Inici / Actualitat / Josep Mª Terricabras: “Animo a tothom a ser eurocrític, però no euroescèptic.”
El eurodiputat d'ERC, Josep Maria Terricabras  Foto: Maria Sabaté
El eurodiputat d'ERC, Josep Maria Terricabras Foto: Maria Sabaté

Josep Mª Terricabras: “Animo a tothom a ser eurocrític, però no euroescèptic.”

Una entrevista d’Arnau Lleonart

Vam quedar amb l’eurodiputat d’Esquerra Republicana Josep Mª Terricabras el dimecres 18 de novembre, la setmana posterior dels atemptats de París i tres dies abans que el govern federal belga establís el nivell màxim d’alerta terrorista a la regió Brussel·les-Capital. A les portes del Parlament Europeu ens va rebre el secretari de Terricabras, que ens va comentar com havien augmentat les mesures de seguretat des dels atemptats de l’anterior dissabte. En aquell moment estàvem en nivell 3 sobre 4 d’alerta terrorista, però ja es notava cert nerviosisme. Mentre ens acompanya al despatx de l’eurodiputat republicà el seu secretari ens confessa estar convençut que en el termini de només un any hi pot haver un atemptat a la capital europea. Tot i així no es mostra espantat, creu que amb qualsevol cosa que facis hi ha cert perill així que no val la pena viure amb por. Finalment arribem al despatx i després de les presentacions comencem l’entrevista.

Com es viu al Parlament Europeu la situació d’alerta posterior a l’atemptat de París?

Es veu amb preocupació, amb una certa inquietud i amb condemna, evidentment. Temo que s’utilitzin aquests fets per retallar les llibertats ciutadanes. La seguretat i les llibertats no estan en contradicció. La seguretat ha d’estar al servei de la llibertat, i cada vegada que tenim problemes amb la seguretat no ens hem de carregar les llibertats, sinó que hem de fer tot el que puguem per assegurar-les encara millor. I declarant estats de guerra no em sembla que vagin per aquí les coses.

Llavors quina resposta s’hauria de donar?

És evident que ens hem de defensar d’atacs injustos i sobretot defensar la població indefensa. Al mateix temps potser estaria bé que es reflexionés sobre quines causes té tot això. Qui ven les armes a aquesta gent? Qui els finança? Perquè potser són els mateixos estats que ara són agredits amb les armes que han venut. O que es vegi, quan es diu que un barri d’aquí de Bèlgica és especialment problemàtic, en quines condicions viuen. Si no ataquem les causes d’aquests tipus de problemes no els resoldrem mai. Per la via de la violència guanyarem, però és un guanyar inútil. L’estat pot enfonsar vaixells si vol però no pot evitar que a un supermercat un dia es matin criatures si hi entra algú amb una arma.

De moment la resposta ha estat bombardejar Síria i, a més, s’ha fet a nivell nacional, no a nivell europeu. Quina ha de ser la resposta de les institucions europees?

Si davant de la terrible situació que això representa ens entreguem del tot a les solucions repressives que −d’una manera un pèl populista− poden presentar alguns estats, no ens en sortirem. Les institucions europees i el Parlament europeu concretament −que tenim molt poc poder, el que tenim és una mica d’influència− hem de fer servir la nostra influència per demanar que es busquin les causes i les formes d’acabar amb tot això.

Dirigint-se des del Parlament europeu als estats o donant una resposta europea comuna?

Com a resposta comuna de moment el que hem de fer és dirigir-nos als estats que hi estan implicats. Certament, una Unió Europea que tingui futur ha de ser una Unió Europea que es plantegi coses comunes, així que les respostes en seguretat han de ser comunes, sí.

Abans comentaves que és més important anar a les causes que simplement donar una resposta violenta. Quina és la visió d’Esquerra Republicana sobre la guerra de Síria?

La posició que defensem és que el president de Síria Bashar Al Assad ha de plegar i el règim, que ha sigut un règim bàrbar contra la seva pròpia població, ha de canviar. Però ara ho tenim molt complicat perquè les coses s’han fet malament. Quan hi havia una oposició que era una població oprimida els hauríem d’haver ajudat d’alguna manera, però no ho vam fer i hi han entrat molts elements i ara no saps ben bé a qui estàs ajudant. S’ha de vigilar que quan caigui el règim no passi com a l’Iraq, que hi ha un règim de desgovern i de matances mútues durant anys. Per tant, amb tota franquesa, el que ens falta és anàlisi i capacitat de decisió en moments clau. Hem de ser decidits combatent allà on s’ha de combatre. Sé que dient això no em donarà ningú un premi per la pau, però hem de tenir capacitat d’autodefensa. Sobretot d’autodefensa dels altres. Si els altres som nosaltres −si fem aquella cosa de dir Je suis Charlie o Je suis la France − quan se’ls agredeix se’ls ha de defensar, també militarment però de forma molt controlada. Si ara França i Rússia es posen a bombardejar indiscriminadament zones ocupades per Estat Islàmic però amb població civil faran més mal del que fa Estat Islàmic.

"L’estat pot enfonsar vaixells si vol però no pot evitar que a un supermercat un dia es matin criatures si hi entra algú amb una arma." Foto: Maria Sabaté

“L’estat pot enfonsar vaixells si vol però no pot evitar que a un supermercat un dia es matin criatures si hi entra algú amb una arma.” Foto: Maria Sabaté

De moment sobre aquesta qüestió Esquerra Republicana pot opinar però no té capacitat d’acció. On sí pot influir més és en el paper que tingui Catalunya en el drama dels refugiats. Quin ha de ser aquest paper?

Ha de ser generós com ha sigut sempre. El nostre problema, per sort, no és d’egoisme. El que passa és que les coses s’han de fer com cal. Quan s’acull un grup d’immigrants, que se n’ha d’acollir tants com es pugui, se’ls ha d’acollir en condicions. No els podem acollir a tots per posar-los en tendes de campanya al camp del Barça. Per sort, a Catalunya tenim bastantes organitzacions civils amb capacitat d’acollida. S’ha de fer servir això perquè la situació és d’emergència absoluta. Sense fer el ridícul ni ser presumptuosos jo crec que podem donar ajut a uns quants milers de refugiats. Deixi’m donar xifres: a la Unió Europea som 500 milions. Si acollíssim 5 milions de persones estaríem acollint un 1%. Un 1% el podem acollir em sembla. Ara, ha d’estar ben repartit. A Catalunya no podem acollir 4 milions de persones, ja es veu això.

Al punt 7 de l’annex de la resolució de l’inici del procés d’independència aprovada el dia 9 de novembre al Parlament de Catalunya es demana al futur govern que doni acollida i asil a les persones refugiades més enllà de les decisions del govern espanyol. Com es materialitza això?

Dient que estem disposats a acollir-los, però com l’estat pot tenir un comportament miserable, potser no es pot fer a nivell oficial com els estats. Es pot fer a través d’organitzacions que també tenen molta gent d’acollida i que ens poden ajudar a fer el traspàs. Això vol dir col·laborar econòmicament o fins i tot amb infraestructures.

Fins ara hem parlat de dos gran temes internacionals com són Estat Islàmic i els refugiats. Vull plantejar-li ara la qüestió del TTIP. Com es posiciona ERC respecte aquest tractat?

Amb un extraordinari recel que, de moment, és rebuig. En aquest sentit estem molt d’acord amb la posició general de Els Verds-ALE. Nosaltres pensem que s’ha de vigilar molt que això no es converteixi simplement en una porta oberta a multinacional poderosíssimes que acabin en contra dels estàndards de qualitat i els nivells d’exigència de la Unió Europea, que a Amèrica són més baixos. I no només això, pot ser terrible per l’economia europea. Ens pensem que això representarà un intercanvi entre iguals i em temo que no. Jo no dic en absolut que tot el TTIP sigui dolent, però és molt problemàtic. Els diputats vam tenir la possibilitat de conèixer de primera mà algun d’aquests textos que s’estan preparant. No podem explicar què vam llegir perquè ens vam comprometre a no fer-ho, una autèntica bogeria. Et quedes una mica impressionat quan veus que en algun moment es ve a afirmar –així no revelo res− coses com que la part americana no posarà per escrit unes condicions sobre un determinat punt, sinó només oralment. De recels en tenim i em sembla que són justificats. O això millora molt o nosaltres estarem pel “no”.

Quines coses bones li sembla que té?

Europa en aquests moments té un problema com a potència mundial. Fins ara Europa i els Estats Units han sigut les dues potències mundials que han tallat el bacallà. Ara, amb això que en diuen potències emergents que ja no són emergents sinó que són emergides estem parlant de grups d’una forta potència. Aleshores què passa? Que si Europa no s’espavila una mica es pot trobar que sigui un partner de tercera o de quarta. Per tant, jo ja veig que és interessant que fem alguna cosa i ens aliem amb algú. I segurament serà més fàcil aliar-se amb els americans que amb els xinesos. Però d’altra banda aquesta aliança ha de tenir en compte sempre els nivells ja adquirits i els drets humans. Sinó voldria dir que ens ho venem tot. Europa ha de mantenir-se com a referent de certs valors cívics i socials.

“Respecte al TTIP, ERC es posiciona amb un extraordinari recel que, de moment, és rebuig.”

Qui sí que s’ha posicionat i ha votat a favor del TTIP és Convergència Democràtica de Catalunya, que ara per ara és l’aliat d’Esquerra Republicana. Com casen aquestes contradiccions?

Nosaltres no som un aliat polític de CDC, no hem fet mai govern amb ells. En canvi, en aquests moments, som un aliat amb qualsevol per la independència. Després, si realment es vol formar govern, la nostra participació serà perquè el govern no sigui com els governs liberals del passat. Amb en Raül Romeva, l’Oriol Junqueras i amb tota aquesta colla no faran els mateixos governs. En el sentit absolutament instrumental d’arribar a la independència ERC s’aliarà amb tothom, després en canvi ja en parlarem.

Li proposo ara un experiment. Si fem una fotografia del procés independentista a dia d’avui com la descriuria Josep Mª Terricabras?

De moment desenfocada, però vaja això és un problema de lent, jo confio que acabi enfocada. La setmana passada un col·lega de Els Verds em preguntava sobre el tema. Ells veuen que hi ha un problema estrany, s’ha fet una gran declaració i no hi ha ningú per aplicar-la. Els que l’han fet han de resoldre la contradicció que representa.  A la declaració es diu “en el termini d’un mes s’haurà fet la llei d’hisenda…” i haurà passat un mes i encara no tindrem govern. Incomplirem nosaltres la declaració! Per això està desenfocada, però s’haurà d’enfocar ara aviat o s’haurà de fer una altra fotografia al mes de març. A mi m’agradaria més que no hi hagués eleccions pel desgast que representa, pel desinflament de molta gent i fins i tot perquè em sembla que hi hauria desgast per les dues bandes. Estic segur que Junts pel Sí tindria molts problemes perquè la gent els tornés a fer confiança, però també estic segur que la CUP rebria una patacada importantíssima, i tampoc no és bo que la rebi.

Bé, a la darrera enquesta del CEO feta després de les eleccions deia que creixeria…

És una trampa d’enquesta. Es va fer després de les eleccions però no després dels dos “no”. Havíem quedat que aniríem a la independència, després ja ens castigarem els uns als altres i ens enfadarem. A mi em sembla que hi ha un problema de fixació amb Mas. Hi ha una altra qüestió de realpolitik. Al llarg de la història democràtica d’Europa quan dos grups miren d’entendre’s discuteixen sobre el programa, mai ningú ha discutit que el grup més gros proposa el líder. Si resulta que el grup petit pot intervenir en el programa i en el líder de què serveix ser el grup gros? La Mónica Oltra a València, que estava desorientada i despistada, volia ser presidenta de València quan en Ximo Puig havia tret més vots. I ara en Ximo Puig és president.

Podem extreure que Mas és irreemplaçable i “o Mas o eleccions”?

No, és reemplaçable. Però hauria de ser Junts pel Sí i no la CUP qui ho proposi. Potser el que passa és que Junts pel Sí i la CUP no havien de fer coalició. Si arriben a aquest acord, que no s’han d’entendre, hi haurà altres eleccions. El que no pot fer Junts pel Sí és demanar l’ajut als altres grups del Parlament que estan en contra de la independència, això sí que ja seria absolutament ridícul. Jo sospito que Artur Mas podria no ser una línia vermella, però també entenc el recel del grup a cedir en tot respecte al grup petit. Això del govern com s’acabarà? Durarem divuit mesos?

A les últimes declaracions Junqueras ha parlat d’un acord ampli, que sense dir-ho explícitament s’ha interpretat com un acord també de govern.

És que d’això es tractaria. La qüestió és que la CUP diu i pressiona molt, però no es posa a la mesa del Parlament ni al Govern. Podríem acabar en una paradoxa gairebé divertida que s’hagués fet tot d’acord amb la CUP i que tots anéssim a la presó menys la CUP.

La CUP n’ha tingut uns altres a la presó.

Sí, evidentment, i jo els he anat a visitar durant anys setmanalment als del Garzón i companyia. Però vull dir que ara mullar-se és important, sinó només veus l’exigència. En un moment tant complicat com aquest també estaria bé que tots ens arremanguéssim. Jo pensava que l’acord de la declaració del 9 de novembre ja implicava un acord més global. Costa d’entendre que s’hagin posat d’acord en una cosa i no s’hagin posat d’acord en res més, perquè allò era tant fort que d’alguna manera implicava un acord global. Però no, van dir “què farien” però no el “com”. Aquest acord no era gens convergent. Hi havia algunes expressions que eren absolutament cupaires. I em sembla molt bé, no hi ha res a dir. Però atès que sense la CUP i sense la seva gent no farem la independència, sense Convergència tampoc.

Sospito que Artur Mas podria no ser una línia vermella, però també entenc el recel del grup a cedir en tot respecte al grup petit.

Parlem de Convergència, que semblen haver endurit el discurs tot i estar en negociacions amb la CUP. Un article de Mas Colell, un tuit comparant-los amb el PP, PSC i Ciutadans, entrevistes de Francesc Homs dient que s’ha d’anar a Madrid a pactar i negociar perquè potser s’obrirà un nou escenari…

Sí, ara s’han enfadat molt! A mi, i al conjunt d’ERC, ens sembla que a Madrid només s’hi pot anar a buscar la data del referèndum. Però negociar altres coses? Jo no el vaig sentir, ho he vist escrit, però em semblaria fatal si fos així.

Justament volia preguntar-li això. Com lliga compartir un grup parlamentari explícitament independentista amb un partit que vulgui tornar a l’antic peix al cove?

M’estranyaria molt. Jo no he vist que Mas que hagi fet cap manifestació d’aquest tipus. El problema que la CUP assenyali contra Mas planteja qüestions series. A Convergència hi ha molts problemes, arrossegar-los cap a aquesta posició ha estat molt complicat i això Mas ho ha fet. Per tant, l’anada de Quico Homs a Madrid és una manera que no sigui a Barcelona, d’allunyar-lo dels debats sobre Mas i tot això. Junts pel Sí en la seva composició majoritària té clar que no es negocien terceres vies, i Mas ho ha dit per activa i per passiva. Jo me l’he de creure, en principi.

En el programa de Junts pel Sí es parlava d’un procés de divuit mesos. Quins són els principals perills a l’hora de complir aquests tempos?

Ara ho tenim molt complicat. Si anem a unes eleccions al mes de març quan es posa en marxa? Quin resultat tindrem? Potser no tenim majoria independentista…

I davant d’això Esquerra Republicana es mira les negociacions Convergència-CUP mentre se’n manté al marge?

No, pressiona i mira de trobar solucions. Però és clar, Esquerra Republicana no pot proposar com a president a Oriol Junqueras, que de fet és a qui li tocaria. El que no pots fer és dir “gent de Convergència, traieu a Artur Mas i poseu-ne un altre”. En conjunt havíem quedat que l’Artur Mas, i en separat si de cas ho hem de decidir nosaltres. No és trivial. El problema és terrible i interessant per la CUP. Jo en aquests moments sabent que Mas és un president en liquidació, que quan s’acabi el procés no es torna a presentar mai més, m’ho pensaria. Jo la independència la vull amb qualsevol, alguns sembla que volen resoldre abans de la independència els problemes que ens han de venir després.

Em sembla que ha quedat clar que vols la independència. Què fas al Parlament Europeu per aconseguir-la?

La independència no es jugarà al Parlament Europeu, s’hi jugarà el clima perquè aquests eurodiputats als seus països d’origen ens facin propaganda o ens odiïn. És molt important establir un clima de naturalitat i d’amistat perquè és el màxim que podem fer. Jo procuro mostrar a les lleis on participo que som més europeistes que alguns d’aquests que se’n proclamen i després són molt nacionalistes. En el projecte de la nova llei electoral europea he defensat que hi hagués llistes transnacionals i se m’ho han carregat el PP i els Socialistes europeus.

ERC s’havia posicionat en contra de la llei electoral que s’ha acabat aprovant, oi?

Sí, desgraciadament. Els grossos tenen una retòrica europeista, però hi estan en contra del tot. S’ha imposat un llindar per les properes eleccions europees que no existia perquè cada estat obligatòriament haurà d’assenyalar entre un 3% com a mínim i un 5% com a màxim de vots que s’han d’aconseguir per tenir representació europea. Si treus 2,9% o 4,1% els teus vots no serviran. Això ho han imposat el Partit Popular Europeu i els alemanys, perquè volen eliminar el Partit Pirata, el Partit de l’Ecologista… que els fan nosa. Ells volen concentrar les forces d’una manera molt nacional. L’eslògan de la Unió Europea és ‘Unitat en la diversitat’, però en quina diversitat, fills meus? Jo accepto el Partit Pirata. Si hi ha gent que el vol votar que ho puguin fer, que no es perdin milions de vots.

El Parlament Europeu molts cops sembla una tribuna d’expressió que a l’hora de la veritat té poc poder. Hi està d’acord?

Sí, de moment té poc poder entre altres coses perquè en aquest triangle del Consell Europeu, Comissió Europea i Parlament Europeu nosaltres som la baula més feble. Ara tenim poder co-legislatiu però és cert que tenim poc poder. Jo dic que tenim una mica d’influència, però hem de créixer.

A nivell general diries que les institucions europees funcionen?

Funcionen malament, en el sentit que funcionen a tot drap, però no funcionen com a mi m’agradaria que funcionessin. S’ha de millorar l’arquitectura europea, els estats s’han convertit en un entrebanc perquè la Unió Europea venci en la seva unitat. Jo vaig proposar que a les eleccions europees hi hagués dues urnes, una per triar el president de la Comissió. Perquè ara estem fent una cosa que sembla molt moderna i alguns estan molt contents i aplaudeixen, i és que el grup majoritari del Parlament Europeu és qui proposarà el president de la Comissió. Doncs tenim 150 anys de president del PP, perquè seran el grup majoritari. I després d’aquests 150 anys n’hi haurà 100 mes que ho seran els socialistes. Però altra gent d’altres grups impossible.

Per tant l’objectiu és més Europa?

Sí, però millor Europa. No més Europa d’aquesta. Per això jo animo a tothom a ser eurocrític, però no a ser euroescèptic. Europa és la única solució, sinó tornarem a fer-nos la guerra. Si junts no ens en sortim amb el tema de la immigració, separats com ens en sortiríem? Aniríem a pinyes segur. D’eurocrític jo en sóc molt, i com més m’ho miro més ho sóc.

Arnau Lleonart
Encetant la vintena. Intento escriure sobre el que veig, el que em preocupa i el que m'agrada.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*