgrat tot, Agdam, ciutat fantasma del Karabaj, gaudeix d’un club que ha disputat competicions europees, per exemple.

Tornant a l’esport, les seleccions d’Espanya i Gibraltar tampoc es podien enfrontar a la fase de classificació per l’Eurocopa de França, en la qual debutava el país gibraltareny. Però, paradoxalment, s’han produït altres duels entre països amb comptes pendents com Albània i Sèrbia, que van protagonitzar uns lamentables incidents el passat mes d’octubre, quan un dron que sobrevolava Belgrad amb una bandera de la Gran Albània va incendiar de forma definitiva un partit especialment calent . El dron va ser la guspira que va destapar tot el que hi havia darrere del que podia semblar un simple partit de futbol.

Així doncs, quins duels s’eviten i quins no? Per què es blinda l’Espanya-Gibraltar i no un Sèrbia-Croàcia? Quins criteris cal valorar a l’hora de protegir un duel que pot derivar en incidents a causa de la tradició i rivalitat política, històrica o esportiva entre dos estats sovint veïns? Se soluciona el problema evitant que s’enfrontin Zenit de Sant Petersburg i Dinamo de Kíev a l’Europa League? O només es posa més llenya al foc? Significa això que la UEFA (o l’organització pertinent) no es veu preparada per assumir les mesures de seguretat adequades per celebrar aquests partits amb normalitat?

Una de les conseqüències del model actual és que no es pot normalitzar la situació. També es prescindeix del futbol com a eina per la reconciliació, si és que es podia aconseguir aquest efecte a través de la pilota quan els conflictes porten anys, potser dècades, enquistats. Evita problemes a curt termini, però al final es tracta d’anar posposant el problema. Si bé pots evitar aquests enfrontaments en la fase de classificació per l’Eurocopa, potser aquest duel es reprodueix a la fase final. Pots evitar que Dnipro Dnipropetrovsk i Dinamo de Kíev, representants d’Ucraïna a l’Europa League, no juguin contra Zenit de Sant Petersburg o Dinamo de Moscou als vuitens de final. Però el problema seguirà present i condicionarà el transcurs de la competició si es classifiquen pels quarts, les semifinals i fins i tot si arribessin a la final. Però si aquests clubs no cauen eliminats aviat el problema li acabarà explotant a la cara. De la mateixa manera que ha esclatat en altres casos en què s’han pres mesures oposades. No hi ha una solució senzilla, però cal reflexionar sobre el paper de l’esport en aquests casos. Perquè esport i geopolítica sempre han anat lligats.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*