Inici / Societat / Fenòmens actuals / Temporers: explotació i misèria
12189785_10207800813809435_8241495307942448271_n

Temporers: explotació i misèria

Un article de Jordi Peralta

La campanya de recollida de la fruita a les Terres de Ponent atreu cada estiu un gran nombre de persones, moltes de les quals sense papers. Les que tenen la sort de poder treballar, amb o sense contracte, han de fer front a unes duríssimes condicions laborals, que podríem titllar perfectament de vergonyoses i més pròpies de l’època feudal sense caure en hipèrboles. Aquesta situació ha estat denunciada per la CGT, per l’Associació Drets i Papers per a Tothom i per d’altres agents socials i polítics, que en nombroses ocasions han exigit una major implicació en la defensa d’uns treballadors completament abandonats i ultraprecaritzats. El problema, però, només s’acostuma a fer visible davant d’una part important de la població quan es trasllada a ciutats com Lleida, on un grup de temporers es van veure obligat a acampar al centre del nucli urbà per manca d’allotjament. En molts altres casos les penúries d’aquestes persones, majoritàriament migrants, passen desapercebudes.

Una solució per entendre la problemàtica en la seva totalitat és posar-se a la pell d’aquestes persones. I això és el que ha fet en Jordi Girvent, que durant aquest darrer estiu ha estat recollint préssecs plans al terme municipal de La Granja d’Escarp, situat al sud-oest de la comarca del Segrià. Allà va poder comprovar de primera mà el pa que s’hi dóna, essencialment una explotació sense miraments en un entorn difícil. Per començar, va veure com la major part dels temporers, majoritàriament magrebins i subsaharians, no disposaven d’un habitatge en condicions. “Viuen en una mina de carbó que ja no es troba en ús. També en antics magatzems, corrals i cases abandonades en perill d’esfondrament”, comenta tot destacant que ell va fer d’un garatge el seu habitatge provisional. Es tracta de quelcom denunciable, ja que la legislació obliga els responsables a oferir casa als treballadors si en necessiten: concretament, estan obligats a proporcionar al treballador condicions adequades i higièniques d’allotjament, així com a mantenir condicions adequades perquè els treballadors puguin mantenir, preparar i consumir aliments.

A banda de no disposar d’un allotjament decent, han de resignar-se a una retribució paupèrrima: 5,20 euros l’hora en jornades maratonianes d’entre 8 i 10 hores. Cal tenir en compte que bona part de la quantitat final dels diners guanyats s’envia a les famílies. Algunes d’aquestes persones porten 5 anys treballant en aquestes condicions.

Una altra cosa que va poder observar en Jordi és la segregació existent entre els temporers marroquins i algerians, per una banda, i els autòctons, de l’altra. El nombre d’aquests darrers ha anat augmentant durant els darrers anys, especialment d’ençà que va començar la crisi econòmica. La tensió fruit de les condicions laborals i d’una convivència que no sempre és fàcil dóna lloc a enfrontaments i a brots xenòfobs quan, tal vegada, caldria fer pinya per denunciar i combatre una realitat que només recordem durant quatre mesos. Període durant el qual veiem de tant en tant, en algun informatiu, imatges d’aquests temporers recollint fruita o queixant-se davant la Paeria, tot reclamant una solució digna i justa davant d’una situació absolutament indigna i injusta.

12188297_10207800808929313_556822749_n

Autor: Jordi Girvent

12188635_10207800808609305_2108579142_n

Autor: Jordi Girvent

12188818_10207800809089317_1204692761_n

Autor: Jordi Girvent

12200738_10207800809049316_1163401737_n

Autor: Jordi Girvent

12193433_10207800814049441_7859763578645441749_n

Autor: Jordi Girvent

Entre el pessimisme de la raó i l'optimisme de la voluntat. Interessat en història contemporània, moviments socials i geopolítica de l'antiga Unió Soviètica i de l'Orient Mitjà.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*