Inici / Cultura / Coneixent els Samis
Paisatge de la regió Sami del nord de Suècia - Clàudia Rius. LaColumna.cat
Paisatge de la regió Sami del nord de Suècia - Clàudia Rius. LaColumna.cat

Coneixent els Samis

Un diari de viatge de Clàudia Rius

Temps era temps, al principi de la vida i de la terra que nosaltres trepitgem, un gegant monstruós vivia a les zones del nord del planeta terra. Aquest espècimen, anomenat Biegolmai, era conegut per ser l’Home del Vent i el creador de la regió Sapmi. Biegolmai comptava amb dos pales enormes. Amb una podia controlar el vent i assegurar que fos ben fort, i amb l’altra, va deixar caure sobre el territori tal quantitat de neu que ningú hi podia viure. Una dia, però, una de les pales del gegant va trencar-se, i el vent va deixar de bufar. Va ser així com, per primer cop i fins ara, els Samis van poder entrar a la regió Sapmi: la que nosaltres coneixem, erròniament, com a Lapònia. I cal especificar aquest “erròniament”: la paraula Lapònia o Lapó provenen del terme “Lapp”, que significa “roba de captaire”. De fet, els mitjans de comunicació dels Països Nòrdics mai es refereixen als Samis o a la regió Sapmi utilitzant el terme “Lapp”, ja que és pejoratiu.

Paisatge de la regió Sami del nord de Suècia - Clàudia Rius. LaColumna.cat

Paisatge de la regió Sami del nord de Suècia – Clàudia Rius. LaColumna.cat

Aquests Samis, tot i ser els habitants originals de les regions escandinaves, mai han tingut un país per a ells. És per això que se’ls coneix com l’únic poble indígena d’Europa, amb uns 50,000 habitants repartits per Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia. Avui en dia, compten com a ciutadans d’aquests països i tenen els mateixos drets en educació, serveis socials, llibertat religiosa i participació política com els que tenen noruecs, suecs, finesos i russos. Tot i així, segueixen preservant la seva identitat ètnica i tradició cultural, comptant amb un parlament Sami a Noruega, Suècia i Finlàndia, i amb un Consell Sami Nòrdic per cooperar entre ells. A les escoles s’imparteix l’idioma Sami junt amb la llengua oficial del país escandinau on pertanyen.

La cultura Sami no només segueix mantenint el seu territori i la seva llengua, sinó també la seva mitologia, música tradicional (Yoik), roba tradicional per esdeveniments especials (Gákti) i la supremacia sobre els rens. I és que caçar rens és totalment il·legal a Noruega i a Suècia a no ser que siguis Sami, perquè són ells els que tradicionalment se n’han fet càrrec, constituint-los com a eix principal de la seva economia i coneixent aquests animals com ningú. La devoció pels rens és tal, que en llenguatge Sami existeixen incomptables paraules per definir una d’aquestes criatures: segons el color, la mida, les banyes, la textura de la pell, fins i tot depenent de com de bons són tirant dels trineus o com de domesticats estan. De fet, tenen una paraula per cada moment de la vida d’un ren. El mateix passa amb el concepte “neu”: el poden definir de mil maneres.

Sami parlant sobre la seva cultura - Clàudia Rius. LaColumna.cat

Sami parlant sobre la seva cultura – Clàudia Rius. LaColumna.cat

Avui en dia és possible visitar famílies Samis. El seu territori es veu molt afectat per empreses de mineria i tala d’arbres, projectes d’energia hidroelèctrica i xarxes de comunicació, però també pel turisme i la contaminació. Malgrat el turisme pugui ser vist com quelcom negatiu per algunes persones, i alguns viatjants tinguin el dubte moral de si haurien de visitar-los i convertir-los en un producte cultural o no, la veritat és que alguns Samis troben positiu poder ensenyar on viuen, no només per guanyar una mica més de diners sinó també per difondre una cultura que han vist atacada al llarg del temps. I és que els Samis no senten que els governs dels països als quals pertanyen els tractin amb suficient respecte. En el cas de Suècia, aquest any una cantant Sami famosa, Sofia Jannok, va enviar unes declaracions prou directes al govern suec: “Antiracista, el meu cul”, tot criticant que “la repressió Sami també és racisme” durant la publicació del seu nou tema “Snölejoninna”. En el videoclip d’aquesta cançó es veu a la cantant posant-se la roba tradicional Sami. I és que la voluntat del govern suec de crear noves mines en zones on actualment hi viuen Samis és una opressió que el poble d’aquesta zona no vol permetre.  

Típica tenda Sami per dins i per fora. Claudia Rius - LaColumna.cat

Típica tenda Sami per dins i per fora. Claudia Rius – LaColumna.cat

Britt-Marie Ringfjord, professora de periodisme de la Linnéuniversitet de Kalmar, explica que aquest any ha anat a una trobada de mitjans de comunicació i ha assistit a una xerrada d’una periodista Sami. Allà, “em vaig sentir avergonyida de com els suecs estem tractant els Samis”, explica la docent, que ni tan sols era conscient de la dimensió de la situació. Britt-Marie creu que la relació amb el poble Sami és una assignatura pendent del govern suec.

Malgrat les repressions que denuncien, els Samis són una comunitat oberta a les persones de fora, i molts dels seus adults han après a parlar anglès gràcies a les sèries de televisió que aquests països ofereixen en versió original. Un consell: si mai els visiteu, sota cap concepte podeu preguntar quants rens tenen. Seria com preguntar-nos a nosaltres quants diners tenim al banc, perquè viuen d’ells. Ho trobarien una falta de respecte i probablement s’enfadarien.

 l’Aurora Boreal a Kiruna (esquerra) i al Parc Natural d’Abisko (dreta), Suècia. Clàudia Rius - LaColumna.cat

l’Aurora Boreal a Kiruna (esquerra) i al Parc Natural d’Abisko (dreta), Suècia. Clàudia Rius – LaColumna.cat

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*