Inici / Les Columnes / Solidaritat mediàtica que funciona
www.blogcomb.cat

Solidaritat mediàtica que funciona

L’Adrià va néixer a la Clínica Girona. Quan va passar el pediatre per fer-li la primera exploració ens va comentar que era convenient fer-li una ecocardiografia perquè li detectava una anomalia. El van portar directament a l’Hospital Josep Trueta on els doctors Linares i Morales el van prediagnosticar d’una cardiopatia congènita anomenada Tetralogia de Fallot. Dic prediagnosticar perquè sent un nadó i amb el seu cor començant a bategar era difícil (segons van dir) etiquetar-lo amb un nom concret. Hi vam haver de tornar la setmana següent, quan definitivament amb la doctora M. Àngels Puigdevall li van diagnosticar la cardiopatia.” (…)

Sincerament, i amb el cor a la mà (mai més ben dit), esperem que la gent s’impliqui i participi moltíssim en La Marató; primer de tot perquè a posteriori es puguin estudiar i investigar noves vies menys agressives per poder sanar els cors de les moltes persones malaltes que actualment hi ha, i dels futurs cors que malauradament hi haurà. I en segon lloc, que La Marató sigui una via que ajudi a difondre la pila de malalties cardíaques que una gran majoria de la població desconeix i amb les quals, qui ho sap, un dia no gaire llunyà es poden trobar.”

Aquestes eren les paraules de l’Esteve i la Montse, el pare i la mare de l’Adrià, qui pateix una malaltia al cor. Testimonis d’una vida que il·lustra la problemàtica real i que requereix, indubtablement, d’ajuda constant quant a recursos, investigacions i avenços en resultats per tal que l’Adrià (i els altres 15 nens i nenes que neixen de mitja cada setmana a Catalunya amb cardiopaties congènites, a més de la resta que ja en pateixen) puguin tenir una vida millor. En un context en què no es destina suficient fons al tractament de malalties sense cura (de moment), La Marató de TV3 pretén omplir en la mesura del possible el buit. I ho aconsegueix. Ahir 14 de desembre finalitzava, a la una de la matinada, la marató de 15 hores en directe que la televisió pública de Catalunya va oferir. El nombre total d’euros recaptats va ser de 8.864.016, tot i que aquesta no és la xifra final ja que fins al març del 2015 no es fa el tancament definitiu de la 23ena edició. De fet, és com si cada català i catalana haguessin destinat més d’un euro; són molts diners que es recapten amb una finalitat solidària.

Tot i això, no s’ha superat la xifra rècord que sí es va assolir l’any 2012, quan el tema de La Marató era el càncer. Aleshores el total de diners van ser 10.113.152 euros. Sigui com sigui, el que és evident és que els i les ciutadanes se senten que volen formar part de la solidaritat. Una solidaritat mediàtica que s’ha vist clar que funciona. Mediàtica perquè s’emet per la televisió i s’adquireixen tot tipus de recursos per difondre la iniciativa i arribar al màxim de gent possible. Sobre tot des de l’audiovisual. Els spots que s’elaboren són molt emotius i en tots ells s’intenta que hi apareguin personatges famosos, com entrenadors de futbol, actors, actrius, cantants, presentadors i presentadores de televisió… per fer més potent la seva difusió. Els països de la mediterrània, en què Catalunya s’hi inclou, encara estem molt arrelats a unes tradicions que, segons Hallin i Mancini, defineixen clarament les tipologies de sistemes de mitjans. L’Europa Mediterrània, que s’inclouria al sistema Pluralista Polaritzat, encara arrossega algunes de les característiques que justifiquen la poca tradició en la lectura i en el desenvolupament de la premsa de massa i, en canvi, l’articulació de la televisió com a gran potencialitzador de missatges i difusió.

En aquest sentit, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) realitza una tasca difícil però activa i eficient. TV3 és l’única televisió “pública” de tot l’Estat que dedica uns esforços de gran magnitud per aconseguir milions i milions d’euros per a la investigació científica de malalties que avui encara no tenen cura. Funciona, quan es tracta de solidaritat mediàtica funciona, perquè arriba a un nombre elevadíssim de ciutadans i ciutadanes, i està demostrat (any rere any, Marató rere Marató) que la gent està disposada a donar -per poc que sigui- uns diners per contribuir a la causa. Però seria tan eficaç si no fos televisada? Presumiríem, aleshores, de ser unes ciutadanes tant compromeses?

Cristina Muelas Guiu
Periodista. En constant moviment. D'això es tracta, no?

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*