Inici / Les Columnes / Vuit mesos d’alcaldia zombie
Font: cadenaser.com
Font: cadenaser.com

Vuit mesos d’alcaldia zombie

Alguns diaris la tatxen com a “personatge de la setmana”. És ella. No podia ser cap altra. Fanàtica del seu propi ridícul. És… la dona de José Maria Aznar; sapastre i amb poca, molt poca traça: l’alcaldessa de Madrid: Ana Botella. De debò, qui la conegui serà precisament per les pèssimes aparicions, declaracions i actuacions que tant acostuma a fer. És lamentable, permeteu-me dir-ho.

Ana Botella va anunciar dimarts passat que deixaria per tancada “una etapa de la seva vida”. En altres paraules, que no es presentaria a les eleccions municipals del maig de 2015. Fins aleshores, però, Madrid haurà de seguir vivint a l’ombra d’una alcaldia que restarà zombie. Vuit mesos més. Bé, com fins ara, vaja. Cada paraula que surt de la boca de l’alcaldessa de la capital, si s’entén, no té sentit. I si no s’entén, tampoc. Qui l’ha pres seriosament, a aquesta dona? Potser ni ella mateixa té sentit.

Amb la brometa, seran prop de tres anys al poder… Ella és la responsable, encara que després ho negués sense cap mena de rigor ni veracitat, de concebre les persones sense habitatge com una “dificultat afegida” per la neteja dels carrers; de fer una comparativa entre les pomes i les peres amb els i les homosexuals; de fer el ridícul parlant en anglès amb el “relaxing cup of café con leche in Plaza Mayor”; d’afirmar que els valors que desprèn el conte de La Ventafocs són exemplars per a les nostres vides, perquè “rep el maltractament sense queixar-se, busca consol al record de la seva mare”; de demostrar com de preocupada està pel poble quan se li exigiren explicacions sobre el cas de Madrid Arena i se n’anà a relaxar a un spa a Portugal.

Així d’eixerida és ella. I Així de suïcida, la seva política. Ella, i molts altres que la segueixen, representen el descontrol sobre el govern. Ana Botella marxa de l’alcaldia sense haver tastat ni un sol vot de la ciutadania, havent agafat el dit, això sí, d’aquell qui la va assenyalar a l’abril del 2012, Alberto-Ruiz Gallardón.

Cristina Muelas Guiu
Periodista. En constant moviment. D'això es tracta, no?

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

*