Inici / Política / Món / UCRAÏNA ORIENTAL: LA MASSACRE SILENCIADA #SaveDonbassPeople
Situació actual dels combats (Font: Amigos de la República Popular de Donetsk)
Situació actual dels combats (Font: Amigos de la República Popular de Donetsk)

UCRAÏNA ORIENTAL: LA MASSACRE SILENCIADA #SaveDonbassPeople

Un reportatge de Jordi Peralta.

Desenes de milers de persones fugen desesperadament cap a la frontera russa, travessant àrees urbanes destruïdes pels bombardejos. Han hagut d’abandonar a corre-cuita les seves llars, amenaçades per una ofensiva de les tropes governamentals que sembla imparable. La por i la impotencia es reflecteix en els rostres dels infants, dones i homes abandonats per la comunitat internacional i oblidats pels grans mitjans occidentals, més centrats en la demonització diària dels independentistes russòfons que es neguen a reconèixer l’il·legítim govern ucraïnès que en informar sobre les penúries dels refugiats.

"Refugiats abandonant el Donbass (sp.ria.ru)

“Refugiats abandonant el Donbass (sp.ria.ru)

Aquesta és una de les tràgiques conseqüències del conflicte que fa temps que està tenint lloc a l’est d’Ucraïna. Imatges com la dels refugiats desplaçant-se cap a Rússia, a recer dels constants atacs de l’exèrcit ucraïnès i de les matances que duen a terme els temuts escamots paramilitars ultranacionalistes, formen part del paisatge quotidià de les regions de l’est d’un país immers de ple en un conflicte que no està essent tractat amb el rigor necessari. El principi d’hipocresia que sovint caracteritza el comportament dels mass media nostrats ha quedat ben palès al llarg dels darrers mesos, durant els quals Ucraïna ha vist com el govern pro rus de Víktor Ianukóvitx, sorgit de les urnes, era enderrocat i substituït per un executiu russòfob i fidel als interessos euroatlantistes. Mentre que la revolta reaccionària de Maidan (relatada a les xarxes socials a través del hàixtag #Euromaidan), executada per grups d’extrema dreta amb el suport de la Unió Europea, va gaudir d’una excel·lent cobertura mediàtica i va ser defensada amb entusiasme per infinitat de periodistes occidentals, l’agressió feixista envers els ciutadans ucraïnesos de parla russa, majoritaris a l’est del país, ha estat objecte d’un lamentable buit mediàtic i de múltiples biaixos informatius, només combatuts per algunes televisions russes i per la nítida tasca dels mitjans independents i alternatius, a banda de la lloable feina que han dut a terme uns quants periodistes compromesos amb la veritat. Explicar, tot i la precarietat de les fonts, els fets que s’han succeït darrerament al Donbass la regió de l’est d’Ucraïna que s’ha alçat contra Kíev- significa obrir una esquerda, per petita que sigui, al mur (des)informatiu edificat pels grans constructors de la nostra opinió pública. Però anem a pams.

 

La resposta al Maidan: Donetsk i Lugansk

El conservador proeuropeu Oleksandr Turtxínov, elegit president interí d’Ucraïna el 22 de febrer, després de la destitució de Ianukòvitx, es va erigir des del primer dia com una amenaça per a la població russòfona del país, present sobretot a Crimea i a l’est de l’estat. Mentre que la península va apostar per l’annexió amb Rússia, els dos óblasts del Donbass es declararen independents sota la forma de repúbliques populars, fet que demostra el clar component de classe que ha adquirit el conflicte a les citades regions; un posicionament segurament molt influït per la nostàlgia de l’era soviètica. Els referèndums d’autodeterminació celebrats l’11 de maig van ratificar l’anhel secessionista de la major part dels habitants d’aquestes zones: segons informà el cap de la comissió electoral de Donetsk, Roman Liaguin, l’opció independentista s’hi imposà amb un 89,7% dels vots en el marc d’una participació del 74,87%; a Lugansk, el “Sí” a la separació comptà amb un 96,2% dels sufragis i una participació del 81%. Tot i que les consultes foren avalades per diversos observadors internacionals, les xifres de participació facilitades per les autoritats de les repúbliques populars foren rebaixades pel president Turtxínov a un 32% en el cas de Donetsk i un 24% en el de Lugansk. De res van servir les denúncies occidentals de frau electoral: la independència era un fet consumat i el següent pas fou la signatura, el 24 de maig, d’un acord entre ambdues repúbliques segons el qual es confederaven en l’anomenat Estat Federal de Nova Rússia.

Foto de la República Popular de Donetsk, d'Odio de Clase

Foto de la República Popular de Donetsk, d’Odio de Clase

Les autoritats de la República Popular de Donetsk van anunciar que impulsarien un exèrcit popular, però el cert és que els antifeixistes russòfons ja s’havien organitzat en les anomenades autodefenses i milícies populars del Donbass. Per altra banda, el caràcter socialista del nou Estat s’ha concretat en ambiciosos objectius, com ara la nacionalització dels actius industrials del poderós empresari Rinat Akhmétov. Amb una fortuna que s’estima en més d’11.000 milions de dòlars, Akhmétov posseeix el Xakhtar de Donetsk, l’equip de futbol ucraïnès més cèlebre, i multitud de fàbriques i mines de carbó arreu del Donbass, que emplearien un total de 300.000 treballadors. Denis Puixlin, president de l’esmentada República Popular, també ha anunciat que nacionalitzarà les indústries locals que es neguin a pagar impostos a les noves autoritats.

Ofensiva de l’exèrcit ucraïnès i inici de l’èxode

El govern ucraïnès va titllar els independentistes de “terroristes” i va decidir iniciar una operació militar a les zones rebels que avui dia encara continua, malgrat les reiterades declaracions de treva i alto el foc. En un primer moment, els combats tingueren especial incidència a les ciutats de Mariupol i Kramatorsk, l’aeròdrom militar de la qual ha estat escenari d’intensos enfrontaments entre militars i milicians. La confrontació, però, es va estendre com una taca d’oli per tot el Donbass i es va traduir en ferotges bombardejos de Kíev sobre les localitats en mans dels independentistes i llargues batalles, entre les quals destaca la disputa pel control de l’aeroport de Donetsk. Els 130.000 soldats ucraïnesos, ajudats pel seu cos de reserva, la Guàrdia Nacional -composta per més de 60.000 voluntaris-, i per forces de xoc d’extrema dreta com el Pravy Séktor i grupuscles similars, no han atemorit pas les autodefenses, que malgrat la seva inferioritat numèrica lluiten aferrissadament poble per poble. El cert és que no ho tenen gens fàcil: segons informava el corresponsal hispanòfon de Russia Today al Donbass, Gonzalo Wancha, el líder del moviment popular Nova Rússia, Pàvel Gubàrev, havia denunciat l’ús d’armes químiques per part de militars ucraïnesos a la localitat de Semenovka. Andrei Purguin, un dels líders dels pro russos, lamentava que, entre milicians i civils, eren ja 1.000 morts al Donbass. Per la seva banda, el successor de Turtxínov en la presidència ucraïnesa, Petró Poroixenko, situava en ben bé 150 morts les baixes de l’exèrcit ucraïnès, com també 150 ferits i un total de 174 segrestats. La lluita pel control de les regions de l’est del país s’ha desenvolupat sota l’atenta mirada de Moscou, que no hi ha intervingut però ha mobilitzat efectius militars a les zones frontereres com a mesura dissuassòria.

Com explicava a l’inici, l’avenç de les tropes ucraïneses i la crudesa dels enfrontaments armats ha provocat un allau de refugiats cap a Rússia. El defensor del menor d’aquesta nació, Pavel Astàkhov, afirmava recentment que més de 158.000 ucraïnesos, entre els quals 17.909 menors d’edat i 346 dones embarassades, es troben en territori rus. Dmitri Kòzak, viceprimer ministre rus, xifrava en 100.000 el nombre de sol·licituds d’asil efectuades per ciutadans ucraïnesos. Una crisi humanitària la resolució de la qual depèn del curs dels esdeveniments, i que ara per ara obliga els russos a moure fitxa en defensa d’una població amb la qual comparteixen llengua, cultura, religió i, en molts casos, identitat nacional.

La matança de Saurovka

Entre les diverses accions militars de les forces de Kiev, n’hi ha que fan reviure els pitjors fantasmes de la Guerra de Iugoslàvia. Amb l’evident diferència, però, que en aquest cas no gaudeixen del mateix ressò mediàtic. Una de les atrocitats que han estat ignorades pels mitjans, veritable conat de neteja ètnica, és la que tingué lloc a Saurovka el passat 14 de juny i que fou denunciada pel Ministre de Defensa de la República Popular de Donetsk el 25 del mateix mes, després de les investigacions dels seus serveis d’espionatge. Saurovka és una població formada per mig centenar de cases ubicades vora el memorial de Saur Mogila, que commemora la resistència ucraïnesa antinazi, exercida principalment pels comunistes, durant la Segona Guerra Mundial.

"Monument de Saur Mogila· Font: donbass360.com

“Monument de Saur Mogila· Font: donbass360.com

El caràcter simbòlic de la zona hauria motivat la brutal massacre perpetrada per membres del Pravy Séktor, que van assassinar tots els homes de la vila seccionant-los les extremitats amb serres elèctriques i matxets. Pel que fa a les dones, foren violades i actualment romandrien com a esclaves sexuals a l’indret, transformat en una área de repòs per a la Guàrdia Nacional. Es tracta de brutalitats que remarquen el supremacisme que inspira bona part dels nacionalistes ucraïnesos, l’objectiu dels quals és construir una Ucraïna sense russos, jueus, hongaresos i d’altres minories lingüístiques, religioses i nacionals. Tot i que alguns mitjans russòfons n’han informat, resulta improbable una visita de les Nacions Unides o de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) a la població per verificar internacionalment els fets.

Suport internacional a les milícies populars

Fets com la massacre de Saurovka, les constants amenaces de genocidi que l’ultranacionalisme ha llançat contra la població russòfona i la manca d’efectius per poder combatre l’exèrcit ucraïnès en igualtat de condicions han desvetllat les consciències d’antifeixistes d’arreu del món, que s’han organitzat per donar suport a les autodefenses. La crida del Primer Ministre de la República Popular, Alexander Borodai, fou clara: “Tot el món ha d’unir-se contra el nazisme del segle XXI, que ha florit a Ucraïna”. Així doncs, sota l’etiqueta #SaveDonbassPeople i inspirats pel precedent de les Brigades Internacionals que van combatre els franquistes durant la Guerra Civil Espanyola, milers d’estrangers s’han desplaçat a l’àrea de Donetsk per fer front a l’ofensiva de l’exèrcit ucraïnès i ajudar la població civil, que viu una situació d’emergència. Els primers voluntaris disposats a parar els peus a la junta colpista que va prendre el poder a Kíev han estat, en la seva immensa majoria, russos, els quals consideren els habitants del Donbass com els seus compatriotes. També s’han mobilitzat ciutadans d’altres països de l’Europa de l’Est, especialment polonesos (pertanyents a l’organització Falanga, un grup nacionalista contrari a l’OTAN i obertament pro rus), serbis, bielorussos i moldaus. Entre les unitats de suport cal destacar el Batalló Vostok, dirigit pel desertor Alexander Khodakovski i format per forces especials que van combatre els islamistes radicals a Txetxènia. Els mitjans occidentals informen que són mercenaris a sou del Kremlin, però el cert és que han tingut problemes amb Moscou per la seva implicació en el conflicte que està sacsejant l’est d’Ucraïna. Sí que s’ha confirmat la presència de mercenaris txetxens, si bé representarien una minoria entre el conjunt dels lluitadors contra el feixisme ucraïnès. 

Voluntaris polonesos (font: Amigos de la República Popular de Donetsk)

Voluntaris polonesos (font: Amigos de la República Popular de Donetsk)

A Alemanya i a Itàlia també hi ha voluntaris preparant-se per combatre. Quant al país germànic, es tractaria essencialment de veterans de les forces armades de la República Democràtica Alemanya, militants antifeixistes i russos d’ascendència alemanya. Alexander Kiefel, nét de brigadista internacional i excombatent de les Forces Especials de l’RDA i dels contingents soviètics a l’Afganistan, és un dels impulsors d’aquesta iniciativa de caire internacionalista.  Pel que fa als italians, els voluntaris formen part de l’organització antiimperialista Millenium i s’han mostrat disposats a coordinar l’enviament de brigadistes portuguesos, espanyols, francesos i grecs. A nivell estatal, la Síria d’Al-Assad, Veneçuela, Cuba, el Kazakhstan i Bielorússia han expressat el seu suport a les milícies populars. Cal mencionar, per últim, que els comunistes ucraïnesos, enemics ideològics del govern de Kíev, s’han solidaritzat amb els habitants del Donbass.

Els periodistes, en perill

Deixant de banda les dimensions estrictament política i militar del conflicte, és necessari abordar els múltiples segrestos, desaparicions i morts de reporters que estan tenint lloc a l’est d’Ucraïna: Andrei Suixenkov, Anton Malixev, Iulia Pustoplesnova, Mikhail Pudovkin, Andrea Rocchelli, Andrei Mirónov, William Roguelon i Graham Phillips són els noms d’algunes de les víctimes. Com he dit anteriorment, la cobertura de les hostilitats està resultant molt precària i els pocs periodistes que miren de donar a conèixer al món les dificultats que pateixen els habitants de Donetsk i Lugansk s’arrisquen a perdre la vida, víctimes de les bales de l’exèrcit ucraïnès o del foc creuat. És el cas d’Anton Voloixin, tècnic de so de la cadena russa VGTRK, o el d’Anatoli Klian, camarògraf del mitjà rus Pervy Kanal. Respecte a aquesta última mort, el ministre rus de Relacions Exterior n’ha exigit una investigació a les autoritats ucraïneses. I és que Klian, amb una àmplia experiència en escenaris de conflictes armats, hauria rebut un tret mortal a l’abdomen per part de les forces de Kíev mentre es dirigia amb d’altres periodistes russos i milicians de la República Popular de Donetsk a entrevistar mares de soldats partidàries de la deserció dels seus fills.

Un altre fet que evidencia els obstacles que es troben els periodistes a les regions orientals d’Ucraïna per poder desenvolupar lliurement la seva activitat professional fou la captura, el passat 18 de maig, de dos reporters russos per part de la Guàrdia Nacional: Marat Saixenko i Oleg Sidaikin. Amb el hàixtag #SaveOurGuys, des de Rússia es va impulsar una intensa campanya pel seu alliberament, que finalment es va produir el 24 del mateix mes. Arran de la guerra del Donbass, la conscienciació al voltant de la important tasca dels periodistes ha crescut en un país que no sempre ho ha posat fàcil als professionals dels mitjans (recordem l’assassinat d’Anna Politkóvskaia).

Situació actual: caiguda d’Slaviansk. El Donbass roman dempeus

Un cop narrats els diversos esdeveniments que han marcat el ritme del conflicte i les múltiples dimensions que ha adquirit aquest (vessant humanitari, internacionalista, periodístic…), toca situar-nos en el panorama present, certament tant o més catastròfic que el de fa unes setmanes. L’ofensiva de l’exèrcit ucraïnès no s’ha aturat i després d’intensos combats ha aconseguit ocupar la ciutat d’Slaviansk, considerada per molts com l’”Stalingrad del Donbass” per la resistència que els seus habitants havien oposat a les forces governamentals i als seus aliats paramilitars ultradretans. La pèrdua d’aquest bastió ha suposat un important sotrac per als pro russos, que, un cop negades les seves peticions de diàleg amb el president Poroixenko, es veuen obligats a replegar-se. Davant d’això, bona part de les autodefenses s’han dirigit cap a Donetsk, epicentre de la revolta russòfona i antifeixista contra Kíev.

Situació actual dels combats (Font: Amigos de la República Popular de Donetsk)

Situació actual dels combats (Font: Amigos de la República Popular de Donetsk)

Els atacs indiscriminats prossegueixen i el servei de premsa de la República Popular de Lugansk ha denunciat que les forces armades ucraïneses estan emprant bombes fabricades als EUA, la qual cosa demostra de manera encara més palmària l’estret lligam entre les noves autoritats ultranacionalistes i les potències atlantistes. Amb els entrebancs que signifiquen la passivitat del Kremlin i el suport total de l’OTAN a la Junta colpista, els independentistes es veuen immersos en la més absoluta incertesa. Quant de temps més podran seguir resistint? Putin acabarà fent algun gest veritablement contundent a favor dels pro russos? N’hi haurà prou amb la solidaritat internacionalista perquè les repúbliques populars sobrevisquin? Com s’esmenarà la manca de productes bàsics en algunes zones del Donbass? Més enllà de les sempre fredes i impersonals anàlisis geopolítiques, no podem pas menystenir els milers de drames personals fruit d’una guerra-massacre que està durant massa. Com ara el de les dues filles d’Alexandr Skriabin, miner mort mentre aturava un blindat ucraïnès prop de la localitat d’Izvàrino, o el dels pares del nen de 5 anys assassinat pels militars de la Junta de Kíev a Kondraixovka. Crims realitzats amb el complaent vistiplau de Brussel·les i la lamentable indiferència de la comunitat internacional.

Redacció

3 comentaris

  1. T’ha faltat esmentar la matança d’Odessa. Per la resta molt bon article!

    Solidaritat amb TOT el poble ucraïnès! Quatre nazis no tacaran l’orgull d’aquesta gran nació. Ja es hora de que li comencin a plantar cara als seus propis tirans…

    • Cert, @Communist. Cal no oblidar els mateixos ucraïnesos de l’oest, que també planten cara al feixisme. Començant pels sindicalistes i membres del Partit Comunista, que estan essent víctimes d’una lamentable i vergonyosa persecució. Salut!

  2. I read a lot of interesting articles here. Probably you
    spend a lot of time writing, i know how to save you
    a lot of time, there is an online tool that creates unique,
    SEO friendly posts in minutes, just type in google –
    laranitas free content source

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*