Inici / Actualitat / Un joc de nens

Un joc de nens

Un article d’opinió de Jordi Carné Sempere

La pilota d’or 2013, per tot el que ha suposat, ha sigut el títol individual més polèmic dels últims anys i, amb conseqüència, el que ha tingut més seguiment en els mitjans de comunicació. Aquesta polèmica la ha generada, en gran mesura, l’ampliació del període de votació després del partit de repesca en què el portuguès Cristiano Ronaldo es va lluir –que es va considerar una disculpa per part del president de la FIFA després de la imitació del “comandant”–.

Tots aquests fets demostren la poca serietat amb què la federació de futbol s’ha pres el tema, força contrària a la severitat amb què ha estat tractat el tema en els mitjans de comunicació esportius. Aquests no han perdut la seva gran oportunitat de desinformar a la societat realitzant portades que semblaven competir entre elles per guanyar el premi a la menys objectiva.

Allunyant-me de parlar de les “chiquitades” d’en Blatter i de les campanyes que hi ha hagut per què Cristiano s’emportés el trofeu (i que segons el meu punt de vista no necessitava per ésser anomenat millor jugador del món de l’any 2013), m’agradaria manifestar la meva desconeixença del perquè se li dona tanta importància a un títol basat en la subjectivitat dels votants, que han triat a les persones amb qui tenen més simpatia i no a les que, seguint una sèrie de criteris –que haurien d’estar establerts i no ho estan–, han considerat que realment ho mereixen.

El problema, però, no és el sistema de votació, que ja fa força temps que funciona; jo, particularment, sóc partidari que el món del futbol premiï al millor futbolista al finalitzar un any natural. El principal problema és que un trofeu que hauria d’estar considerat com un “a més a més” s’estigui convertint en molt més que això; que dues setmanes després el jugador encara estigui ensenyant la seva gran adquisició a una afició que li fa mosaics dedicats; que les aficions dels equips els jugadors dels quals no guanyin el trofeu es sentin ofesos al veure que el seu jugador no guanya; que jo mateix estigui escrivint sobre aquest tema com moltes altres persones també han fet.

“Em fa por”, deia en Ricard Torquemada ara fa una setmana al plató del Hat trick Barça a la Televisió de Catalunya. “Em fa por que, en un esport col·lectiu, els nens tinguin com a objectiu preferent guanyar la pilota en detriment d’altres títols de caire grupal”. Estem en un panorama en què molts aspectes estan deteriorant el futbol i, en conseqüència, al periodisme esportiu. El futbol es troba en un moment en el qual dir que els jugadors no s’han de renovar cada any és no saber de futbol; un moment en què dirigents de la Federació Internacional de Futbol decideixen jugar Mundials a llocs per motius aliens a l’esport; una època en la qual es dóna molta importància a veure com tres nens es barallen per la mateixa joguina. Que l’essència del futbol sigui quelcom que s’estigui perdent és més trist encara quan te n’adones dels motius pels quals es produeix aquest fet.

 

Cristiano Ronaldo, ensenyant al Bernabéu la Pilota d’or 2013. Font: Marca

Cristiano Ronaldo, ensenyant al Bernabéu la Pilota d’or 2013. Font: Marca

Jordi Carné Sempere
Estudiant de periodisme a la UAB i àrbitre a la FCF. Flautista i amant de tot allò que es pot arribar a transmetre amb la música i la resta d’arts. Interessat en l'esport en general, però sobretot en el futbol, nacional i internacional.

2 comentaris

  1. esto no es real
    jajajajajajaja

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*