Inici / Actualitat / Torneig Júnior de L’Hospitalet (III): el Reial Madrid es proclama campió
El Reial Madrid campió del Torneig Júnior de L'Hospitalet. Autor: Omar Naboulsi.

Torneig Júnior de L’Hospitalet (III): el Reial Madrid es proclama campió

Una crònica de Jordi Abella i Omar Naboulsi

El Reial Madrid s’ha convertit per tercer any consecutiu en el campió del Torneig Júnior de L’Hospitalet superant al seu gran rival, el Barça Lassa. En un igualat i tens partit, el conjunt blanc va saber imposar la fortalesa física durant el partit. Per arribar a la final del campionat, els madridistes van guanyar a les semifinals al Brose Baskets Bamberg, i els blaugranes van passar per sobre del Maccabi Teddy Tel Aviv.

Semifinals

Reial Madrid 64-52 Brose Baskets Bamberg

El primer equip en classificar-se per a la gran final del torneig va ser el Reial Madrid. Els blancs es van imposar al Brose Baskets alemany en la primera trobada de la tercera i última jornada disputada al Pavelló Hospitalet Nord. Els triples d’Ignacio Ballespín i el joc de Radondic, que va generar punts per a ell i els seus companys, van permetre als blancs agafar diferències per gestionar-les en la segona part. El joc interior blanc es va mostrar molt contundent en defensa per impedir que els alemanys anotessin a la zona. Felipe Dos Anjos va ser de nou el gran referent interior madridista, recolzat pels seus companys Khadim Show i Francisco Salvador. Els de Bamberg van cometre massa pèrdues i violacions i només el base Isaac Bonga va tenir moments de inspiració a la primera meitat.

Reial Madrid i Bamberg han ofert un bon matx a les semifinals. Autor: Omar Naboulsi.

Reial Madrid i Bamberg han ofert un bon matx a les semifinals. Autor: Omar Naboulsi.

A la segona part va ser l’escorta del Reial Madrid, McCarthy, qui va realitzar un ruix ofensiu per anotar nou punts de forma consecutiva i augmentar la diferència per sobre dels 20 punts. No obstant això, Brose Baskets va tractar de reaccionar amb Kulboka, el seu referent exterior que havia estat molt desencertat fins al moment. Radondic es va encarregar de seguir generant joc pels seus companys i mantenir les diferències. En l’últim període i amb el partit resolt els de Bamberg van treure orgull per maquillar la diferència final. L’interior Lagerpusch, un dels millors pivots del campionat, es va mostrar més actiu que en la resta del partit però va arribar a la semifinal massa tard i el Reial Madrid es va classificar per a la final.

Maccabi Tel Aviv 62-89 F.C.Barcelona

El Barça ha certificat el seu pas a la final gràcies a un gran partit col·lectiu davant un Maccabi que s’ha vist superat en tot moment. L’equip català ho ha fet tot bé i ha jugat com el que ha demostrar ser durant aquests tres dies, un veritable equip que fuig de les individualitats. A cada partit tothom ha tingut clar el rol i el paper ha desenvolupar a la pista i la semifinal no ha estat una excepció. Jugadors com Sergi Martínez o Atoumane Diagne que ens tenen acostumats a arribar a la desena de punts s’han centrat en el que era la seva feina avui, segellar l’anella blaugrana. De l’anotació s’han encarregat altres jugadors, especialment Eric Martínez que ha firmat 22 punts i 10 rebots per arribar a 29 de valoració, se’ns dubte el jugador més destacat del seu equip. Altres jugadors que han destacat en la vessant ofensiva han estat Alex Font que ha firmat 11 punts i 10 rebots per a 22 de valoració, Andrija Marjanovic amb 12 punts,  liderats i dirigits pel gran base que ha demostrat ser Pol Figueres.

Del Maccabi no s’esperava més del que ha demostrat. Bona actuació del pivot Ido Flaisher amb 17 punts i 11 rebots i un partit bastant discret dels seus altres dos jugadors referència. Yovel Zoosman -8 punts i 7 rebots- ha patit la gran defensa que Sergi Martínez ha realitzat sobre ell i d’Amit Ebo -14 punts i 7 rebots- tampoc ha tingut la seva millor actuació al cometre la tercera i quarta falta a pocs minuts de començar el tercer quart i no ha pogut desplegar el seu millor joc. L’equip israelita és poc més que aquests tres jugadors, un equip sacrificat al qual li manca físic per a competir contra els millors equips del torneig.

El Barça d’Alfred Julbe ha comandat el marcador des del primer moment donant senyals de l’equip seriós i treballador que és i demostrant ser un ferm rival per disputar-li el títol al bicampió Reial Madrid.

Arnoldas Kulboka, guanyador del concurs de triples

Abans de disputar-se la final del torneig, es va celebrar el ja habitual concurs de llançaments de tres punts. El tirador del Bamberg alemany, Arnoldas Kulboka, es va endur la final del concurs de triples davant Aleix Font, aler del Barça Lassa. Kulboka va ser el participant més destacat del concurs, ja que les seves marques a la primera ronda -22 punts-  i a la final -23- han sigut les dues millors.

Aleix Font al concurs de triples. Autor: Jordi Abella.

Aleix Font al concurs de triples. Autor: Jordi Abella.

Font ha estat l’únic jugador capaç d’apropar-se a Kulboka, amb 17 punts. La resta de jugadors no han superat els 15 punts, la qual cosa és sorprenent, ja que la llista de participants la formen bons canoners com Andrés Hernangómez (CB L’Hospitalet), Andrés Tejada (Baloncesto Sevilla), Josep Busquets (FIATC Joventut), Amit Ebo (Maccabi Teddy Tel Aviv), Mihailo Jovicic (Reial Madrid) i Ziga Jurcek (Olimpija de Ljubjana). D’aquesta manera, Kulboka es consagra en aquest torneig com a gran tirador, la qual cosa ha demostrat al llarg de la competició sent la principal amenaça exterior del seu equip.

La gran final

Reial Madrid 50 48 Barça Lassa

El Reial Madrid s’ha imposat al Barça a la final i aconsegueix el seu desè títol del Torneig de l’Hospitalet i tercer seguit. Els homes de Javi Juárez han sigut molt més sòlids al llarg del partit i han sabut aprofitar la seva superioritat física per endur-se un partit amb un final d’autèntic infart. El millor jugador de la final sense cap mena de dubtes va ser el pivot Samba Thiago, autor de 7 punts i 16 rebots, mentre que l’MVP del Torneig el va obtenir Felipe Dos Anjos, malgrat no haver jugat una bona final (6 punts i 3 rebots).

La gran final va començar amb els dos conjunts nerviosos i especuladors, a l’espera que un dels dos copegés primer. Els primers minuts van ser duríssims físicament, de ritme lent i atacs massa guionitzats, la qual cosa que es va traslladar al marcador (5-4, minut 5). Davant la completa inoperància del joc exterior d’ambdós conjunts, jugadors interiors com Samba Thiago, Felip Dos Anjos o Sergi Martínez (8 dels primers 9 punts del Barça Lassa van córrer al seu compte) van ser els protagonistes del primer quart.

Samba Thiago emportant-se la xarxa a casa. Autor: Jordi Abella.

Les primeres rotacions li van donar aire fresc al partit i el Madrid ho va aprofitar per agafar una petita renda en el marcador gràcies a l’encert de Dino Radoncic -14 punts al descans- . Amb els equips més còmodes sobre el parquet es va viure un duel d’alternances en el marcador, encara que un nou triple de Radoncic manava el partit al descans amb 34-28 per als de Javi Juárez. L’anècdota de la primera meitat va ser que, amb 2 segons i pilota per al Barça, la defensa madrilenya va sortir amb 6 jugadors, rebent una falta tècnica.

A la represa, els d’Alfred Julbe van sortir disposats a canviar la dinàmica, que fins al moment era favorable al Madrid. Els blaugrana no s’havien sentit còmodes durant els primers 20 minuts, jugant al que el seu rival volia. La reacció va arribar amb un parcial de 0-8 liderat per Aleix Font, amb els catalans atacant el cèrcol amb més facilitat i de forma més fluïda.

Automane Diagne, desconsolat al terra després de perdre la final. Autor: Omar Naboulsi.

Automane Diagne, desconsolat al terra després de perdre la final. Autor: Omar Naboulsi.

En el període decisiu la tensió i els errors es van fer els amos de la trobada. Cada possessió es va convertir en una batalla per anotar i capturar el rebot ofensiu, sent aquesta última faceta on Samba Thiago va ser un colós i va donar oxigen a l’atac del Reial Madrid. Al minut 33, amb 48-41 al lluminós, semblava que els blancs tenien tot encarrilat per tancar el partit, però dos triples consecutius de Aleix Font i Pol Figueras ajustaven el marcador a falta de tres minuts per acabar el matx. El marcador no es va moure als instants finals, als quals es va arribar amb el 50-48 definitiu. A la possessió que podia donar l’empat o la victòria al Barça, la fortuna es va anar del costat dels blancs: relliscada de Pol Figueras (després d’haver fallat dos triples prèviament) i un atent Miki Fons recupera la bola, tancant així el triomf de l’equip de la capital.

Distincions

Premi al Fair Play

El Maccabi Teddy de Tel Aviv va rebre la distinció com a l’equip que ha practicat el joc més nét de tot el campionat, i certament ha sigut així. El conjunt israelià ha sigut dels equips que menys interrompien el joc de tot el campionat. I és que la composició de la seva plantilla tampoc s’ho permetia, ja que només disposaven d’un jugador de més de dos metres d’alçada. Un equip que practica un estil de joc alegre i dinàmic, agradable per l’espectador que ha vist recompensat el seu esforç arribant a les semifinals i rebent un premi amb força càrrega simbòlica.

Yovel Zoosman recollint el Premi al Fair Play per al Maccabi Teddy de Tel Aviv. Autor: Jordi Abella.

Millor jugador local

Elies Velasco. Aler. No és el jugador més destacat tècnicament del seu equip, ni el millor anotador i tampoc el millor defensor, però se’ns dubte l’aler de L’Hospitalet ha merescut aquest premi, doncs és el jugador més regular i també el més guerrer dels locals.

Premi al millor entrenador

Fabian Willmeter. Brose Baskets. L’entrenador alemany ha donat tota una classe durant els tres dies del que és manejar una banqueta amb gran fluïdesa. Amb una rotació d’uns 8 o 9 jugadors, depenent el partit, ha sabut administrar els minuts dels seus jugadors efectuant canvis ràpids que recordaven ni més ni menys que a Aíto García Reneses. El Brose Baskets potser no ha jugat el bàsquet més alegre del campionat, però se’ns dubte ha protagonitzat un dels jocs més seriosos en el que han explotat les seves armes, el poderós físic que els seus jugadors posseeixen, al màxim possible. Entrenador conservador, d’aquells que demana temps mort a la mínima que veu el seu equip en perill de concedir un avantatge important al rival. Just mereixedor d’aquest premi, tan sols li podrien haver disputat Daniel Miret, de la Penya, i Alfred Julbe, del Barça.

Fabian Willmeter recollint el premi a millor entrenador. Autor: Jordi Abella.

Fabian Willmeter recollint el premi a millor entrenador. Autor: Jordi Abella.

Cinc ideal del torneig

Base

Isaac Bonga. Brose Baskets. Peculiar a l’hora que espectacular base de 2 metres i 5 centímetres de l’equip alemany. Ha sorprès a tothom amb el seu gran maneig de pilota i la seva mobilitat al que tan poc ens tenen acostumats jugadors de la seva envergadura. En defensa, capaç de defensar des de menuts bases a alers robustos, i en atac ha donat espectacle no pas per esmaixades ni jugades de força que serien més imaginables pel seu físic, si no per tot  el contrari. El jugador estrella del Brose Baskets destaca per tenir el bot, dribbling, moviment i el tir en suspensió d’un petit base de tota la vida i per sobre de tot, destaca també la seva gran visió de joc. És cert que ha perdut fins a 30 pilotes durant el torneig, però es que ha intentat passades molt difícils que únicament ha detectat ell i a punt ha estat de completar-les. En resum: gran físic (205cm) que el permet ser un molt bon defensor i rebotejador al que acompanya amb una gran visió de joc que aprofita per exercir al crear superioritat gràcies a les seves condicions físiques i tècniques. Un base de futur de moment, i diem de moment perquè encara pot créixer més i passar a jugar de 2 o 3.

Escorta

Aleix Font. F.C.Barcelona. Un anotador compulsiu tot i no tenir el millor del seus partits a la final del torneig. Gran encert des de la línea de tres punts i facilitat per penetrar amb totes dues mans. Té un gran físic per ocupar la posició de dos i ho acompanya d’una gran tècnica. No l’hem vist utilitzar en excés el seu tir en suspensió, però és un dels jugadors amb major talent ofensiu de la competició. Finalista del concurs de triples i del torneig, un gran competidor que es mereix ocupar una plaça en aquest cinc de somni.

Aler

Yovel Zoosman. Maccabi Tel Aviv. Ha estat mencionat cada dia en aquesta pàgina web, un dels majors talents del continent. Destaca per la seva facilitat a l’hora d’anotar ja sigui des del seu llançament exterior o mitjançant penetracions en les quals fa servir el seu gran físic que acompanya d’un domini de pilota excel·lent. Tot i així aquest jugador no només és un màquina anotadora, en defensa també fa valer la seva alçada defensant des de bases a pivots i per sobre de tot destaca la seva gran intel·ligència que li fa anticipar-se a moltes jugades i robar una  gran quantitat de pilotes. Per a molts era l’MVP del torneig, finalment no ha estat així, però no hi ha cap mena de dubte que a l’israelià li espera un gran futur en el món del bàsquet. Ha enamorat amb el seu joc a tots els espectadors del torneig i ha estat un dels màxims anotadors.

Isaac Bonga, Aleix Font, Yovel Zoosman, Lars Lagerpusch i Felipe Dos Anjos, escollits com a cinc ideal del torneig. Autor: Jordi Abella.

Isaac Bonga, Aleix Font, Yovel Zoosman, Lars Lagerpusch i Felipe Dos Anjos, escollits com a cinc ideal del torneig. Autor: Jordi Abella.

Aler-Pivot

Lars Lagerpusch. Brose Baskets. Un 4 rocós, fort i alt (207cm) que a més té un llançament exterior letal i una gran velocitat de la qual s’aprofita quan és defensat per jugadors interiors més lents que ell. En defensa també destaca per anar a intentar taponar en qualsevol ocasió i pel control dels rebots. Ha fet una mitjana de doble-doble en pràcticament tots els partits. Amb la gran quantitat de jugadors a la seva posició, és se’ns dubte el més complet i, per tant, el millor d’ells.

MVP del Torneig (Pivot)

Felipe Dos Anjos. Reial Madrid. L’MVP del torneig. També el jugador més alt (218cm) i el més poderós sota l’anella. En defensa, la seva intimidació sobre l’equip rival és total, i en atac compensa la falta de llançament exterior amb un gran repertori de moviments sota l’anella que els seus companys aprofiten per nodrir-lo amb passades que tan sols ha de convertir en cistella amb facilitat. Potser no és el jugador més talentós, ni el millor atacant ni defensor, però se’ns dubte ha estat el gran dominador del torneig. Cap pivot li ha pogut fer front i aquesta ha estat una clau fonamental per a que el seu equip revalidés per tercer any consecutiu el títol. Com varem mencionar, la seva progressió en el que a recursos ofensius i intel·ligència es refereix ha estat enorme en tan sols dos anys, però tot i estar ja guardonat amb un premi tan important i de gran prestigi com ser el millor jugador, encara es veuen moltes coses a polir en el seu joc. Pot arribar a ser un dominador total d’Europa i fins i tot a l’altra banda de l’Atlàntic, d’ell dependrà. De moment les qualitats físiques les té i sembla que la predisposició i la gana per seguir millorant també.

Omar Naboulsi Hernàndez
Redactor a LaColumna.cat. Amant de l'esport en general, del basquetbol en particular.

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*