Inici / Les Columnes / Víctimes de la manca d’humanitat
Una fotografia 'd'Alik', trobat mort al CIE de Zona Franca. - Font: Sandrogordo
Una fotografia 'd'Alik', trobat mort al CIE de Zona Franca. - Font: Sandrogordo

Víctimes de la manca d’humanitat

Una Columna de María Abadía

El passat 3 de desembre va morir un home al CIE de Zona Franca, la segona mort en dos anys consecutius en aquest centre. Segons la policia l’Alik es va suïcidar, però els testimonis dels seus companys diuen una cosa molt diferent: quan se’l van emportar a una cel·la d’aïllament, van sentir els crits i gemecs de l’Alik durant hores abans de la seva mort. Ara, gràcies a un vídeo que demostra la versió dels interns del CIE, s’ha iniciat una investigació per descobrir la causa real de la seva mort.

Els Centres d’Internament d’Estrangers són descrits com establiments públics, de caràcter no penitenciari on es retén de manera cautelar i preventiva a estrangers sotmesos a expedient d’expulsió del territori nacional. Durant molts anys s’han denunciat la violència i abusos que han patit alguns interns en aquestos centres, com també les condicions infrahumanes a les que són sotmesos els estrangers que hi són allà.

La pregunta és: per què algú ha d’estar intern en cap centre per ser “il·legal”?. Com pot ser il·legal un ésser humà? Una cosa és il·legal quan va contra la llei, i què és la llei? La llei és una “norma d’obligat compliment que una autoritat estableix per regular, obligar o prohibir una cosa, generalment en consonància amb la justícia i l’ètica” –deixarem de banda els comentaris sobre la relació entre justícia i ètica-. O sigui, segons això una persona és il·legal en tant que contradiu una norma establida. No té cap sentit, és absurd. És la doctrina de la coacció irracional.

Em repugna aquest racisme tan normalitzat en les institucions i en tota la societat. Em fan pena aquelles persones que miren amb superioritat a un immigrant. M’irriten els comentaris xenòfobs que, per desgràcia, estic tan acostumada a escoltar. No aconsegueixo entendre com la gent pot tenir tanta falta d’humanitat cap a les persones. I ja si ens topem amb els tòpics de “jo no sóc racista però…” seguit de ximpleries i estupideses com “ens furten el treball” o “venen a robar i a sobre els hi paguen tot”, el que es demostra és una greu sobredosi d’inconsciència i desconeixement. Com va dir l’escriptor anglès William Hazlitt, “ el prejudici és fill de la ignorància“.

En una societat on la xenofòbia està tan normalitzada, desgraciadament ja no és d’estranyar que un polític reparteixi pamflets que relacionin la inseguretat ciutadana amb els gitanos romanesos, com va fer Garcia Albiol a Badalona, o que un partit obertament racista i homòfob com Plataforma per Catalunya tingui regidors a sis localitats catalanes. El racisme ha estat històricament motiu de guerres i actes tan bestials com l’Apartheid, el genocidi jueu o l’actual conflicte de Palestina. Però no cal mirar enrere en la història o llegir la secció d’internacional per adonar-se d’aquest problema. Els tres CIE que hi ha a l’Estat Espanyol, la repressió policial a qui no té els papers regulats, els contractes en negre que exploten i s’aprofiten de la vulnerable situació de molts immigrants o la pujada de l’extrema dreta a tota Europa són alguns exemples de racisme o, dit d’una altra manera, de la manca d’humanitat  que poden arribar a tenir les persones.

 

Una fotografia 'd'Alik', trobat mort al CIE de Zona Franca. - Font: Sandrogordo

Una fotografia d’Alik, trobat mort al CIE de Zona Franca – Font: Sandrogordo

Redacció

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*